Bandolerisme

Lacra social. Aquesta activitat va ser molt abundant i persequida durant els segles XVII, XVIII i XIX, i era deguda a l’estancament econòmic que es produïa a la nació després de les guerres. El 27 de gener de 1693 va ser apresat a les afores de Vinarós el bandit o bandoler Vicent Fabregat «de modo que puedo agora assegurar a V. Sª. queda esta quadrilla totalmente desecha”. (Arxiu del Regne de València. Real 594, fol. 168). El sargent Jacinto Piñol, a qui el 15 d’abril de 1810 se’l “racionà» amb 36 reals per a que amb 8 milicians ixquera a perseguir els malfactors que es dedicaven a robar pels camins. El fet del bandolerisme va ser la causa per la qual el Capità General Elio va manar partir les poblacions en barris en el període de 1818-1822. Vinaròs va quedar dividit en vuit barris que tenien un primer i segon alcalde cadascún, depenents de l’alcalde «major» i s’encarregaven de controlar els moviments dels seus veïns «vigilarán contra los vagos, ociosos y mal entretenidos: observarán a aquel número de vecinos que sean sospechosos por su conducta y sus ocupaciones, y si fuese menester les prevendrán que se les presenten todos los días: los visitarán en sus casas por las noches, y si no los hallasen en ellas averiguarán si faltan del pueblo, y si han obtenido Pasaporte competente para hacer alguna ausencia». D’aquesta època segurament és la cobla que diu:
«Señor Alcalde Mayor
ponga la vara bien tiesa
que los mozos de este pueblo
tienen muy mala «cabesa».»
A la vora del Montsià i mirant al mar, existeix actualment encara, el camí antiquíssim, com molts d’ells del temps dels romans, però anomenat més modernament «dels bandolers». Al nostre poble es dia també la dita popular: «Els collons de Marimón penjats a una estaca»; Marimón era un bandit originari de El Vendrell, el qual feia atracaments fins a les nostres terres en el segle passat. Un altre bandit molt famòs per les nostre comarques era Joan Pujol Fontanet, conegut per «Panxampla», nascut a Alfara de Carles, a la falda del Mont Caro a Tortosa. Una de les vegades va ser capturat en 1883 a Carcassona, França, sent extraditat pel jutjat de Tortosa. Les seues aventures i desventures apareixen sovint a la revista local “El Mediterraneo”.

Bandera del bany

Van ser instaurades per primera vegada a l’estiu de 1968 a les principals platges (Fortí,. Del Clot, etc) per avisar els banyistes del perill de la mar en certs dies, amb tres colors, verd, groc i roig, indicant des de cap, al màxim perill.

Bandera de la Vila

BanderaEl Museu Municipal conservava encara dins d’una vitrina la bandera que la llavors Vila va manar fer segons acord del Consell de 21 de juny de 1654, atenent a les grans personalitats que llavors visitaven la nostra població. Feta de damasc blanc i roig, porta els símbols de l’escut sobre una gran creu de Sant Andreu i les imatges de sant Sebastià i la Verge de la Misericòrdia, aquesta brodada amb fils de plata. Va ser restaurada a iniciativa dels “Amics de Vinaròs” perquè es trobava en molt mal estat de conservació. La restauració es va fer l’any 2001 però no es va retornar de València fins gener de 2003 per desidia del regidor de Cultura.

Bandera blava

Bandera_azulGuardons concedits per la Unió Europea a travers de la Fundació Europea de Mig Ambient, amb seu a Copenhague a les platges d’aigües més netes. Les nostres platges han aconseguit durant els darrers anys diverses «Banderes Blaves» per la qualitat de les seues aigües al temps de banyar-se. Des de la implantació d’aquest guardó s’han donat a la platja del Triador tots els anys (1993-1996) i a la del Fortí en 1994 a 1996. Any rere any les mesures de la higiene de les platges s’estretixen més i un Pla d’Excel.lència Turística fomenta que els seus entorns estiguen cada vegada més cuidats i aptes.

Alagò, Blasc d’

AlagoAlagó ?- 1240?). Noble aragonès. Sent fidel a Jaume I, li va proposar l’empresa de la reconquesta del regne de València, aduint-li les següents raons: «(…) E es la meylor terra e la pus bela del mon. Que jo, senyor, he estat en Valencia be III anys, o pus, quan vos me gitas de vostra terra. E no ha vuy deius Deu tan delitos logar con es la ciutat de Valencia e tot aquel regne; e ten be VII jornades de terra de lonch(…)”. (Cròn. De Jaume I), Alagó va ser el conqueridor de Morella (1232) i va fundar Vila-franca i Albocàsser, i atorgà nombroses cartes de població. Va participar en els setges de Peníscola (1225) i Borriana (1233).