Llinatge vinarossenc extés en l’actualitat per Sudamèrica. Borràs Jarque cita a Nicolau Béccar en el següent passatge: “SORTIDES DE MILICIES: Durant eixe any de 1809 es van efectuar per les tropes vinarossenques poc abans esmentades, les següents sortides: a Benifassà, S. Mateu, Morella, baix les ordres dels Capitans Nicolau de Béccar, Manuel Febrer de la Torre i Tomàs Esteller, ascendint totes les despeses a un montant de 10.439 reals”. En setembre de 1999 uns descendents argentins d’aquest Béccar van contactar amb l’arxiver Joan Bover per tractar de reconèixer la casa dels seus ascendents. Pareix que aquest han penjat per internet la seua genealogía.
Carrer de Raimundo
Va nàixer com a tal carrer retolant-se amb eixe nom en gener de 1966 i va des de la Plaça de Bous al carrer de sant Francesc (antiga muralla liberal). Segons diuen les Trobes de Mossèn Jaume Febrer, molt poc credibles, va ser Raimundo d’Alòs qui va poblar Vinaròs. Eixe personatge segurament no va tenir res a vore amb el nostre poble. Sols el fet de ser Vinaròs un empori del vi des de l’Edat Mitjana va fer suposar que Vinaròs volia dir «Vinya d’Alòs», creant eixa confusió en que van caure els nostres historiadors, com Rafels Garcia, Borràs Jarque i mossèn Milián, encara que molt anteriorment es creés l’escut parlant de la nostra Vila, amb un cep i una ala, amb poc fonament històric. Pura llegenda. Ben clar ho deixa escrit Almela i Vives en el seu article «Vinaroz, clarísima ciudad». (Vide id.)