Mes: marzo 2014

Distinció que concedeix la Caixa Rural, Caixa Vinaròs, en forma d’estatueta moderna a algun vinarossenc destacat. S’entrega dins dels actes de les Festes i Fira de Sant Joan i Sant Pere a personatges que d’una manera o altra han distingit dins de l’àmbit local. Fins al present, han sigut atorgades tals distincions a:

1995. Alfred Giner Sorolla1996.

Carles Santos Ventura1997.

Agustí Comes Pablo1998. Francesc Gil Comes1999.

Agust Delgado Agramunt2000.

Rosa Borràs Peña2001.

Francesc Batiste Baila2002.

Pedro Barceló Batiste2003.

Josep M. Bordes Eixarch2004.

Carnaval de Vinaròs2005.

Joan M. Brau Beltrán2006.

Josep M. Pérez Aicart2007.

Banda de Música l’Aliança

ELS ALOS. La falsetat de l’antiguitat de les «Trobes» atribuídes a un tal Jaume Febrer, suposat fillol del rei Jaume I el Conqueridor, tira per terra tot allò que s’ha escrit sobre aquest personatge i del que van copiar Ràfels Garcia, Borràs Jarque i Mossèn M. Milián. La historiografia moderna, i entre ells la personalitat del nostre insigne Almela i Vives, nega tota veracitat a dites trobes i, per tant, al tal Raimundo de Alòs, que no apareix mai relacionat amb Vinaròs ni apareix mai cap altre Alòs en documents o pergamins locals. Segons pareix, dites Trobes, s’atribueixen al personatge del segle XVI, Onofre Esquerdo, que les va «trobar» en els dos sentits de la paraula. Fray Bartolomé Ribelles, ja en el segle passat (1804), les va tirar totalment per terra, i parla precisament de Vinaròs perquè no se corresponen ni en l’antiga grafia, ni les paraules que s’empren són o perteneixen a aquella època llunyana, ni Vinaròs tenia el títol de Vila en aquell temps posterior i pròxim a Jaume I. Les «famoses» Trobes diuen: «Entre els capitans fonch Raimon Alós / que de Catalunya a la gent baixà / e per son servir restà en Vinaròs / ben acomodat, (…)”. Sols cal llegir a Almela i Vives en la seua obra “El Escudo de Valencia” i a altres autors que neguen completament l’autenticitat i autoria de dites trobes.

«Els Alós, l’escut y la fundació de Vinaròs»

El dilluns 7 d’agost de 1775 va ser penjat en mig de la plaça de “L’Amera”, un veí d’Ulldecona. Diu així el text: «7, lunes, en que ahorcaron a Chrisanto Roca, de Ulldecona, en la plaza de San Antonio y después le quemaron passada la playa de la Madalena antes de llegar al Clot, a cuyo vino Prosper de Valencia con commission de la Sala, y el verdugo, por expendedor de moneda falsa y fabricante presuntuoso. / 8, martes, (en que azotaron a Francisco Nieva por compañero de dicho Roca en expender moneda. Tambien de Ulldecona”. (Bover Puig, J. La història de Vinaròs en els seus documents. Setm. “Vinaròs”, 29-III-97).

Alcaldes i concejals: Intentant completar les llistes dels alcaldes i concejals dels darrers temps del segle XX – donat que als anteriors ja els recull Borràs Jarque a la seua “Història de Vinaròs”, hem trobat els següents:
1915 Julian Sanz Roso, alcalde.
Joan Bta. Herrera Pauner, Joan Verdera Mariano, Felip Miralles Caballer, Eduard Torres Marmaña, Carlos Pedra Borràs, Vicent Landete Aragó, Felipe Ferrer Flos, Higinio Roca Ribera, Juan Talavera Gilí, Baptista Sabater, Joan Bta. Tosca Gombau, Facundo Fora Ferreres.
1922-23. Julià Sanz Roso, alcalde.Joan Bta. Herrera Pauner, Joan Verdera Mariano, Felipe Miralles Caballer, Eduard Torres Marmaña, Carlos Pedra Borràs, Vicent Landete Aragó, Felipe Ferrer Flos, Higinio Roca Ribera, Joan Talavera Gili, Baptista Sabater, Joan Baptista Tosca Gombau, Facund Fora Ferreres.1924. Angel Giner Giner, alcalde.Pasqual Ibáñez Fita, Joan Ricart Beltrán, Joaquim Sanjuán Pascual, Josep Llàtser Jarque, Antoni Calduch Lladó, Josep Mª Caudet Pallarés, Baptista Puchal Doménech, Adolfo Cabadés Salomó, Joan Castell Cervera, Antoni Sabater Boix, Sebastià Marzà Ferrer, Cristòfol Juan Miralles, Baptista Nento Maspons, Joan Arseguet Chaler, German Piquer Valanzuela.1925. Alejo Querol Escribano, va ser elegit Alcalde però no va prendre possessió.Joan Bta. Sendra Cucala, Ramon Adell Vizcarro, Adolfo Cabadés Salomó, Carles Esparducer, Josep Mª Caudet, J. Castell Cervera, Miquel Pola, Antoni Sabater, Alejandro Esteller, Domingo Querol, Baptista Nento, Francesc Gonell, Cristòfol Juan, Ginés Doménech, Sebastià Bover Forner.1927-1930. Higinio Roca Ribera, alcalde.Elías Ferràs Catalá, Francesc Puchol Puchol (¿?), Joan Baptista Sendra Cucala, Carles Esparducer Fábregues, Sebastià Juan Querol, Agustí Arnau, Angel Bosch, Angel Giner Roca, Josep Sanchiz Asensi, Joan Carsi Giner, Agustí Monllau Miralles, Tomàs Miralles Esteller, Ruperto Guiral (¿?), Ginés Doménech Arnau.1931. 17 d’abril. Antoni Torres Marmaña, alcalde (Partit Radical)Amadeo Sorolla Banasco, Salvador Agramunt, Manuel Zapater, Joaquim Aragonés (Patit Radical); Julio Balaguer García, José Rabasa Doménech, Baptista Marzà, Josep Arnau, Anselmo Codorniu, Baptista Chaler (PSOE), Manuel Bover Santapau (Unió Republicana), Adolfo Rico Fraile, Manuel Rabasa, Sebastià Pedra i Sixte Mir (Izquierda Republicana).1933. 3 de novembre Josep Rabasa Doménech,alcalde.1934. 30 de novembre. Amadeo Sorolla Banasco, alcalde.1936. 7 de febrer. Josep Rabasa Doménech, alcalde.1936. 23 d’octubre Julio Balaguer García, Alcalde Accidental, per dimissió de J. Rabasa.1937. Es Creen els CONSELLS MUNICIPALS. Desapareixen els AJUNTAMENTS1937. 4 de gener. Juan Ribera Roure, alcalde per votació entre els membres del CONSELL MUNICIPAL.Ramon Monroig Cruselles, Manuel García Ribes (Izq. Republ.), Sebastián Cardona Darza, Frco. Rofes de Miguel (FAI), Sebastián Salvador Arnau, Juan Ribera Roure, J. Antº Cervera Lluesma, Agust. Chaler Martínez, Fred. Bas Gasó (CNT), Pasq. Ferrando García, Demetrio Martínez Martínez (POUM); Julio Balaguer García, Francº. Boldú Esteve (PSOE); Agustí Julve Forner, Raf. Juan Caballer (Unió Rep.), Mario del Pino y de la Vega, Juan Gombau Miralles, Joan Salazar Pla, Sebast. García Agramunt, Ramon Miró Miralles (UGT), Bta. Sospedra Beltrán i Sebastià Puchal Gasó (Un. Rep. Federal).1940. 14 de maig. Jaume Talavera Ratto, alcalde.Jaume Solà Tapiol, Sebastià Baila Tosca, Jaume Soto Jordán, Francesc Serres Borrás, Joaquim Gombau Taus, Baptista Prades Agramunt, Manuel García Julbe, Ginés Doménech Batalla, Josep Mª Fons Muñoz, Casimir Caballer Balust, Vicent Caballer Tosca.1949. Jaume Solà Tapiol, alcalde.—1952, Novembre. Ramon Adell Fons, alcalde.Antoni Betés Hernández, Joan Carsi Giner, Josep Aragonés Adell, Ricard Santos Ramos, Antoni Giner Torres, Josep Montserrat Baraces, Francesc Aniorte Olivares, Baptista Miralles Sabater.1958. (Elegits nous concejals en 1957, prenen possessió el 2-II-1958; són Manuel Foguet, Alfredo Munera, Gombau i Santiago Trallero): Joan Carsi Giner, Josep Aragonés Adell, Manuel Foguet Mateu, Alfredo Munera Giner, Josep Monserrat Baraces, Santiago Trallero Luaña, Ricard Santos Ramos, Manuel Gombau Chaler, Antonio Giner Torres.1959. Joan Carsi Giner, alcalde.José Aragonés Adell, Manuel Foguet Mateu, Antoni Giner Torres, Ricard Santos Ramos, Alfredo Munera Giner, Josep Monserrat Baraces, Manuel Gombau Chaler, Santiago Trallero Luaña.1960, Eleccions a concejals: Dionisio Mestre Segura, Joaquín Garcés Enríquez, Josep Molés Puell, Alfred Munera Giner, Ramon Giner Carceller, Abelardo Forés Camós.1963. Francesc Josep Balada Castell, alcalde.Francesc Baila Tosca, Elvira Sanz Monroig, Jaume Sanz Miralles, Vicent Mezquita Torres, Vicent Meseguer, Vicent Vidal Lluesma, JoanRicart Balada, Caio Fons Forner, Joaquim Boix, Arturo Caballero Sánchez, Joaquin Meseguer Bonet.2 de febrer de 1964. Cessen Manuel Foguet, Santiago Trallero i Manuel Gombau.Nova corporació formada per: Alcalde, Francesc Josep Balada Castell. Consejals, Joaquim Garcés Enríquez, Dionisio Mestre Segura, Abelardo Forés Camós, Ramon Giner Carceller, Josep Molés Puell, Alfred Munera Giner, Josep Lluís Vivanco Soto, Joan Josep Falcó Serres, Francesc Farga Esteller, Vicent Meseguer Ferrás, Pere Fàbrega Meseguer i Angel Giner Ribera.Febrer de 1967. Francisco J. Balada Castell, alcalde.Josép Lluís Vivanco Soto, Vicent Meseguer Ferrás, Francesc Farga Esteller, Joan Josep Falcó Serres, Joan Ricart Balada, Caio Fons Forner, Pere Fàbrega Meseguer, Vicent Vidal Lluesma, Joaquim Boix Doménech, Angel Giner Ribera, Francesc Baila Tosca, Vicent Mezquita Torres.1971. 7 de febrer. Francisco José Balada Castell, alcalde.Cayo Fons Forner, Juan Ricart Balada, Jaime Sanz Miralles i Manuel Darza Sorlí, pel terç familiar. Vicent Vidal Lluesma, Joaquín Boix Doménech, Tomàs Barrachina García, Joaquin Meseguer Bonet, pel terç sindical. Francesc Baila Tosca, Vicent Mezquita Torres, Elvira Sanz Monroig, Arturo Caballero Sánchez, pel terç d’entitats.1971. 16 de febrer: Nou alcalde: Lluís Franco Juan, amb tots els mateixos concejals. En novembre de 1971 mor el concejal VicentMezquita Torres, i no es substituït per ningú.1979. Ramon Bofill Salomó, Alcalde. Regidors: (del PSOE) Josep Manuel Palacios Bover, Enric Miralles Bonfill, Vicent Nos Beltran, Pere Vidal Tabueña, Rafael Genovés García, Valeriano Baila Muelas; (de la UPI) Vicent Ferrá Sorrius, Joan Francesc Sans i Solé, Sebastià Carlos Baila; (de la UCD) Francesc Josep Balada Castell, Agustí Comes Aragó, Mª Cinta Marcos Redón, Salvador Martínez Ginesta, Manuel Ayza Fonellosa, Enric Beltran Traver, Manuel Valls Sabater i Pere Carreras Sebastià.1983. Ramon Bofill Salomó, alcalde.Regidors: (del PSOE) Josep Manuel Palacios Bover, Joan Francesc Ripoll Ferreres, Joan Manuel Vizcarro Caballer, Maria Isabel Rodríguez Aznar, Sebastià Bordes García, Josep Bort Vericat, Amadeu Pedret Vallés, Sebastià Bordes Giner; (pel partit A.V.I.) Francesc Josep Balada Castell (va renunciar en no eixir alcalde), Agustí Comes Aragó, Salvador Martínez Ginesta, (substituit per defunció per Alfonso Sánchez Beltran el 16 de novembre de 1983), Manuel Valls Sabater, Antoni Jurado Ramírez; (de A.P.) Pedro Ricart Balada, Francesc Baila Herrera, Josep Maria Buñuel Ferrer; Joan Bta. Boix García (Partit Comunista).1987. Ramon Bofill Salomó, alcalde.Regidors: (del PSOE) Josep Manuel Palacios Bover, Joan Manuel Vizcarro Caballer, Amadeu Pedret Vallés, Vicent Giner Talón, Joan Bonet Miralles, Lluís Felip Miralles, Antoni Chaler Roso, Pedro Doménech Fonollosa; (per Aliança Popular) Ramon Vizcarro Segarra, Joaquim Simó Federico, Joan Navarro Segarra, Josep Miquel May Forner, Josep Lluís Vallés Cervera, Francesc Gombau Blanchadell; (pel CDS) Mariano Castejón Chaler, Javier Balada Ortega. Juanito Bta. Boix García (Izquierda Unida).1991. Ramón Bofill Salomó, alcalde.Regidors: (del PSOE) Josep Manuel Palacios Bover, Joan Bonet Miralles, Lluís Felip Miralles, Antoni Chaler Roso, Olga Mulet Torres, Joan Ignasi Salazar Pauner (substituit a finals de 1994 per J. A. Beltran Pastor), Joan Manuel Forner Ramon, Josep Fort Milián; (del PP) Ramon Vizcarro Segarra., Joaquim Simó Federico, Agustín Ribera Caballer, Carmina Forner Benito, Josep Ramon Hortas Segarra, Josep Miguel May Forner, Francesc Gombau Blanchadell (substituït a causa de trasllat per Manuel Fernández García), Antoni Martínez Chaler (CDS).1995. Juny. Jacinto Moliner Meseguer, alcalde.Regidors: Josep Miquel May Forner, Joan Manuel Roda Arnau, Salvador Oliver Foix, Josep Ramon Vicent Tàrrega Esteller, Mariano Castejón Chaler, Joan Navarro Segarra, Julián Alcaraz Bou, Angel Vallés Verge, Isabel Clara Gombau Espert, Ramon Bofill Salomó, Josep Manuel Palacios Bover, Lluís Felip Miralles, Olga Mulet Torres, Antoni Chaler Roso, Gaspar Redó Juan, Alberto Bibián Pallas, Elvira Sansano Trincado, Josep Fort Milián, Anselmo García Aranda, Oscar Verge Aragonés, substituit aquest per defunció, per Emma Alonso Selma en març de 1997.1998. Ramon Bofill Salomó, alcalde. Gràcies a una moció de censura, el PSOE li arrebata l’alcaldia a Jacinto Moliner, del PP, en 8 maig, i torna a ser alcalde Ramon Bofill, quan sols quedava un any de legislatura. Per dimissió d’Olga Mulet i Alberto Bibián, del PSOE, són nous regidors Carolina Miró i Joan Bta. Fibla.1999. Jacinto Moliner Meseguer, alcalde.Regidors: Josep Miguel May Forner, Josep Ramon Vicent Tàrrega Esteller, Joan Manuel Roda Arnau, Isabel Clara Gombau Espert, Enrique Chaler Pruñonosa, Julian Alcaraz Bou, Salvador Oliver Foix, Francesc Xavier Chesa Sabaté, Maria Teresa Valmaña Obiol, Antonio Bosch Serra, Francesc Xavier Vidal Arnau (pel Partit Popular); Olga Mulet Torres, Jordi Romeu Llorach, Alberto Bibián Pallás, Librada López Miralles, Joan Josep Casanova Roures, Agustí Guimerà Ribera, Joan Ignasi Salazar Pauner (pel PSOE). Xavier Balada Ortega i Mari Carme Obiol Aguirre pel partit PVI (Partit de Vinaròs Independent).2003. 14 de juny. Xavier Balada Ortega, alcalde (PVI)Regidors: Mari Carme Obiol Aguirre, Carlos Roger Belda, (3 del PVI); Jordi Romeu Llorach, Librada López Miralles, Joaquin Arnau Vallina, Agustí Guimerá Ribera, Felipe Fonellosa Ciurana, Mª José Simó Redó, Maribel Sebastià Flores, Juan Antº Beltrán Pastor, (8 del PSOE); Ramon Adell Artola (1 pel Bloc, Esquerra Verda), Jacinto Moliner Meseguer, Mariano Castejón Chaler, Isabel Clara Gombáu Espert, Julián Alcaraz Bou, Salvador Oliver Foix, Maria José Pascual, Goyo González, Antonio Martínez Chaler, Juan Bautista Juan (9 del Partit Popular).2007. 16-VI-2007. Jordi Romeu Llorach, alcalde (Partit Socialista Obrer Espanyol: 7 regidors).Librada López Miralles, Agustí Guimerà Ribera, Vicent A. Albiol Quer, Mª Josep Ferrer Redón, Joan Antoni Beltrán Pastor, Maribel Sebastià Flores. (3 del Partit de Vinaròs Independent): Xavier Balada Ortega, Carmen Obiol Aguirre, Mª Dolors Miralles Mir. (Partit Popular 10 regidors): Juan Bautista Juan, Ernesto Molinos Redó, Lluís Gandía Querol, Mª del Mar Medina Terra, Empar Martínez Albiol, Mercedes Baila Blanchadell, Mariano Castejón Chaler, Elisabeth Fernández Millán, Joaquín Emilio Torres Boix i Marcela Barbé Beltrán. (Bloc Nacionalista Valencia: 1 regidor): Domènec Fontanet.Alcaldes i concejals: Intentant completar les llistes dels alcaldes i concejals dels darrers temps del segle XX – donat que als anteriors ja els recull Borràs Jarque a la seua “Història de Vinaròs”, hem trobat els següents:
1915 Julian Sanz Roso, alcalde.
Joan Bta. Herrera Pauner, Joan Verdera Mariano, Felip Miralles Caballer, Eduard Torres Marmaña, Carlos Pedra Borràs, Vicent Landete Aragó, Felipe Ferrer Flos, Higinio Roca Ribera, Juan Talavera Gilí, Baptista Sabater, Joan Bta. Tosca Gombau, Facundo Fora Ferreres.
1922-23. Julià Sanz Roso, alcalde.Joan Bta. Herrera Pauner, Joan Verdera Mariano, Felipe Miralles Caballer, Eduard Torres Marmaña, Carlos Pedra Borràs, Vicent Landete Aragó, Felipe Ferrer Flos, Higinio Roca Ribera, Joan Talavera Gili, Baptista Sabater, Joan Baptista Tosca Gombau, Facund Fora Ferreres.1924. Angel Giner Giner, alcalde.Pasqual Ibáñez Fita, Joan Ricart Beltrán, Joaquim Sanjuán Pascual, Josep Llàtser Jarque, Antoni Calduch Lladó, Josep Mª Caudet Pallarés, Baptista Puchal Doménech, Adolfo Cabadés Salomó, Joan Castell Cervera, Antoni Sabater Boix, Sebastià Marzà Ferrer, Cristòfol Juan Miralles, Baptista Nento Maspons, Joan Arseguet Chaler, German Piquer Valanzuela.1925. Alejo Querol Escribano, va ser elegit Alcalde però no va prendre possessió.Joan Bta. Sendra Cucala, Ramon Adell Vizcarro, Adolfo Cabadés Salomó, Carles Esparducer, Josep Mª Caudet, J. Castell Cervera, Miquel Pola, Antoni Sabater, Alejandro Esteller, Domingo Querol, Baptista Nento, Francesc Gonell, Cristòfol Juan, Ginés Doménech, Sebastià Bover Forner.1927-1930. Higinio Roca Ribera, alcalde.Elías Ferràs Catalá, Francesc Puchol Puchol (¿?), Joan Baptista Sendra Cucala, Carles Esparducer Fábregues, Sebastià Juan Querol, Agustí Arnau, Angel Bosch, Angel Giner Roca, Josep Sanchiz Asensi, Joan Carsi Giner, Agustí Monllau Miralles, Tomàs Miralles Esteller, Ruperto Guiral (¿?), Ginés Doménech Arnau.1931. 17 d’abril. Antoni Torres Marmaña, alcalde (Partit Radical)Amadeo Sorolla Banasco, Salvador Agramunt, Manuel Zapater, Joaquim Aragonés (Patit Radical); Julio Balaguer García, José Rabasa Doménech, Baptista Marzà, Josep Arnau, Anselmo Codorniu, Baptista Chaler (PSOE), Manuel Bover Santapau (Unió Republicana), Adolfo Rico Fraile, Manuel Rabasa, Sebastià Pedra i Sixte Mir (Izquierda Republicana).1933. 3 de novembre Josep Rabasa Doménech,alcalde.1934. 30 de novembre. Amadeo Sorolla Banasco, alcalde.1936. 7 de febrer. Josep Rabasa Doménech, alcalde.1936. 23 d’octubre Julio Balaguer García, Alcalde Accidental, per dimissió de J. Rabasa.1937. Es Creen els CONSELLS MUNICIPALS. Desapareixen els AJUNTAMENTS1937. 4 de gener. Juan Ribera Roure, alcalde per votació entre els membres del CONSELL MUNICIPAL.Ramon Monroig Cruselles, Manuel García Ribes (Izq. Republ.), Sebastián Cardona Darza, Frco. Rofes de Miguel (FAI), Sebastián Salvador Arnau, Juan Ribera Roure, J. Antº Cervera Lluesma, Agust. Chaler Martínez, Fred. Bas Gasó (CNT), Pasq. Ferrando García, Demetrio Martínez Martínez (POUM); Julio Balaguer García, Francº. Boldú Esteve (PSOE); Agustí Julve Forner, Raf. Juan Caballer (Unió Rep.), Mario del Pino y de la Vega, Juan Gombau Miralles, Joan Salazar Pla, Sebast. García Agramunt, Ramon Miró Miralles (UGT), Bta. Sospedra Beltrán i Sebastià Puchal Gasó (Un. Rep. Federal).1940. 14 de maig. Jaume Talavera Ratto, alcalde.Jaume Solà Tapiol, Sebastià Baila Tosca, Jaume Soto Jordán, Francesc Serres Borrás, Joaquim Gombau Taus, Baptista Prades Agramunt, Manuel García Julbe, Ginés Doménech Batalla, Josep Mª Fons Muñoz, Casimir Caballer Balust, Vicent Caballer Tosca.1949. Jaume Solà Tapiol, alcalde.—1952, Novembre. Ramon Adell Fons, alcalde.Antoni Betés Hernández, Joan Carsi Giner, Josep Aragonés Adell, Ricard Santos Ramos, Antoni Giner Torres, Josep Montserrat Baraces, Francesc Aniorte Olivares, Baptista Miralles Sabater.1958. (Elegits nous concejals en 1957, prenen possessió el 2-II-1958; són Manuel Foguet, Alfredo Munera, Gombau i Santiago Trallero): Joan Carsi Giner, Josep Aragonés Adell, Manuel Foguet Mateu, Alfredo Munera Giner, Josep Monserrat Baraces, Santiago Trallero Luaña, Ricard Santos Ramos, Manuel Gombau Chaler, Antonio Giner Torres.1959. Joan Carsi Giner, alcalde.José Aragonés Adell, Manuel Foguet Mateu, Antoni Giner Torres, Ricard Santos Ramos, Alfredo Munera Giner, Josep Monserrat Baraces, Manuel Gombau Chaler, Santiago Trallero Luaña.1960, Eleccions a concejals: Dionisio Mestre Segura, Joaquín Garcés Enríquez, Josep Molés Puell, Alfred Munera Giner, Ramon Giner Carceller, Abelardo Forés Camós.1963. Francesc Josep Balada Castell, alcalde.Francesc Baila Tosca, Elvira Sanz Monroig, Jaume Sanz Miralles, Vicent Mezquita Torres, Vicent Meseguer, Vicent Vidal Lluesma, JoanRicart Balada, Caio Fons Forner, Joaquim Boix, Arturo Caballero Sánchez, Joaquin Meseguer Bonet.2 de febrer de 1964. Cessen Manuel Foguet, Santiago Trallero i Manuel Gombau.Nova corporació formada per: Alcalde, Francesc Josep Balada Castell. Consejals, Joaquim Garcés Enríquez, Dionisio Mestre Segura, Abelardo Forés Camós, Ramon Giner Carceller, Josep Molés Puell, Alfred Munera Giner, Josep Lluís Vivanco Soto, Joan Josep Falcó Serres, Francesc Farga Esteller, Vicent Meseguer Ferrás, Pere Fàbrega Meseguer i Angel Giner Ribera.Febrer de 1967. Francisco J. Balada Castell, alcalde.Josép Lluís Vivanco Soto, Vicent Meseguer Ferrás, Francesc Farga Esteller, Joan Josep Falcó Serres, Joan Ricart Balada, Caio Fons Forner, Pere Fàbrega Meseguer, Vicent Vidal Lluesma, Joaquim Boix Doménech, Angel Giner Ribera, Francesc Baila Tosca, Vicent Mezquita Torres.1971. 7 de febrer. Francisco José Balada Castell, alcalde.Cayo Fons Forner, Juan Ricart Balada, Jaime Sanz Miralles i Manuel Darza Sorlí, pel terç familiar. Vicent Vidal Lluesma, Joaquín Boix Doménech, Tomàs Barrachina García, Joaquin Meseguer Bonet, pel terç sindical. Francesc Baila Tosca, Vicent Mezquita Torres, Elvira Sanz Monroig, Arturo Caballero Sánchez, pel terç d’entitats.1971. 16 de febrer: Nou alcalde: Lluís Franco Juan, amb tots els mateixos concejals. En novembre de 1971 mor el concejal VicentMezquita Torres, i no es substituït per ningú.1979. Ramon Bofill Salomó, Alcalde. Regidors: (del PSOE) Josep Manuel Palacios Bover, Enric Miralles Bonfill, Vicent Nos Beltran, Pere Vidal Tabueña, Rafael Genovés García, Valeriano Baila Muelas; (de la UPI) Vicent Ferrá Sorrius, Joan Francesc Sans i Solé, Sebastià Carlos Baila; (de la UCD) Francesc Josep Balada Castell, Agustí Comes Aragó, Mª Cinta Marcos Redón, Salvador Martínez Ginesta, Manuel Ayza Fonellosa, Enric Beltran Traver, Manuel Valls Sabater i Pere Carreras Sebastià.1983. Ramon Bofill Salomó, alcalde.Regidors: (del PSOE) Josep Manuel Palacios Bover, Joan Francesc Ripoll Ferreres, Joan Manuel Vizcarro Caballer, Maria Isabel Rodríguez Aznar, Sebastià Bordes García, Josep Bort Vericat, Amadeu Pedret Vallés, Sebastià Bordes Giner; (pel partit A.V.I.) Francesc Josep Balada Castell (va renunciar en no eixir alcalde), Agustí Comes Aragó, Salvador Martínez Ginesta, (substituit per defunció per Alfonso Sánchez Beltran el 16 de novembre de 1983), Manuel Valls Sabater, Antoni Jurado Ramírez; (de A.P.) Pedro Ricart Balada, Francesc Baila Herrera, Josep Maria Buñuel Ferrer; Joan Bta. Boix García (Partit Comunista).1987. Ramon Bofill Salomó, alcalde.Regidors: (del PSOE) Josep Manuel Palacios Bover, Joan Manuel Vizcarro Caballer, Amadeu Pedret Vallés, Vicent Giner Talón, Joan Bonet Miralles, Lluís Felip Miralles, Antoni Chaler Roso, Pedro Doménech Fonollosa; (per Aliança Popular) Ramon Vizcarro Segarra, Joaquim Simó Federico, Joan Navarro Segarra, Josep Miquel May Forner, Josep Lluís Vallés Cervera, Francesc Gombau Blanchadell; (pel CDS) Mariano Castejón Chaler, Javier Balada Ortega. Juanito Bta. Boix García (Izquierda Unida).1991. Ramón Bofill Salomó, alcalde.Regidors: (del PSOE) Josep Manuel Palacios Bover, Joan Bonet Miralles, Lluís Felip Miralles, Antoni Chaler Roso, Olga Mulet Torres, Joan Ignasi Salazar Pauner (substituit a finals de 1994 per J. A. Beltran Pastor), Joan Manuel Forner Ramon, Josep Fort Milián; (del PP) Ramon Vizcarro Segarra., Joaquim Simó Federico, Agustín Ribera Caballer, Carmina Forner Benito, Josep Ramon Hortas Segarra, Josep Miguel May Forner, Francesc Gombau Blanchadell (substituït a causa de trasllat per Manuel Fernández García), Antoni Martínez Chaler (CDS).1995. Juny. Jacinto Moliner Meseguer, alcalde.Regidors: Josep Miquel May Forner, Joan Manuel Roda Arnau, Salvador Oliver Foix, Josep Ramon Vicent Tàrrega Esteller, Mariano Castejón Chaler, Joan Navarro Segarra, Julián Alcaraz Bou, Angel Vallés Verge, Isabel Clara Gombau Espert, Ramon Bofill Salomó, Josep Manuel Palacios Bover, Lluís Felip Miralles, Olga Mulet Torres, Antoni Chaler Roso, Gaspar Redó Juan, Alberto Bibián Pallas, Elvira Sansano Trincado, Josep Fort Milián, Anselmo García Aranda, Oscar Verge Aragonés, substituit aquest per defunció, per Emma Alonso Selma en març de 1997.1998. Ramon Bofill Salomó, alcalde. Gràcies a una moció de censura, el PSOE li arrebata l’alcaldia a Jacinto Moliner, del PP, en 8 maig, i torna a ser alcalde Ramon Bofill, quan sols quedava un any de legislatura. Per dimissió d’Olga Mulet i Alberto Bibián, del PSOE, són nous regidors Carolina Miró i Joan Bta. Fibla.1999. Jacinto Moliner Meseguer, alcalde.Regidors: Josep Miguel May Forner, Josep Ramon Vicent Tàrrega Esteller, Joan Manuel Roda Arnau, Isabel Clara Gombau Espert, Enrique Chaler Pruñonosa, Julian Alcaraz Bou, Salvador Oliver Foix, Francesc Xavier Chesa Sabaté, Maria Teresa Valmaña Obiol, Antonio Bosch Serra, Francesc Xavier Vidal Arnau (pel Partit Popular); Olga Mulet Torres, Jordi Romeu Llorach, Alberto Bibián Pallás, Librada López Miralles, Joan Josep Casanova Roures, Agustí Guimerà Ribera, Joan Ignasi Salazar Pauner (pel PSOE). Xavier Balada Ortega i Mari Carme Obiol Aguirre pel partit PVI (Partit de Vinaròs Independent).2003. 14 de juny. Xavier Balada Ortega, alcalde (PVI)Regidors: Mari Carme Obiol Aguirre, Carlos Roger Belda, (3 del PVI); Jordi Romeu Llorach, Librada López Miralles, Joaquin Arnau Vallina, Agustí Guimerá Ribera, Felipe Fonellosa Ciurana, Mª José Simó Redó, Maribel Sebastià Flores, Juan Antº Beltrán Pastor, (8 del PSOE); Ramon Adell Artola (1 pel Bloc, Esquerra Verda), Jacinto Moliner Meseguer, Mariano Castejón Chaler, Isabel Clara Gombáu Espert, Julián Alcaraz Bou, Salvador Oliver Foix, Maria José Pascual, Goyo González, Antonio Martínez Chaler, Juan Bautista Juan (9 del Partit Popular).2007. 16-VI-2007. Jordi Romeu Llorach, alcalde (Partit Socialista Obrer Espanyol: 7 regidors).Librada López Miralles, Agustí Guimerà Ribera, Vicent A. Albiol Quer, Mª Josep Ferrer Redón, Joan Antoni Beltrán Pastor, Maribel Sebastià Flores. (3 del Partit de Vinaròs Independent): Xavier Balada Ortega, Carmen Obiol Aguirre, Mª Dolors Miralles Mir. (Partit Popular 10 regidors): Juan Bautista Juan, Ernesto Molinos Redó, Lluís Gandía Querol, Mª del Mar Medina Terra, Empar Martínez Albiol, Mercedes Baila Blanchadell, Mariano Castejón Chaler, Elisabeth Fernández Millán, Joaquín Emilio Torres Boix i Marcela Barbé Beltrán. (Bloc Nacionalista Valencia: 1 regidor): Domènec Fontanet.

En la legislatura 1927-1930  el regidro Ramón ADELL VIZCARRO va pendre posesio el 23 Abril de 1927 (ver SAN SEBASTIAN 1 de Mayo de 1927 pag. 10) “=–El día 23 tomaron posesión los nuevos concejales D. Ramón Adell, D. Juan Giner, D. Tomás Miralles y D. Ruperto Guiral. La enhorabuena”.

L’antiga casa del Consell es trobaria primitivament al carrer de sant Joan, dalt de l’antic forn dels Alfacs, tocant a les escaletes on va apareixer l’antiga imatge de S. Sebastià. Això diu Rafels Garcia i creu també Borràs Jarque. Però l’edifici del segon ajuntament que es conserva encara en mig del carrer Major, cantonada i damunt amb el Roser és del segle XV o tal vegada de finals del segle XIV ja que les arcades i finestreta amb el seu estil gòtic ho denoten. Resulta una edificació molt similar a la dels ajuntaments de la zona del Maestrat i Ports, que tenen a la planta baixa característiques arcades de llotja sota les quals es feia la venda de carn i peix, llavors de competència municipal. Son així encara els ajuntaments de l’Anglesola, Pobla de Benifassà, Cinctorres, Culla, etc. J. A. Gómez Sanjuán veia en l’edifici del carrer Major «la casa solariega de don Raymundo de Alós, pasada luego a los Alemany». En esta edificació notable del carrer Major es reunirien també els Compromisaris de Casp, fent-se per tant allí les famoses reunions a Corts de Vinaròs, entre els dels parlaments coneguts com «de Dins i de Fora». (Vide Corts i Alòs). El nostre edifici té la particularitat d’estar construit en el carrer principal de l’antiga població i estar en alt, es a dir, adosat entre dos carrers i formant un portal, el que denota que aquella població primitiva ja estava angoixada de cases dins de les muralles i no hi havien espais lliures per a un edifici llavors tant important.

Construit en 1784 damunt de l’escola de primeres lletres la qual s’ havia edificat sobre la primitiva església, uns dos segles desprès de fer-se les obres de l’església, campanar i façana barroca de l’arxiprestal. Es va demanar la seua construcció atès que el vell tenia sols una sala en la que no cabien tots els regidors quan es reunien i en que hi havia l’armari dels papers i de les actes que ocupava un bon espai. S’aduïa que no tenia serveis per a fer les necessitats apremiants ni presó de persones principals; que l’escaleta exterior d’accès era molt empinada i es banyaven quan plovia. (Vide Bover Puig «El Ayuntamiento de Vinaroz» al setm. “Vinaroz”, nº 906, any 1974). Des de la seua construcció quasi tots els alcaldes han volgut posar l’edifici al dia. Sobretot en els nostres temps en que el poder adquisitiu amb el desenrrotllament econòmic dels anys seixanta s’ha fet molt més ostensible. Així l’alcalde Ramon Adell va fer reformes de modernització desprès de les dutes a terme de forma molt precària per Talavera, el qual prou va fer restaurant totes les destroces de la guerra civil del 36 a les escoles i demés mobiliari urbà. L’alcalde Balada va fer el despatx nou i en les obres mampreses en novembre de 1968 va renovar el saló de sessions i va fer posar carreus de pedra a tota la part baixa de la façana principal. Lluís Franco va manar esculpir als germans Caballero un escut per a damunt la porta, va adquirir un retrat del rei Joan Carles per al saló de sessions i va iniciar una col.lecció de pintures amb un Concurs Nacional de Pintura, dotat amb 50.000 pessetes. En temps de R. Bofill s’ha remodelat la planta baixa del lloc de guàrdia i acristallament de quasi totes les oficines de registre i s’ha afegit un altre entre-pis al terrat; l’any 1993 el mestre d’obres Ramon Oms va reboçar tota la seua façana, fent desaparèixer els bonys de les parets velles, fetes aquestes a l’ús antic. Jacinto Moliner a l’any 2001 el va modernitzar altra vegada, fent el despatx molt nou i ampliant les dependències per la casa del costat (on s’ubicava el Banc de Valencia i en la que havia nascut Leopoldo Querol).