Mes: marzo 2014

(Barcelona, 1876 – 1936). Escriptor. Poeta verdaguià. Borrás Jarque el cita (pàgina 487) com autor del preciòs Himne a Sant Sebastià, “Patria y Fe”. Va publicar Composicions Eucarístiques (1922), Sang tortosina (1922), El mártir de l’Eucaristia (1926, drames), Or a les brases (1933) i l’assaig Els sants pares (1927).

(Vinaròs 17-XI-1939). Notable en Música. Director Musical de Radio Clásica Nacional d’Espanya- Radio Dos. Va fer tots els seus estudis a Madrid Fill de Ricardo Bellés Pla, comerciant que durant algunes dècades havia regentat el comerç “Tot pa les dones”, molt conegut, del nostre carrer Major.

(Vinaròs 23-XI-1943). Pianista i compositora. Catedràtica d’Harmonia del Reial Conservatori Superior de Música i en el Conservatori “Amaniel” de Madrid Realitzà tots els seus estudis en la capital d’Espanya on s’especialitzà en Composició i Piano. S’ha dedicat pràcticament a l’ensenyament, donant classes en diversos Conservatoris de Madrid i a finals dels anys noranta imparteix l’assignatura d’Harmonia al Conservatori “Oscar Esplà” d’Alacant. Germana de Ricard Bellés.

Persona beatificada per l’Església Catòlica. Vide Isidor Bover Oliver, ja beatificat, i Agustí Sabater, en estudi de beatificació.

(Granada, 1526-Lisboa, 1588). Almirant. Capità General de l’Armada. Va prendre part en diverses expedicions contra Argel, Oran, Malzaquivir. Quan es dirigia a la de Malta l’any 1566, és precisament quan es fa referència a ell en el primer Llibre de Batejos de la nostra Parroquial. Al lloc corresponent del dia 1 de juliol de 1565, diu: “Passà don Alvaro de Mazan (sic) amb 19 galeres al socorro de Malta, diumenge a mig jorn que contaven lo primer de juliol 1565. Torna lo son dit general D. Alvaro de Mazan ab nou galeres dimecres a mig dia que contavem a 12 de desembre del mateix any 1565”. Es diu d’ell que va vèncer a 8 capitans, 60 cavallers, 735 anglesos, 780 portuguesos i 6.450 turcs. Va alliberar 6.243 cristians captius. Va participar en la conquesta del Penyó de Vélez i de Tunis; lluità en la batalla de Lepanto baix les ordres de D. Joan d’Austria el 7 d’octubre de 1571, sent decissia la seua intervenció. Va morir a Lisboa mentre feia els preparatius de l’Armada Invencible.

(segle XVI). Notari de Vinaròs, coetani del també notari Cristòfol Ledesma. D’ells dos es conserven els dos únics llibres de protocols notarials de l’església Parroquial, de gran interès per als historiadors que els han utilitzat molt sovint. En una de les actes, la de la fundació de la confraria de S. Cristòfol, comença dient d’ ell que és Notari per autoritat apostòlica i real per tot lo present regne de València. El seu protocol notarial o baldufari s’inicia en 1594 i comprenia escriptures i documents datats des d’eixe any fins al 1604. Entre ells destaquen l’acta de constitució de la confraria de Sant Telm i altres importants. Els protocols notarials de Gabriel Bayerri (o Bayarri com apareix també) van ser cremats a la guerra del 36 i sols tenim referències a ell per Borràs Jarque que el cita en les pàgines 77, 80, 81, 90, 93, 94, 112, 120 i 131 i en els “Quinque Libri”. Gabriel Bayerri va ocupar el càrrec de Jurat en diversos anys.