(Utrech 1459-Roma 1523). Papa. Bisbe de Tortosa. Havia sigut preceptor de l’emperador Carles I. Com a Bisbe de la seu episcopal tortosina des de 1516 a 1522 va tenir una gran activitat en tots els ordres, però no va xafar mai la seua diòcesi, encara que alguns historiadors relacionen les seues anades i vingudes per les nostres terres, mitjantçant el port natural de Vinaròs, tant important en aquell temps. Va ser nomenat cardenal en 1517, i també Inquisidor General de la Corona d’Aragó i del Regne de Castella. Fou encarregat de deturar els moviments dels agermanats a València, cas en el que va haver de desentendre’s en favor de
Diego Hurtado de Mendoza i també dels comuners de Castella. Sent ja Papa va concedir al Rei la Butlla de 1523 per la qual s’incorporaven a la Corona de Castella a perpetuitat totes les terres i ingressos de les ordes militars. A ell deuen els bisbes de Tortosa el privilegi especial de revestir-se com els cardenals amb els colors de la púrpura.
Adoració nocturna
Moviment creat a París en 1849, la missió del qual és vetllar el santíssim sagrament exposat. Celebra vetllades nocturnes una vegada al mes i excepcionalment unes «Festes de les Espigues», d’àmbit comarcal o diocessà. Va ser fundat a la nostra ciutat el 21 d’abril de 1889 pels tortosins mossèn Sol i l’advocat Ramon Foguet. La ciutat va celebrar molt solemnement el centenari de la fundació el 21 d’abril de 1990, participant 26 representants de diferents poblacions i presidint els actes el bisbe el
ecte de Barcelona, monsenyor Carles i Gordó. La bandera que ostentava la Secció de Vinarós va ser brodada per les monges de la Consolació al novembre de 1923, però ja actualment es trobava extraviada. Entre les festes de les Espigues comarcals que es van realitzar a Vinarós destaquen les de l’ermita en 1940 i 1949, la de 1955 en la població, essent la primera amb motiu de la reposició de la nova imatge de la Verge de la Misericòrdia, que substituí a la suposadament gòtica, cremada durant la darrera guerra civil.
Ballester, Carrer de
La ciutat de Barcelona li té dedicat a aquest vinarossenc, Joan Ballester Ayguals, un carrer: el Carrer de Ballester. Havent passat per eixe carrer de Barcelona, vam suposar que estava dedicat al nostre personatge vinarossenc- L’any 2000, un altre vinarossenc resident a Barcelona, ens va informar que la casa que anaven a enderrocar a l’altre extrem, tenia una altra placa de marbre que contenia la inscripció: “Calle de Ballester, Vinaroz, 1835 – Barcelona, 1868. Pintor”. Però si la ciutat de Barcelona li té dedicat un carrer a aquest destacat vinarossenc, Vinaròs té oblidat un dels seus fills il.lustres.
Ballester Vilaroig, Nicolàs
(Vinaròs) Polític. Exercí la seua influència entre Castelló i Vinaròs. Fou contrari i intrigava contra el Diputat Febrer de la Torre que el cita en les seues cartes. Estava casat amb Josefa Ballester, sent els dos naturals i veïns de Vinaròs. Aquí els va nàixer la seua filla Teresa que casaria amb Joan Antoni White, natural i veí de Benicarló. Encara es pot vore en el nostre cementeri el suntuòs panteó que va erigir la família de Nicolau Ballester Vilaroig a la mort de la seua filla Teresa Ballester Ballester, ocorreguda el 13 de desmbre de 1861. Una altra germana de Nicolàs i Josep Ballester Vilaroig fou Antonia, que era cunyada del pintor Juan Ballester Ayguals.
Ballester Peris, Eladi
(Vinaròs). Apareix exercint la mateixa professió que el seu germà, de Registrador de la Propietat en Calatayud en 1917, i a Falset en 1928 – 1929. En abril de 1917 adquireix la casa que havia pertenescut a Abaria (Rev. San Sebastian), a l’entrada del carrer de sant Francesc; en la porta de fusta, però, apareixen les seues inicials i la data de 1891. Podem suposar que hi ha alguna errada o que la porta es va reutilitzar.
Ballester Peris, Eduard
(Vinaròs 23-VIII-1899 – València 18-X-1981). Doctorat en Dret. Registrador de la Propietat. Fill adoptiu i Alcalde Honorari de «El Ferrol», guardonat amb la Medalla de la Ciutat, en la qual se li va dedicar un carrer i també el parc municipal, que duu el seu nom. Gran Creu del Mèrit Naval i del Mèrit Civil, Encomanda de Número d’aquesta mateixa Ordre, Encomanda amb placa d’ Alfons X, el Savi, i altres condecoracions , distincions i nomenaments. Estudiant avantatjat, finalitzà els estudis molt jove en la Universitat de Saragossa i València, doctorant-se en Madrid als déneu anys, i exercint d’advocat als vint-i-un, edat mínima exigida. Va obrir el 
seu bufet a Vinaròs en maig de 1924 al carrer del Socors, cantonada amb Sant Vicent. Va ser destinat a Híjar. En 1926 va ser nomenat Registrador de la Propietat de Viver. En 1929 va ser traslladat a Cogolludo (Guadalajara). Casat amb Joana Giner Roca va tenir cinc fills: Teresa, Eladi, Eduard, Josep i J. Antoni. Alcalde des de gener de 1939 de El Ferrol durant quasi nou anys, va gaudir de l’amistat personal del General Franco. Ha exercit a més a més en Calataiud, Inca, Tortosa (1961), Palma de Mallorca (1963) i València (1965). Degà del Col.legi d’Advocats, Lletrat Assessor de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació.
Fou autor de diversos articles apareguts a periòdics de tots els llocs on va exercir, i al setmanari “Vinaroz”, i dels llibres «De València a Tokio (Quince días en el Japón)», escrit a Vinaròs a l’estiu de 1972 i publicat al 1973, i «Mis viajes por el mundo», publicat en 1974. Morí a València als 82 anys.