Diego Puerta, Trofeu

Guardó que concedeix des de l’any 1961 tots els anys la Penya local al matador que més brillantment haja actuat dins de les corregudes de les festes locals.

Dido

La sénia coneguda per aquest renom “La sénia del Dido”, conformava l’extensió al final del carrer de la Mare de Déu i anava des del camí del Cementeri fins la Carretera Nacional 340, que abans passava per dins de la població, exceptuats el Molí Carsi i el Restaurant Aixalà. Tots aquests terrenys els va adquirir Construcciones Roca per a edificar grans blocs de vivendes, sent el primer en aixecar-se en 1975.

Dictadura

dictaduraDurant la Dictadura Militar de Primo de Rivera i baix els auspicis del Marqués de Benicarló i de l’Ajudant d’Obres vinarossenc Joan Ribera Gonel es van dur a terme importants obres a la Ciutat com foren la séquia del carrer de Sant Tomàs, l’enquitranat dels carrers principals per on passava la Carretera General (la Nacional 340) per dins de la població, el Transversal del Port, el Grup Escolar Sant Sebastià, el Passeig Marítim, el Mercat Municipal i parterres del carrer de Sant Francesc, moltes fotografies de les quals il.lustren aquesta obra.

 

 

 

 

 

 

dictadura_2

Diccionari Alcover – Moll

diccionariEl canonge de Mallorca Antoni Alcover i Sureda (Sta Cirga, Manacor 1862- Palma de Mallorca 1932) va emprendre la monumental obra cimera sobre la llengua de les nostres terres, que constitueix una autèntica joia filològica i etnològica de la nostra cultura i que en l’actualitat es denomina Diccionari Català, Valencià Balear. Del seu propi pecuni va haver de pagar per publicar les primeres parts. Modernament va ser publicada íntegra en 10 volums en 1983, completada per Francesc de Borja Moll (Ciutadella, Menorca 1903- Palma de Mallorca 1991), un dels seus acompanyants en la recerca de les paraules. A l’octubre de 1921 va permanèixer uns dies en la nostra ciutat, acompanyat d’un sacerdot i d’un seglar. Van recollir expressions, girs i matissos de la parla vinarossenca que es van incloure després en el seu famòs Diccionari. Des de Vinaròs van continuar viatge cap a Morella. La revista local “Patria” ho reflectéix així: “El pasado domingo estuvo en nuestra ciudad el ilustrado y distinguido filólogo Dr. D. Antonio Alcover, Deán de la Catedral de Palma, acompañado de un auxiliar completísimo (sic), al objeto de recoger palabras y frases peculiares de nuestra habla local, para incluirlas al gran diccionario Catalán Valenciano Balear, que está confeccionando subvencionado por el Estado. / Fueron cumplidamente atendidos por los elementos intelectuales de esta ciudad y marcharon reconocidos después de haber realizado una labor intensa” (23-X-1921). Amb la mateixa data ho publica la rev. “San Sebastián”, d’aquesta manera, que també aportem per la gran categoria del personatge i de la seua obra: “Después de llevar a cabo algunos trabajos en esta ha marchado a Morella el eminente escritor y sabio filólogo Canónigo de la Catedral de Mallorca, Dr. Alcover autor del famoso diccionario catalán-valenciano-mallorquín-rosellonés, continuando su recopilación de complemento de vocablos y conjugaciones de verbos y los matices lingüísticos del reino de Valencia para el monumento lexicográfico que tanta fama le ha dado en España y extranjero. Le acompañan como colaboradores otro Sacerdote y un seglar”. Efectivament, en l’obra apareixen multitud de paraules de noms de jocs, de partides de terme, de peixos, de vents, d’utensilis, de llinatges, amb la fonètica de moltes altres paraules, etc., relacionades totes elles amb Vinaròs. Segurament els redactors de la revista “Patria” deurien ser els assessors en aquesta matèria ja que pràcticament tots els refranys que fan referència a Vinaròs coincideixen amb els de l’obra “Murialera” de Pepito Ramos, publicats a la revista “San Sebastián” en 1917.

Diaris, Els

diarisLlibreria, papereria i quiosc de prempsa de més de cent anys de tradició. La tenda però, no ha estat sempre en el mateix emplaçament. Així llegim en Rev. “San Sebastián” del 28 de febrer de 1932: “Traslado: El kiosco de José Miralles en donde se venden los diarios católicos (…) se ha trasladado desde la calle Ruiz Zorrilla a la de Dozal número uno, esquina Jovellar, local que ocupó la tienda de D. Joaquin Font”. Els seus darrers propietaris, Josep Miralles (a) «Coyete», Tereseta Miralles i sobre tot, el darrer, Paco Castell, han anat conformat en l’esdevenir del temps un establiment molt prestigiòs que abasteix de llibres i material a les escoles i altres entitats de vàries comarques, comptant amb imprenta pròpia. Al setembre de 1993 es va celebrar el 50 aniversari de la llibreria. Vide Editorial Antinea.