Mes: marzo 2014

Doctora en Química inorgànica i orgànica. Professora titular de la Universitat Jaume I de Castelló. Investigadora. És germana d’Eladi, també destacat investigador. Autora de diversos treballs sobre ceràmica publicats en diverses revistes especialitzades. En novembre de 1982 va presentar davant del tribunal de Química de la Universitat de València, la tesina de llicenciatura amb el títol de: “Estudio del sistema Nd2 O3 Al2 O3-Fe2 O3 y su uso como pigmentos cerámicos” de gran interès per a l’indústria dels taulells. En 1992 presentà també a la Universitat de València la seua tesi doctoral amb el títol de “Evolución del genoma mitocondrial de especies del grupo obscura de Drosophila.”

Vease Guerra de les Barricades.

Nom amb el que es coneixia també el barri de Fora el Forat, integrat majoritàriament per famílies de mariners humils. Va començar a ser assolat l’1 de juliol de 1966. Vide id.

(Vinaròs 7-V-1964). Jutge, Magistrat. Exerceix a Madrid. Llicenciat en Dret per la Universitat de València. En juny de 1991, després de sis mesos a l’Escola Judicial va obtenir el títol de Jutge per oposicions celebrades a Madrid. En maig de 1992 fou nomenat Jutge d’Instrucció del Jutjat nº 1 de Tortosa. Casat amb Rocio Nieto, jutgesa d’Amposta, a principis de 1994. En juny de 1997, per ascens, va passar com a Magistrat titular del Jutjat nº 6 de Terrassa. En febrer de 2003 va ser traslladat a Madrid on ja tenia la plaça la seua esposa. A Vinaròs havia sigut alumne del col.legi “Sant Sebastià”.

Nom amb el que es dessigna popularment el carrer de sant Pasqual. Antigament se’l coneixia per Barranc de l’Estany per distingir-lo d’un altre barranc, el del C. Sant Tomàs.

Curs d’aigua temporal, que ha escarbat el terreny i es dirigeix cap al mar. Rarament porten aigua i sols baixen en temps de forts aiguats. Entre els més coneguts dins del nostre terme tenim: Barbiguera, Aigua-Oliva, Surrach, Na Nineta o El Clot, Les Salines, Triador, Barranquet de La Florina, etc.
BARRANC D’AIGUA OLIVA. Topònim. Vegeu Aigua Oliva.
BARRANC DE BARANA. Topònim Barranquet que desemboca en el Barranc d’Aigua Oliva. Es troba prop de la denominada Venta de Barana.
BARRANC DE LA BARBIGUERA. Té una conca de 59’3 quilòmetres quadrats i una longitud de 24’2 quilòmetres. Naix a Sant Rafel i desemboca a Vinaròs. Es citat ja com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647. Topònim molt repetit. Vide Barbiguera.
BARRANC DE BOLA. Topónim. Barranquet situat a la costa sud. A l’abril de 1983 es va d’haver de construir sobre dit barranquet un dels ponts quan es duia a terme la construcció de la carretera de la Costa Sud. Aquest barranquet està situat més o menys a mig camí entre la Llavatera i el barranc de Les Salines. Encara que es de prou profonditat, és molt curtet i les avingudes d’aigua pràcticament no l’afecten.
BARRANC DE LES CAPÇADES. Nom que rep el barranc del Clot al seu pas per la partida de les Capçades.
BARRANC DE LA CARRASCA. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647. Apareix en totes les edicions dels mapes militars i topogràfics relatius a Vinaròs.
BARRANC DEL CLOT. Topònim. Apareix citat també com barranc de Na Nineta. Recull l’aigua de més amunt de la via, formant-se em la partida del Mas d’En Brau, passant pel camí del Corral de Caio, de totes les Capçades, travessa la CN-340, passant per darrere de l’hipermercat que ja ha canviat tantes vegades de nom i allí movien les seues aigües el Molí conegut amb el nom “de la Suiza”, després convertida en fábrica de mobles i va ca parar per darrere de l’hotel Majestic al fons del barranc, conegut també com “Clot” o “Clot de Pipante”, per davant de la Foret, desembocant en la platja coneguda com “Del Clot”, “Platgeta d’arena” o dels “Tres Pontets”. Aquest barranc que era de propietat municipal (sessió de l’Ajuntament de 4 de maig de 1963) ara s’ha recobert, s’ha construit un carrer de cases unifamiliars i s’han reconduït les aigües de pluja, obrant-se séquia per baix d’una urbanització al mateix temps que s’ha construit l’hotel a principis del segle XXI.
BARRANC DE L’ESGLÉSIA. Nom de la raval existent fora de la població durant el segle XVI i que va donar origen a la plaça sant Valent.
BARRANC DE L’ESTANY. Nom de la raval existent a les afores de la població durant el segle XVI i que va donar origen al carrer conegut popularment com del Barranc o actual de sant Pasqual.
BARRANC DE LA FLORINA. Topònim d’un barranquet que discorreix junt al camí de Les Carretes, tocant a la cisterna i passa per la partida dels dos Vilars.
BARRANC DE LA LLANETA / BARRANC DE LES LLANETES. El topònim es citat com a fita de separació en la descripció del casc urbà que es va fer en sessió de l’Ajuntament del 19 de juny de 1974, baix el manament de l’alcalde Lluís Franco. J. M. Palacios, cita en el seu “Atlas de Vinaròs” la platja de les Llanetes. En ella es construia un espigó en febrer de 2.001 per a regenerar-la.
BARRANC DE NA NINETA. Topònim. Es com apareix citat també el barranc del Clot. (Vide id.)
BARRANC DEL PETURRERO. Nom que rep un barranquet que desemboca en el barranc d’Aigua Oliva, més amunt del barranc de Barana. Apareix citat amb aquest nom en el plànol de l’Edició Militar de l’any 1947.
BARRANC DEL SALDONAR. Barranquet que es troba a la part nord de la població entre el barranquet i platja dels Cossis i el més gran i de més entitat com és el de la Barbiguera. Desemboca a la platja del mateix nom, coneguda també com la de “barco” pel xalet que hi tocant a la carretera. El nom de saldonar fa referència a l’estructura del terreny de terra de saldó. El primer enllumenat públic de la carretera de la Costa Nord es va aprovar des del Cervol fins a eixe lloc en sessió de l’Ajuntament de 3 d’agost de 1988.
BARRANC DE LES SALINES. Topònim. Dóna nom a una de les partides de terme. Segurament deu aquest nom a que en temps antics es deuria utilitzar la seua ampla i plana desembocadura en la obtenció de sal. En 1983, quan es va emprendre la construcció de la carretera de la Costa Sud, es va haver de construir el pont de formigó per a creuar-lo. Desemboca en la platja coneguda com de “Les Salines”, de no massa bona qualitat per l’abundància de còdols de pedra de tamany considerable.
BARRANC DE SURRAC. Topònim. Es citat com a barranc de Surachs en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647. En realitat és el mateix barranc d’Aiguaoliva que rep aquest darrer nom al final del seu trajecte o desembocadura i que fa de límit amb el terme de Benicarló.
BARRANC DEL TIO REI. Barranquet que es troba en la part nord de la població i és el que apareix més pròxim al riu Sénia.
BARRANC DEL TRIADOR. Topònim. Es un dels barranquet que es troba a la zona nord de la població, situat passat el barranc de la Barbiguera i més pròxim al barranc del “Tio Rei”. Aquest barranquet que quasi mai porta aigua, va donar seriosos disgustos en desbordar-se a finals del segle XX i en assolar-se un xalet construit molt atrevidament dins del seu llit i tocant a la seua desembocadura. El pont també s’hagué de refer més potent ja en els primers anys del segle XXI. La Caixa Rural de Vinaròs va dedicar un calendari l’any 2009 als barrancs de la localitat i en la portada s’assenyalaven els barrancs de Les Llanetes, El Triador, La Barbiguera, El Saldonar, Fondo del Calvo, Riu Servol, Carrer Barranc, Les Capçades. Fondo de Bola, Les Salines i Aigua Oliva.