Camí del Mas d’en Brau

Arranca des de la carretera de Càlig, sent com la continuació del camí del Corral de Caio. En eixe punt d’encreuament es troba la cisterna del camí que per allí també conflueix de Peníscola.

Camí del Mas de Mestres

És el camí que va a on es troben situats l’Hospital i els Intituts d’Ensenyament. Té uns 3 quilòmetres de longitud.

Camí del cup

El Cup és el nom d’una de les partides del nostre terme municipal, situada entre les del Puntarró (pont menut) i dels Dos Vilàs. El seu nom el trobem escrit com a Cub i com a Cup. Escrit d’aquesta forma fa referència a lloc estret i fondo. Rep aquest nom el camí que enllaça el dels Dos Vilars amb el camí vell de Rossell, paral.lels aquests dos últims a la carretera d’Ulldecona. Arran de l’accident que li va costar la vida a l’ex – regidor i propietari Sr. Dionisio Mestre i a un treballador seu, ja que abans es creuava per damunt, amb una rampa molt pronunciada i perillosa per als carros i cotxes, a l’agost de 1974 Renfe va sol.licitar de l’Ajuntament fer un pas soterrani per baix de la via. El camí del Cup té una longitud total d’un quilòmetre.

Camí del corral de Caio

Discorre paral.lel al camí de les Morteres, des de l’Avinguda Gil d’Atrossillo fins a la carretera de Càlig, però desprès es va deixar el camí tallat per no haver-se fet un pas elevat sobre la via del tren que creuava.

Camí del Cementeri

5 MARIA AUXILIADORA, 2En gener de 1922 el Sr. Agustí Forner Cano, a causa de la mort recent d’una filla jove, va sufragar les despeses de plantar a la vora d’eixe camí, des de la muralla fins al cementeri uns arbres d’acàcies i instal.lar a certs trams uns bancs de pedra, costant-li l’obra unes 4.000 pessetes. Actualment i des del 26 d’octubre de 1965 es denomina carrer de Maria Auxiliadora. Alguns d’aquests bancs de pedra van ser traslladats junt a la creu de mig camí de l’ermita o a la vora de la seua carretera a finals del segle XX pels joves de l’escola taller

Camí del Bovalar

Nom que rebia anteriorment part de la “carretera del Càmping” o de la costa nord, abans de la seua actual construcció cap a finals dels anys 60.