Nom d’un camping que va existir durant els anys del boom turístic i vigent encara en 1979, a la zona sud de la població. Va ser propietat de diversos estrangers, desapareixent posteriorment als quinze o vint anys al revaloritzar-se els terrenys per a la construcció de xalets.
Camping Cala Puntal
Nom d’un camping existent des de 1970 aproximadament en la partida de les Salines, propietat del Sr. Fonellosa.
Camping Alfaques
La nostra ciutat va ser protagonista per la proximitat en el greu accident que va patir aquets camping situat llavors junt a la Carretera Nacional 340 entre Alcanar i Sant Carles de la Ràpita. Un camió cisterna carregat amb gas propilé va explotar a les dos de la vesprada del dia 11 de juliol de 1978 junt a aquest camping, morint de repent quasi tots els turistes acampats que llavors estaven dinant allí tranquil.lament a la mateixa vora de la carretera. El total de morts en un instant eren 148 i més de cinquanta ferits greus, els quals moririen molts d’ells després paulatinament als centres hospitalaris a causa de tenir cremades que superaven el 80 per cent del seu cos. Finalment els morts foren 215 i els ferits 67. Els ferits greus que es van transportats a la Clínica San Sebastián van ser traslladats d’immediat a la Residència Sanitària La Fe de València en condicions patètiques i les pomades per a cremades es van reclamar a totes les farmàcies. Barques de Vinaròs van ser cridades per buscar cadàvers dins la mar pròxima. La catàstrofe es va considerar equivalent al bombardeig de Guernica. Un any desprès, l’escultor vinarossenc Agustí Roso aixecaria un monument en el camping, amb un sol i un conjunt d’estrel.les que simbolitzaven a tots els que van perdre allí tràgicament la vida.
Campanya, Fra Joan
(Joan Bta. Veschi de Campaña). Bisbe de Tortosa des de 1641 a 1655. En 1642 se li va demanar per les autoritats del poble i PP. Franciscans que, com a General de dita Orde que havia sigut, donara autorització per a fundar un convent a Vinarós. Aquest Bisbe i la seua cúria van fixar la seua residència a Morella durant els darrers anys de la guerra de Catalunya (1648-1650). Va ser traslladat des de Puçol a Nàpols en 1655, on va morir en 1660.
Campanilleros, Los
Rondalla Popular creada i integrada principalment pels emigrants andalusos als anys seixanta, que interpretaven cançons nadalenques pels carrers durant la “Nochebuena” i la “Nochevieja”. Va perdurar un poc més d’ una dècada.
Campanes
Campanes
Sonores Sorgen Cantores Omplint Les hores De la fe En viu Campanes Al vol, de joia O de dol, Sonen Glorioses Tot sortint El sol.
(A. Giner Sorolla)
El nostre campanar es va construir, a l’igual que l’església, més com a torre de defensa que com campanar propiament. Medix 33 metres d’alçària i té una escala de caragol de 107 esglaons. Les campanes van ser destruides durant l’última guerra civil menys la més grossa, que es feia servir per a diferents usos. Aquesta, la coneguda per Sacramento, la va manar refondre Costa i Borràs del seu pecuni; pesa 30 quintars i té el so en mi. (Per ampliar el tema, vejau el llibre “Cançons i costums de Vinaròs” Segona Part, del mateix autor).
