Agramunt Gascó, Agustí

Agramunt_Gasco_2Vinarós 1907 – Noyers-Sur-Cher 1993). Escultor. Fou condeixeble dels artistes Santapau i Puig Alcàcer a l’escola del mestre Vilaplana. Les primeres lliçons de dibuix les va rebre de Paco Argemí a l’Escola d’Art Municipal. Va treballar al taller de l’escultor Paulino Caballero entre 1924 a 1930 durant les Agramunt_Gasco_3vacances ja que des d’aquell primer any va a estudiar a València a l’escola de Belles Arts de San Carlos i a Madrid (1930), on guanyà (1932) la tercera medalla de l’Exposició Nacional de Belles Arts. Així apareix una curiosa cita en la rev. “San Sebastián” local que diu: «Joven escultor. El joven Agustín Agramunt hijo del que estuvo encargado de almacenes en la casa Bonet de ésta, ha obtenido el premio de tres mil pesetas y Diploma de Honor en un concurso recientemente celebrado, por la acabadísima escultura que ha salido de sus manos. Al felicitar al aventajado artista y a sus padres hacemos lo propio a D. Paulino Caballero del que fue experto oficial el referido Sr. Agramunt”. A partir d’aquell moment la Diputació el va becar i va ampliar estudis a París, on va exposar la seua obra «Deportiva». En 1935 presenta la seua obra a Madrid titulada «Acto tercero de Fuenteovejuna» . Faria obres en 1936 i 1937, per al Pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París. Després de la guerra s’instal.là a València on es dedicaria a l’escultura religiosa per encàrrec, Agramunt_Gasco_4sense cap mèrit artístic segons ell mateix opinava. Així va fer per a la nostra població les escultures de les imatges de «Sant Sebastianet» (1942), «Sagrat Cor de Jesús», «Mare de Déu de l’Assumpció» gitada, «Sant Rafel» i «Sant Gabriel», totes per encàrrec del rector Vicent Enrique i Tarancón i que es troben a l’Arxiprestal. En 1946 guanya el concurs i fa la làpida del torero Granero per a la plaça de bous de València.

En 1948 (en la festa de la Pilarica com recordava la seua germana) va a França, establint-se en Noyers-Sur-Cher on estudiarien els seus tres fills. Llavors crea algunes obres d’autocomplaença, com bustos de la seua esposa, del seu net, figures femenines, nus, etc. El museu municipal de Vinaròs té des de setembre de 1984 una obra feta exclusivament per al seu fons, una figura femenina nua de guix. Agramunt va morir en Noyers-Sur-Cher, França, el 3 de març de 1993, als 87 anys.

Agramunt_Gasco_3

 

 

 

 

 

Agitación

AgitacionSetmanari comarcal de tendència anarquista publicat durant la Guerra Civil de 1936 per a defensar els drets dels treballadors. Òrgan de la CNT i FAI (Confederació Comarcal de Benicarló). Constava de quatre pàgines i el seu import era de 15 cèntims cada número. S’imprimia als tallers de Gràficas Fernàndez de Vinarós, fins al nº 73. A partir del nº 74 s’editava i s’imprimia a Castelló. Publicà un total de 91 números…

Agermanament

Almeria i Vinaròs es van declarar ciutats germanes amb motiu del concurs de Televisió Espanyola de l’any 1970 en que van quedar finalistes dos concursants, un d’Almeria i l’altre de Vinarós: el popular Angel Giner , el qual va aconseguir un milió de pessetes de premi. La placa del carrer Almeria es va descobrir el dia 15 d’agost de 1970, pels alcaldes de les dos ciutats, i el dia 29 del mateix mes es va descobrir recíprocament la del carrer de Vinaròs a Almeria. En 1999 es va llançar la idea de l’agermanament de la nostra ciutat amb París, per la relació amb el Duc de Vendôme que havia mort segons llegenda d’una fartada de llagostins, però que en realitat fou d’un terrible i fulminant mal de panxa, tant freqüent als estius. Des d’aquestes pàgines reivindico que l’agermanament que li correspon fer a Vinaròs és amb la llunyana terra de Rio Cuarto, a l’Argentina, on hi ha tants vinarossencs soterrats, que van emigrar allí per diversos motius i on encara queden alguns d’ells i molts dels seus descendents.

Agents de la propietat immobiliària

En 1983 ostentaven oficialment aquesta titularitat, inscrits en el seu Col.legi Oficial, els senyors: Obduli Balanzá Fábregas, Ivonne Beltran Gasia, Jacinto Bellés Barreda, Concepció Navarro Llopis i Joan Puchol Tena.

AFANIAS

Asociación de Familiares y Amigos de Niños y Adultos Subnormales. Creada a la nostra ciutat a principis dels anys vuitanta; era llavors el seu president Pedro Oliva Pino (1981). En 1999 era presidida l’entitat per Pedro Vinagre.

Aeroclub

Aeroclub(Aeroclub Maestrat). Amb idea d’Enric Adell i Iñaki Ortúzar Landete, es va promoure la idea a l’abril de 1993, de fer un aeroclub en una finca de la partida de les Soterranyes, el qual comptaria en un principi amb una pista de 700 metres de longitud per 30 d’amplada, per a avions de càrrega i d’uns pocs passagers. La iniciativa no va prosperar ja que el Partit Popular des de Castelló va promoure un altre aeroport provincial com alternativa. Ha seguit servint, però, anys després per a avionetes de fumigament, ultralleugers i demés aparells esportius. L’aeroclub va ser inaugurat oficialment per les autoritats locals dins de les festes de Sant Joan de l’any 2004.