Béjar Novella, Pablo

Bejar Bejar_2 (Barcelona 1869- Londres 1920) Pintor de cambra de Sa Magestat, casat en primeres noces amb Cecilia López van néixer Conxita i Llorens, i en segones noces amb Maria Calbé Segura van néixer Alfonso, Mª Teresa, Pablo i Carmen”. Sols Pau era nascut a Vinaròs. Les persones majors recordaven que el pintor passava bones temporades a l’estiu en el seu xalet de la partida de les Llevateres, celebrant moltes vegades grans festins amb molts invitats amb motiu dels batejos dels seus fills i també quan no venia al cas. Els seus fills eren deixebles de les nostres escoles. El pintor Béjar va ser deixeble de Vega i Luis Madrazo. Havia viscut i començat a pintar en Cuba en la seua joventut, morint allí el seu pare i després es va traslladar a Londres, on estudiaria a consciència l’escola anglesa del segle XVIII, especialment a Ronney i Reynolds, d’on li va vindre la fama de pintor dels xiquets, i després a Barcelona per ingressar en l’Acadèmia de Belles Arts. Es va perfeccionar viajant i estudiant per Madrid, on més tard Bejar_3va obrir taller (1907), Roma (1891), Cuba (1909), Londres, etc. Destacava pels seus retrats de xiquets, en les tècniques del pastís o a l’oli, indiferentment. El quadre que li donaria en un principi més fama “Guifré el Pilòs”, el va presentar en l’Exposició de Belles Arts de Roma i de Barcelona (1895), premiat amb menció d’honor, Exposició Nacional de Madrid i en Roma en el mateix any. Entre els retrats que faria a la familia Reial espanyola destaquen els dels propis Reis, de la Infanta Isabel i de la Reina Victoria Eugenia, duquesa de Fernan Núñez i marquesa viuda de Batzán.
Va presentar exposicions en Barcelona, Madrid, Roma i Londres, on gràcies a la princesa Beatriu se li van obrir les portes de l’aristocràcia anglesa. Des de Madrid, l’any 1917, es va encarregar d’encomanar a un prestigiòs escultor la làpida de Safon que encara es troba en la seua travessera. Obres darreres seues foren la composició decorativa “La Dolorosa” i “Insomnio”, presentada a l’última exposició del Palau de Belles Arts de Barcelona. Va organitzar a Vinaròs una tómbola per ajudar els pobles italians de Messina i de la regió de Catania que havien patit un terratrèmol, revent-se donatius de les Infantes Isabel de Borbó i Maria Teresa. Va morir de repent a Londre als 51 any, el 12 de desembre de 1920, a causa d una angina de pit i va ser traslladat i soterrat a Vinaròs. Quan les seues despulles van aplegar a Barcelona des de Londres, se li va tributar un caloròs homenatge. En Vinaròs, les revistes “Patria” i “San Sebastián” van fer gran ressó de la sentida mort del pintor, sent també l’acte del sepeli multitudinari. El seu fèretre havia reposat al despatx de l’advocat D. Joaquin Sanjuán Pascual, el seu apoderat, a la casa del carrer de Càlig, (Casino).

 

 

 

 

Béccar i Febrer, Nicolau

(Vinaròs, segle XVIII i XIX). Capità. Borràs Jarque cita a Nicolau Béccar. Era fill de l’homònim Nicolau Béccar (de Soetard), en el següent passatge: SORTIDES DE MILICIES: Durant eixe any de 1809 es van efectuar per les tropes vinarossenques poc abans esmentades, les següents sortides:A Benifassà, S. Mateu, Morella, baix les ordres dels Capitans Nicolau de Béccar, Manuel Febrer de la Torre i Tomàs Esteller, ascendint totes les despeses a un montant de 10.439 reals”.

Béccar i Febrer, Miquel

(Vinaròs 4-VIII-1750 – ¿?, 25-II-1828). Brigadier. Segons full de serveis de l’Arxiu General Militar de Segòvia, que posat en Internet per Ricardo Pardo Camacho, de l’Aula Militar Bermúdez de Castro, de Castelló, que copiem traslladant literalment, Miquel es va casar amb la vinarossenca Mariana Febrer (Vinaròs 26-II-1763), de l’estat noble, el 15 de març de 1781 a Vinaròs. (Aquí fem notar que un Febrer es casa amb una altra Febrer, parenta seua i que un fill, M. I Lluís de Béccar i Febrer, els naix el 8 de maig de 1788 a Palma de Mallorca. Va ingressar com cadet en el Regiment nº 1 del Rei, de Caçadors de Caballería l’1 de maig de 1767, sent designat porta – guió el 14 de febrer de 1769. Ascendí a alférez el 30 d’abril de 1771 i a tinent el 28 de maig de 1776. Adquirí el grau de capità l’1 de gener de 1783, sent designat ajudant major el 31 d’agost de 1788. Obtingué el càrrec de capità el 24 de desembre de 1791, el grau de tinent coronel el 12 d’abril de 1794 i el de sargent major el 31 de juliol de 1798. En tots els càrrecs anteriors va estar destinat en la mateixa unitat i quan va ascendir a tinent coronel l’11 de gener de 1804, va passar destinat al regiment de Dragons d’Almansa, en el que també es va mantenir durant el càrrec de coronel, que va alcançar el 19 de febrer de 1809, encara que el 21 de desembre anterior ja havia obtingut prèviament aquest grau. Per fi, ascendí a BRIGADIER el 8 d’abril de 1809, conservant el manament d’Almansa, fins que un any i vuit mesos després va quedar en situació d’aquarterat. Va prendre part en el seti de Gibraltar de maig de 1782 a febrer de 1783, a les ordres del brigadier Ventura Caro, guarnint la “Torre del Diablo” i embarcant en la flota “Santa Ana”, comanada pel capità de fragata Josep Argeles. En la guerra de la Convenció va estar a les ordres del tinent general Bernad de Tortosa des de setembre de 1793 a gener de 1794, destacant per la seua bona conducta durant l’atac que va patir la bateria de l’esquerra de Pontellas, el 23 de setembre. Des de l’agost de 1800 a novembre de 1801 es va trobar en el Camp de Gibraltar, sofrint l’atac de l’esquadra anglesa a Algecires. Destinat amb l’exèrcit del marqués de la Romana al nord d’Europa en setembre de 1807, va poder embarcar a l’agost de l’any següent en direcció a Espanya, intervenint en la batalla de Medellín al març de 1809, en la de Talavera de la Reina en juliol del mateix any i en l’atac de Puente del Arzobispo en agost, resultant ferit greument el dia 28 per dos cascs de granades. Li foren concedides la Creu i l’Escut de les batalles de Medellín i Talavera, així com la Creu del Nord. Va ser purificat després del règim constitucional, segons certificació lliurada el 9 de gener de 1826. Pareix que va morir abans del mes de febrer de 1834.

(Articulo cedido por el Aula Militar Bermudez de Castro)
Por D. Ricardo Pardo Camacho

Béccar i Febrer, Cosme

Beccar_3(Vinaròs, 13-I-1753- maig de 1821) Militar. Sargent Major del Regiment de Dragons de Buenos Aires. Fill de Nicolàs i Mª Francisca Febrer. El seus noms de pila complets eren Cosme Juan Bautista Manuel Antonio Béccar Febrer. En 1769 va ingressar en l’exèrcit en el Regiment del Rei en el que es trovaba llavors el seu pare. D’allí va passar al de Dragons de Buenos Aires, on es va casar amb una dona argentina, Narcisa Beccar_4Antonia Espinosa y de la Quintana. Cosme, va emigrar a l’Argentina el 1776, arribant a tenir allí uns mil descendents en l’actualitat. Un altre fill pareix que va anar a Bolivia, segons les mateixes fonts. (Vide Bover Puig, en La Història de Vinaròs en els seus documents, del Setm. “Vinaròs” de l’11 de setembre de 1999 i de 9 d’octubre següent).

Béccar de Soetard, Nicolàs

(spec, Flandes, Segle XVIII – Vinaròs 6-II-1757). És el primer Béccar afincat a Vinaròs, Nicolau Béccar de Soetard, originari de Flandes, sargent major del Regiment de Bélgica es va casar el 18 de maig de 1739 amb Francisca Febrer Ferrán (RIP, Vinaròs 26-III-1782), una filla dels vinarossencs Manuel Febrer de la Torre i de Francisca Ferran. Quan el 6 de febrer de 1757 mor Nicolau Béccar, com a Sargent Major de Dragons del Regiment de Bélgica, havia testat ja, davant del notari Francesc Trifú Llopis, un any abans. Va ser soterrat a l’església arxiprestal el mateix any de la seua mort (1757). Tots els fills d’aquest matrimoni van nàixer a Vinaròs, cinc xics i una xica. Un dels fills, Cosme, va emigrar a l’Argentina l’any 1776.