Una de les primeres galeries d’art de propietat privada inaugurada en desembre de 1977 fou la Sala Balbel, al carrer Major. Va perdurar aproximadament uns dotze anys. Va ser la primera en exposar quadres de pintors consagrats. Abans d’existir l’Auditori Municipal els llocs d’exposicions eren el Casino, o la sala de plens de l’Ajuntament. Posteriorment ja bastants anys després han exposat la seua obra diversos pintors en altres sales com “Arca” d’Isolda Bas de Català (1980), “El Comendador”(1999), Mobles Martí, Restaurant “El Faro”, Restaurant Rusc, Roca de la Gavina, Panaderia Farga, etc. etc.
Galeria de vinarossencs il.lustres
S’anomenava així una exposició permanent de quadres pintats a l’oli que es trobava a la sagristia de l’Església Parroquial. Estaven representats diversos personatges vinarossencs, destacats quasi tots ells en l’àmbit religiòs. El conjunt el formaven els retrats de l’arquebisbe Costa i Borràs, del Bisbe Lassala, el del Venerable Damià Esteller, el de Teresa Ferrer Salom, pintat per Hilarió Claramunt (vide id.): aquest quadre va ser col.locat amb gran solemnitat el primer dia de març de 1921; el del canonge Borràs, que havia pintat el castellonenc Vicent Castell, encara que abans se li havia encomanat a Puig Roda, però aquest va enfermar i morir. Tots els quadres van ser cremats a la guerra civil de 1936. El retrat del canonge Borràs el portava de decoració, penjat al frontis, la camioneta denominada de Juan Simón; aquest nom era el del repetit personatge de les pel.lícules de l’Oest, el qual treballava de soterrador. El conductor de la camioneta recollia els cadàvers de les cunetes, principalment el d’aquells desconeguts que havien mort a causa dels bombardejos o senzillament de forasters afusellats per les seues idees, que en aquell moment a Vinaròs eres els de dretes. A més d’aquests retrats guardava altres llenços com el de La Mare de Déu dels Desemparats (Borràs Jarque ho cita així en la pàgina 507), i suposem que altres obres de no menys valor artístic.
Galcerán de Borja, Lluís
Mestre de Montesa. En 24 de febrer de 1691 va concedir aquest Mestre a les nostres autoritats, atenent a la importància de la població, el privilegi de portar els jurats rotllos o xíes colorejades als muscles, i poder dur un joc en la mà al mustaçaf, com a símbol d’autoritat.
Gala del deporte
Aconteiximent festiu en que participaven totes les entitats esportives locals, sent premiats els millors esportistes de la temporada. Es van iniciar aquests actes en 1984, realitzant-se la vuitena i última edició en 1991.
Gala de Quinzà, Caterina Montserrat
(Vinaròs – València 1960). Inventora d’ un sistema de Costura i Confecció, amb instituts propis en Madrid, Barcelona i València. En juliol de 1924 va obrir un taller de confecció a València. Passada la guerra civil de 1936, es van publicar a València fins a dotze edicions del seu invent, patentat en el Ministeri de Indústria i Comerç, amb el número 100.572, sent utilitzat per moltes modistes i mestresses de casa del seu temps. El seu sistema va tenir en aquell moment una gran acceptació perquè moltes joves sense saber de lletra podien aprendre molt fàcilment a fer qualsevol prenda important, ja que en el seu mètode, el referit llibre editat, tenia dibuixats els principals patrons amb unes poques mides, que després, segons una senzilla multiplicació es doblaven o triplicaven les seues dimensions.
Va montar exposicions dels seus treballs en aquestes referides capitals 
en 1958. Va morir a València en octubre de 1960, en plena activitat de la seua Acadèmia, situada al carrer de Càdis, número 65. En morir a València, el seu cos va ser traslladat i soterrat al nostre cementeri).