Mes: abril 2014

Nom que rep també la platja on desemboca el barranc del Saldonar.

Es desconeixen l’autor o autors de la construcció de la torre campanar, que hi van treballar, en aquesta obra que va ser feta un poc posterior a la de l’edifici de la pròpia església i anterior a l’obra de la preciosa façana, considerada una de les més emblemàtiques d’Espanya. Torre que s’hauria de dir també del rellotge perquè ja es va construir com moltes d’elles en eixe segle i en altres poblacions molts anys abans amb aquesta doble finalitat. (Citarem que la torre del reloj d’Andújar, molt paregut al nostre, d’estil mudéjar, es va construir en 1534). La data de la seua construcció per tant com a tal torre amb la doble finalitat de torre del rellotge i de les campanes ens la dóna Borràs Jarque en el següent texte de la seua història, seguint un manuscrit de l’arxiu parroquial, que com es va cremar a la guerra ja no existeix i que gràcies a ell, podem saber ara encara: “Tres anys después de beneida la Iglesia nova, la vespra de Nadal de 1597, vingué l’Eminentíssimt Cardenal D. Francesc de Avila per a embarcar-se en eixa platja, seguint son viatge a Roma. La Vila li va fer una rebuda grandiosa com es mereixia un Príncep de la Iglesia que, ademés, distinguia a Vinaròs triant la seua platja per a l’embarc. Diu un manuscrit de l’arxiu parroquial que per a celebrar tan grata visita es tocaren les campanes, les quals, com el campanar estava en construcció, les havien colocades en uns “cloquers”o forats oberts als muros de la frontera que formen l’angul de la plasseta de la Comunió, fent de campanar o cloquer provisional. El Cardenal, enamorat de la Vila i dels vinarossencs, vullgué donar una prova de la seua estimació celebrant aquella Nit de Nadal ab tota la magestat litúrgica….(…)”.L’obra va ser concebuda com a torre campanar i torre per al rellotge, ja que en aquells temps ja estava la moda imperant de fer-les així, amb els dos serveis simultanis. La torre té una altura de 33 metres i s’accedeix a les campanes per una escala de caragol de pedra de 107 esglaons. La part inferior que dóna al carrer estava abans incomunicada des de fora, per poder defensar millor la població. L’actual porta era una finestra. Possiblement la part baixa fos en un principi la denominada “torre grossa” que apareéis en alguns documents. Ha servit de presó (coneguda com «La perrera», i de refugi durant els bombardejos de l’última guerra civil (els estudiants li dien a aquest lloc «el refugium pecatorum». Dividit en diversos cossos, en el tercer es troba el rellotge (Vide id.). Bover diu que el bisbe de Tortosa Agustí Espínola, en la seua visita pastoral realitzada el 18 de desembre de 1625 va manar “Item manà sa Senyoria il.lustrísima so pena de excomunicació major que de assí al davant no se representen comèdies algunes en la torre del campanar y el rector, sots la mateixa pena, que no ho consenta…”

Nom d’una de les partides del nostre terme municipal, situada tocant al de les Morteres, prop de l’encreuament de la carretera de nacional 232 i la de Càlig amb el Camí de Peníscola i extenent-se cap a Benicarló. El seu nom fa referència a la gran extensió plana d’aquella zona del nostre fèrtil camp. Aquest nom, transcrit segurament per funcionaris castellans, apareix algunes vegades com a “campos” (Padró de riqueses de l’Ajuntament de 1811) i altres com a “El compàs”, segons el registre tant peregrí del cadastre de la Diputació i que ens desorientà totalment. Segurament aquesta ha sigut la causa de que aquesta denominació s’haja mig oblidat. Correspon als polígons actuals números 35 i 56, tocant a les Morteres. El seu autèntic nom, el “Campàs” ve clarament definit en el plànol topogràfic nacional, d’escala 1:25.000.

Vide Pius XII.

Nom d’una de les partides del nostre terme municipal. Es citada en el padró de riqueses de l’Ajuntament de l’any 1811. No apareix en el plànol senzill del cadastre.

Nom d’una de les partides del terme municipal, segons el padró de riqueses de l’Ajuntament, de l’any 1811. Desconeixem en l’actualitat el seu emplaçament.