Va ser inaugurada aquesta acadèmia particular de música que es trobava instal.lada en uns baixos del carrer Joan Giner Ruiz, en octubre de 1980, sent els seus professors Salvador Boix (“Vadoret”), el barceloní Sergi Pascual Rodiel i el jove pianista Lluís Avendaño. Aquests dos últims, Rodiel i Avendaño van introduir les Joventuts Musicals a Vinaròs (1981), i Rodiel va crear també la Coral Vinarossenca que es convertí en el temps en la “Coral.Garcia Julbe”.
Acadèmia militar
Apareixen diverses acadèmies amb aquesta denominació. En 1919 estava situada en un pis de la plaça del Salvador. Va existir un altre centre, inaugurat en 1920, quan la nostra ciutat comptava encara amb la Comandància Militar o Zona de Reclutament. Estava situada en un pis de la Plaça Sant Agustí, número 21 i preparava els mossos de «quota i cupo d’instrucció». Els “quintos” que obtenien la numeració alta, resultaven exents de fer el servei, però en el cas de que un de la població morís per enfermetat o en combat a l’Àfrica, havia d’ésser reemplaçat pel del número següent, per això les acadèmies particulars regentades per algun cap de l’exèrcit havien d’instruir els lliurats, durant tres mesos, per tal d’estar preparats en cas necessari. En febrer de 1929 va estar al cap de l’Acadèmia el militar Tomàs Alvarez Rodríguez. La fotografia, cedida per Josep Manuel Llátser, va ser publicada en la revista El Servol (12-VIII-1995). Pràcticament tots els alumnes eren els més senyorets de la societat i estudiaven carrera.
Acadèmia de música
Com Escola de Música es va crear en 25 de maig de 1838, baix la direcció del mestre i organista Sebastià Sastre. En 1921 la Banda assajava a l’antic «Café Colón» cedit per Paco Puchol (C. M.y C). Al setembre de 1924 estava dirigida per Antoni Verdera Pons i instal.lada als baixos de l’escola del Mestre Sanchiz (l’ex-convent de s. Agustí i actual mercat) i al mes següent es trasllada als baixos de l’escola de Dª Julia Querol (edifici municipal situat enfront del vell col.legi de Sant Sebastià). En 1940-55 s’allotjava a l’antic Teatre Municipal i després altra volta a l’edifici municipal de davant del col.legi «Sant Sebastià» durant els anys seixanta als vuitanta del s. XX, però sempre anant “d’Herodes a Pilatos”, ja que l’alcalde Balada la va “inaugurar” (una de tantes) a la nova casa de la Cultura en febrer de 1970. Desprès, sempre pegant voltes, a l’Auditori, Hospital de S. Francesc i en temps més actuals al vell col.legi de Sant Sebastià. La Societat de la Banda de Música té adquirits uns terrenys prop del carrer d’Andalusia en que pretén tenir la seu definitiva de l’entitat. L’Acadèmia de Música fou reconeguda oficialment per la Generalitat Valenciana en 1997, convertint-se llavors en Escola de Música. En el present (finals de 2003 i principis de 2004) la banda té tots els arxius i assaja al local o saló de reunions de la Cooperativa Agrícola “El Salvador”.
Abelet, (José Forner Cherta)
(Vinaròs 1894 – 6-1-1963) Destacat persnatge popular, entre els que es trobaven a Vinaròs després de la Guerra civil. Conegut per la seua afecció al vi, com lo tio Bou, Daito, Xanguet, lo tio l’Alà i el tio Calapato. L’Abelet era pintor de brotxa grossa. Quan anava pel carrer «begut», li agradava fer mítins o elucubracions polítiques en temps que no eren permeses pel govern de Franco i a favor de la República. Entre les seues frases ocurrents, que acostumava a repetir, destaquem: «Dos copitas más y Canalejas fuera del Congreso»; o «Dónde vas, Abelet?», i responia: «Donde las aguas me llevan; en este barrio todos somos gente honrada por el bien de las Españas; al lado de la plaza de toros lo venden tinto». Pintava quadres i murals. Va destacar entre tots els personatges populars i Manuel Foguet i Pepe Farga li van dedicar sengles poemes de les més inspirades en «Una anécdota» de «Aspurnes Vinarossenques» (Pàg. 23) i «L’Abelet», publicada en el setmanari “Vinaroz” de l’11 de maig de 1957.
Abaria i Munt, Ramón de
Administrador de Duanes. Notable llinatge de Tortosa. En maig de 1915 va ser nomenat Administrador de la Duana de Vinaròs. Es coneixia com Casa Abaria, la de Ballester al carrer de Sant Francesc. A l’agost de 1916 va presidir una magna assemblea d’entitats vinarossenques per proposar millores a l’aigua potable ja que sortia massa bruta. En 1928 es troba exercint el mateix càrrec a Cullera i es suscriu a la Història de Vinaròs. Borràs Jarque el cita a la pàgina 506 com a representant del Delegat d’Hisenda en l’acte de la inauguració de l’estàtua de Costa i Borràs. Lluís d’Abaria Comellas era membre, en 1889, de la Cámbra de Comerç de Vinaròs i va morir aquí el 30 de març de 1914. Ostentava a més el títol de Cònsol de Veneçuela. Josep d’Abaria i Munt apareix en el cens electoral de 1910 com organista, tenint llavors 35 anys.
Abanico, El
Nom d’una urbanització moderna de xalets, construida als anys setanta, situada a la costa nord de la població.