Mes: abril 2014

Topònim. Es citat com a tal a l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.

(Vinarós 1907-Madrid 1976). Tinent General de l’Exèrcit. Nascut a Vinaròs «per accidens», quan el seu pare, que era oriund de Cornudella, ocupava un càrrec en la Zona Militar de Reclutament de la nostra ciutat el 21 de febrer de 1907. Va cursar estudis en l’Acadèmia Militar d’Infanteria de Toledo. Com un desls primers destins va ser oficial en Tarragona –era tant sols tinent-, on el va sorprendre l’aixecament dels «nacionals». Era de caràcter senzill i modest però prompte va realitzar brillants serveis que li valdrien l’ascens a comanant. Sense fer-se notar més que pel seu valor, com a tal va prendre el manament de la 1ª Bandera de la Falange de Navarra. En l’ assalt a la Serra de Caballs va obtenir la Medalla Militar individual. Era inútil preguntar-li com l’ havia guanyada, ja que segons referien els companys de l’època es posava roig quan li ho preguntaven i no sabia què respondre. Va intervindre decissivament en la División Azul a les riberes del riu Volchov, de Rússia, manant el Regiment d Infanteria 269 on va guanyar una altra Medalla Militar individual. L’any 1954 va ser nomenat Delegat Nacional d ex-combatents quan era Tinent Coronel, amb destinació a la Casa Militar de la S. E. el Generalíssim Franco. De 1957 a 1962 va estar al front del Campament de Milícies Universitàries en Robledo, La Granja. En juliol de 1963, sent General de Brigada, va ser distinat a la Divisió nº 21, de Sevilla. i en 1964, Cap de la Divisió d’ Infanteria Guadarrama. Ascendit a General de Divisió, en febrer de 1967 va ser nomenat poc després Governador Militar de Barcelona (17-VI-1967) i Conseller Nacional en Octubre del mateix any per Tarragona. En 15 de gener de 1968 va passar a desempenyar el càrrec de la Divisió Acuiraçada Brunete, número 1. Es traslladat a Madrid en abril de 1968. Es nomenat Tinent General (juny de 1970) i Capità General de l’Exèrcit de la VI regió Militar en Burgos, càrrec que va desempenyar durant bastants anys. Moltes condecoracions Militars. Capità General de la 1ª Regió Militar en gener de 1971. Va cessar per edat en febrer de 1973. Va morir a l’abril de 1976, després que la nostra població li concedís la Medalla d’Or de la Ciutat tres anys abans.

(Vinaròs 19-VII-1908). General de Brigada. Governador Militar de la província i plaça d’Alacant. Va ingressar a l’Acadèmia Militar el 1923, sent promogut alfères en 1926 tres anys després. Destinat a Melilla, va prestar serveis de campanya fins que fou ascendit al grau de Tinent. A l’inici de l’aixecament militar, el 1936, de nou estigué en la Mehala, des d’on va passar amb les seues tropes al front de Madrid. En 1937 va passar al Marroc i en demanar el Grup de Regulars de Tetuan, nº 1, va tornar a la Península, on va intervenir en els fronts de Madrid, Aragó, Guadalajara i Catalunya. En 1953 va ascendir a Tinent Coronel, demanant la Guàrdia Civil, destí que va desempenyar amb gran acert. Fou ascendit a Coronel en 1961, sent llavors destinat a la Divisió de Muntanya Urgell, número 42. Dos anys després comanà el Grup de Regulars de Ceuta. Va ser ascendit a General de Brigada d’Infanteria. Per decret de l’1 d’agost de 1967 es dessignat per a comanar la Brigada DOT III, i Governador Militar de la plaça d’Alacant.

(Vinaròs 1894-1961).. Destacat i popular mestre d’obres i empresari de la construcció. Conegut també amb el renom de “Granero”. Tenia un gran magatzem, amb fàbrica de materials i hort al carrer de l’Àngel, on després s’edificà la sala del cine “JJ” i un altre hort situat al carrer del Remei on es va construir l’atzucac de Locella i Cruz. Fabricava en la seua empresa molta classe de materials de construcció, com pilons de baranes, “barandilles” per a xalets, rajoles, tubs de ciment per al reg, pedra artificial i de granit, etc. proveïnt i treballant a tota la comarca, a les illes Columbretes, i marcant tota una època des de la guerra civil fins finals de la década de 1950.

(Cardona 1936 – València 23-VIII-1998). Enginyer Tècnic de Mines. Fundador i ex-director de l’Orfeó Vinarossenc, Pequeños Cantores del Misericòrdia i Coral Juvenil Sant Sebastià. Va composat diverses obres, obtenint el Premi Nacional de Composició «Manuel Parada» d’havanneres, de Torrevieja, per la seua obra «Flores de Amor». Va residir a la nostra ciutat des de 1966. Pare de Daniel, Xavier i Gabriel García Gil, els dos últims nascuts a Vinaròs. Va morir hospitalitzat a València als 62 anys.

(Vinaròs?) Hi ha el cas d’un repartiment d’una gran herència de finques i cases de Vinaròs en temps de mossèn Bono. Les seues finques subhastades en 1932 aquí en Vinaròs, pareix clar que molts anys desprès de la seua mort, eren molt importants. Els cognoms castellans i que un albacea testamentari ocupés el càrrec de Majordom del Sant Hospital de “San Marcos y San Francisco de Borja” de la ciutat de Gandía, sent aquesta una ciutat Ducal, podria facil.litar-nos la pista sobre un personatge que els investigadors vinarossencs estan buscant: El d’un virrei nascut a Vinaròs. Així llegim el següent en la Rev. “San Sebastián”, del 6-III-1932: “A petición del albacea testamentario de Don Antonio García Mendoza, el Sr. Cura Arcipreste de esta ciudad D. José Pascual Bono Boix, por sí y como apoderado del otro albacea testamentario que representa el cargo de Mayordomo del Santo Hospital de San Marcos y San Francisco de Borja de la ciudad de Gandía, llamado D. Enrique Espí Quíles, se celebrará subasta pública, en el Salón del Círculo Católico de esta población, sito en la calle de Ruiz Zorrilla, el día catorce de los corrientes, a las diez horas del mismo día, ante el Notario D. Joaquin Ubeda Saráchaga, para la venta de las fincas siguientes:(hi ha una llarga relació…)” (Rev. “San Sebastián”, 6-III-1932) Per altra part també tenim un altre personatge amb els mateixos cognoms en aquesta següent notícia: “CUERPO DE TORREROS. Cos que prestava servei en la costa i va estar vigent fins l’any 1850 aproximadament. El seu darrer cap a Vinaròs era D. Joaquin García y Mendoza. Tenien el cos de guàrdia al baluart del Fortí i a la Torre de Sol de Riu”. L’oficial Garcia y Mendoza era sense dubte algun noble en aquella època. El rector mossèn Enric Porcar va aportar la notícia que recordava de que uns investigadors li van demanar la partida de bateig d’un virrei del Perú, deia ell. No es va guardar la còpia i basant-nos solament en la seua memòria tardana no podem afirmar res rotundament. Així tenim que un virrei del Perú es deia José Antonio de Mendoza i fou virrei entre 1735 i 1746, que podría tractar-se d’algun antecedent o parent anterior de Don Antonio García Mendoza. El seu any de naixement era segons dades trobades per Internet el 1667, però al registre parroquial no figura. Gràcies a Joan Bover que té ordenats tots els registres parroquials dos Garcia de Mendoza havien nascut a Vinaròs: el 1er en 1802 i es deia de nom Joaquim Mª de la Guarda, Maties, Josep Lluís; i un altre en 1812, Antoni Mª Martin Garcia de Mendozaa, el dia 11 de novembre de 1812, sent fill de Ignasi Garcia Dopménech de la Jana i de Vicenta de Mendoza de Molló o Moltó d’Alcalà de Xivert, sent els avis paterns D. Salvador Garcia de València i Dª Mª Fca. Domènech de Vinaròs: Els avis materns eren D. Pedro Fermín de Mendoza d’Alcoi i Dª Pascuala Molló o Moltó, també d’Alcoi. Aquest Pedro havia mort a Vinaròs en 1775. Tots eren de l’estat dels nobles, ja que utilitzen el “Don”. Molts altres virreis també tenien el cognom Mendoza; tots els Mendoza eren senyors molt rics i poderosos. Un altre virrei era Armendáriz amb una plaça dedicada a Pamplona i a Vinaròs hi va haver un noble cavaller Hermendàriz, encarregat del “Real Salero de esta villa”, i era natural de Anorbe, en Navarra, o sigue, parent, molt segurament. Josep Atº Gómez Sanjuán va exposar-se massa en posar en un article publicat el nom de Manso. Però el lloc de naixement del virrei Manso està ben definit i no és Vinaròs.