Mes: abril 2014

(Vinaròs, s. XVI). Pintor i daurador. El 8 de febrer de 1606 el retaule de l’antiquíssima comfraria de Sta. Bàrbera va ser pintat i daurat per «Michael Garsia ferrer pictor villae Vinarosii, por mil dracmas béticas» (Bover Puig en “La Arciprestal de Vinaroz” (Setm. “Vinaroz”, 28-VII-1973).

Bisbe de Tortosa des de l’any 1700 en que fou elegit, fins 1714 en que va ser traslladat a Salamanca. Entre les visites pastorals que es troben referenciades als nostre «Quinque Libri» apareix la següent nota curiosa, referida a ell: «Hallándose en esta Villa de Vinarós el Ilmo. y Rso. Señor Don Silvestre García de Escalona Obispo de Tortosa por ocasión que pressisado de los enemigos del Rey Nº Sr. Felipe quinto le fue forsoso dexar su diocesis y despues restituiendose en ella, estando en Vinaros el dia sabato quatuor temporum September del año mil setezientos y ocho selebro ordenes Generales en esta parroquial Iglesia de Vinaros con mucho concurso de ordenandos para todo ordenes y para que conste y este memoria, lo firmo de mi mano D. Vicente Serra. Economo de esta Parroquia.»

(Vinarós 17-VIII-1772 – ?). Polític i escriptor, Jurisconsult i Membre de la Real Acadèmia de Jurisprudència i de la del Dret Espanyol. Vice-secretari de la Diputació de la Societat Econòmica de València en la Cort. Va deixar la seua vila natal als pocs anys per a formar-se en la carrera literària. Va ser un dels editors del periòdic El ciudadano imparcial. Fou nomenat Cap Polític de Zamora en abril de 1820 i poc després Cap Polític Superior de Múrcia, enviant amb aquest motiu una carta d’agraiment a la seua vila nadiua el 8 d’octubre de 1820, document que es conserva a l’Arxiu Municipal de Vinaròs. Ocupant tal càrrec va instal.lar, protegir i presidir la tertúlia patriòtica de Múrcia en març de 1821. A causa d’ haver permés o instigat una acusació falsa contra personatges distingits de la vida política murciana, bastant exaltats, i demostrada la falsetat de la referida acusació se’l va deposar del càrrec el 19 de novembre de 1821, però en ser substituiït per l’intendent Francisco Saavedra, degut a la seua impopularitat determinaren una sèrie de manifestacions en contra d’aquest i a favor del vinarossenc García Doménech, les quals es van agreujar amb un moviment que es va promoure a nivell nacional de desobediència ciutadana. En desembre de 1821 encara va participar en sessions de la Tertúlia Patria de Múrcia quan ja havia estat elegit Diputat a Corts per València per al periode de 1822-1823 i de les quals va ser elegit president del tribunal en 1823. Fet presoner a la caiguda del sistema, es va ordenar el seu trasllat a Madrid el 29 de novembre de l’any següent, 1824. Apareix anys més tard com Vocal de la Junta directiva de Càdis, el 9 d’octubre de 1835. Advocat del Col.legi de dita capital a l’any següent, va ser nomenat assessor de la causa instruida contra certs individus que van conformar una Junta rebel de Còrdoba. Esdevé Diputat per Castelló de la Plana en les Corts Constituents de 1836-1837. L’1 de gener de 1837 va reclamar els emoluments per una assessoria que havia dut a terme i se li va respondre que dita classe de treballs eren gratuïts, i que es feien solsament per l’honor que representaven. (AHN, Consejos, Expediente González Aguirre). Va dixar publicades les obres » Elogio del Excmo. Sr. Conde de Campomanes, Director de la Real Academia de Jurisprudencia práctica titulada de la Concepción, leída en Junta General extraordinaria de 23 de Agosto de 1802″, impresa a Madrid en 1803; i de 1813, “Satisfacción que da al público y al gobierno, sobre lo que acerca de sus procedimientos se dice en un impreso titulado Carta fresca, que se publicó en Madrid en 23 de Agosto de 1813«. A Vinaròs va substituir a la figura del clavari de la confraria de la Puríssima en 1806, que corresponia des d’immemorial als descendents dels Febrer de la Torre des de feia molts anys.

(Vinarós 24-V-1797). Va ingressar en l’Orde de Montesa i Sant Jordi d’Alfama en la que va alcançar mèrits notables, aplegant al càrrer de Canonge de Gandía.

(Irlanda). Comerciant de la Vila. Durant la guerra de la Independència va ser comissionat per la Junta local Guvernativa per anar a les Balears el 4 de juny de 1808 a demanar ajuda als anglesos contra la invassió napoleònica. Amb un lliure passport signat per l’alcalde Silvestre Gassó es va embarcar en un falutxo pagat pel tortosí Joan Baptista Estrany. A l’Arxiu Municipal es conserva la resposta original en anglès que des del vaixell Canopus s’advertia de que en aquell moment no es podien enviar fusells a Vinaròs. La Junta de València va signar el 10 de juny una comunicació agraïnt l’ajuda dels vinarossencs.

(Oriola, València 1805-Vinaròs 4-V-1868). Advocat, Registrador de la Propietat i Jutge. Fou alcalde «Corregidor» de Vinarós en dos ocasions (1850 i 1854). Nomenat Comisari de Monts de la província de Castelló en 1854. Ja havia ocupat els càrrecs de Registrador i Jutge de Primera Instància de Balaguer, Lleida abans de ser-ho de Vinarós. Batxiller en Filosofia en la Universitat d’Oriola (1820), i de Lleis (1822), fou Alfères de la Milicia Nacional de Lleida (1836), Comanant d’armes de Balaguer, etc. Sent Jutge de Primera Instància de Vinarós, va prendre part molt activa en les gestions antiepidèmiques del còlera de 1854 i va crear la Milicia Nacional de Cavalleria; va prendre part molt activa en desbaratar el desembarc del Rei carlí de la Ràpita , ja que va contribuir a la captura del general Elio i del seu secretari, així com el descobriment del seu amagatall a Ulldecona on es trobaven els Infants carlins. Vidu de Josepa Marlés Ortiz es va casar amb la vinarossenca Dolors Mayó Sirés el 19 de maig de 1854, sense haver tingut fills de cap dels dos matrimonis. Autor d’un drama en tres actes, en prosa , titolat «Los enterradores» (Drama en tres actos, prosa. 1865), que fou publicat en el Set. “Vinaroz” el 29 de desembre de 1962. Galiana va sostenir un plet amb l’ex-alcalde Joan Uguet, per incumbències sobre el seu mandat, i que va acabar perdent en 1856. Molta documentació del personatge es trova a l’arxiu privat de J. A. Gómez Sanjuán.