Conserva el singular nom primitiu i popular. Va des del centre de la població fins el Camí Fondo. Vide Carreró. També és nomenat com partida de terme municipal, segons padró de riqueses de l’any 1811.
Camí Canar – d’Alcanar. Camí vell d’Alcanar
Nom de camí; nom d’una de les partides del terme i nom popular de carrer. (Vide Carrer de sant Gregori). Nom d’un camí d’uns 7 quilòmetres de longitut que s’iniciava en el mateix carrer de sant Gregori, creuava el riu per un gual i ara es dirigeix prou recte cap a la població veïna d’Alcanar. És també el nom d’una de les partides del nostre terme municipal, segons el padró de riqueses de l’Ajuntament de 1811. Vide carrer de sant Gregori.
Calvo Sotelo, Carrer de
Nom donat a un carrer de nova apertura en 1965. Amb l’adveniment de l’actual democràcia es va canviar pel de Pablo Ruiz Picasso.
Calvari
Instal.lat antigament junt al cementeri del carrer de sant Miquel, l’arxiprest mossèn Bono va promoure la nova ubicació en la part externa de l’Ermita, sent inaugurat durant les grans celebracions centenàries de l’any 1913, commemoratives del descobriment de la Santa Creu per santa Elena. Del primitiu Calvari en parla l’escriptora viatgera Lady Holland (vide id.), d’aquesta manera: Dia 25. Mirant cap a Vinaròs vaig veure el primer gòlgota. No n’he vist a Espanya. No són molt comuns a Italia, sinó extremadament rars. És un lloc adornat amb pilars quadrats de vuit peus d’alt aproximadament per dos peus quadrats, al capdamunt dels quals hi ha una espècie de capella amb una pintura que commemora el camí de Crist cap a la mort. N’hi ha 12 o 14, amb xiprers situats a distàncies regulars. / Les capelles son denominades estacions i n’hi ha tantes com vegades va caure Crist mentre arrossegava la creu. Són les mateixes que hi ha a l’interior del Coliseu./
Calor
La temperatura més alta registrada a la nostra població que tenim documentada arribà a 48’5 graus observada un dia de tardor i no d’estiu, el dia 15 d’octubre de 1890, pel metge vinarossenc Romualdo Vizcarro Prat. Llàstima que ell en el seu temps, amb tots els aparells de medició de que disposava, encara prengués les temperatures al sol. Segons ell escriu en la seua interessantíssima “Memoria Médico Topográfica de Vinaroz” de l’any 1894, aporta, entre moltes descripcions i notes curioses sobre el Vinaròs del seu temps i entre altres xifres, algunes temperatures altes i extremes, preses meticulosament per ell mateix des de l’any 1888 amb el seu propi observatori meteorològic, amb que comptava, provist de prou quantitat d’instruments. Meticulosament anotava totes les dades que podia i afirma: “Me falta tiempo material para recoger las observaciones dispersas y condensarlas en cifras que espresen los totales, máximas y mínimas anuales, … (…)”. Segons les últimes estimacions l’any més calorós a tota Espanya ha sigut l’any 2003, amb temperatures constants altíssimes en juny, juliol i agost que han produit més de 20 morts, molts d’ells a Andalusia. Segons els metereòlegs aquestes altes temperatures sols recordaven les de 70 anys abans.
Callau Cros, Josep
(Vinaròs). Va obtenir el primer premi extraordinari de violí a Barcelona en juny de 1929. Impartia posteriorment classes particulars de solfeig, violí i Teoria i Història de la música. Ensenyà la música a Antoni Carbonell, Santiago Falcó, Facundo Fora, al mateix violinista Santiago Cervera, etc.