Mes: abril 2014

(ADE). Vide Associació de id.

L’any 1915 es va establir com a festa obligatòria la festa de l’arbre a nivell nacional. Després el general Primo de Rivera va disposar que cada any havien de platar-se 100 arbres com a mínim a cada població. I així la festa va quedar establerta a tots els pobles. Amb la desaparició de l’obligació, va desaparèixer també la festa. Paradoxalment, es va recuperar la festa amb l’adveniment de l’actual democràcia, en 1980, anat els xiquets de les nostres escoles a plantar arbres a l’ermita, que any rere any s’ha anat complint en més o menys grau. Els primers tres anys es van plantar pins i degut a la millor conveniència per al bosc mediterrani de carrasques i altres arbres autòctons, s’han buscat altres espècies, més ressistents a les sequeres i als incendis. Entre 1980 i 81 es van plantar 5.800 pins; en 1982 es van plantar 2.000 pinets més, a la serra del Puig.

Es realitza des dels anys 80 amb un recorregut suaut d’aproximadament uns vuit quilòmetres i pels voltants de la població. S’aprofita l’època del bon temps, durant el mes de maig. D’any en any va creixent la participació amb gent dels dos sexes i de totes les edats.

La nostra Diòcesi és el vestigi viu més antic que posseïm, ja que coincideix quasi plenament amb l’antiga administració romana de la Ilercavonia que tenia a Tortosa (Dertusa) com a capital. Comprenia des d’Almanara, passant per les altures de Morella fins al coll de Balaguer. El propi Rei, Jaume I, havia engrandit la diòcesi fins a Almenara, per l’ajuda rebuda en la conquesta de Peníscola pel bisbe de Tortosa, Ponç de Torrelles, segons escriptura d aixamplament signada allí mateix. Els bisbes tortosins tenen el privilegi concedit per Adrià d Utrech, que va ser nomenat Papa precisament estant com a bisbe de la nostra seu, d’utilitzar en la seua indumentària la púrpura cardenalicia, la qual cosa els diferencia dels demés bisbes de tot el món. La actual diòcesi s’ha retallat per Alcalà, excepció feta de Catí, quedant partida per la conformació en 1960 (23 de juliol) de l’actual diòcesi de Segorbe-Castelló, seguint el Decret de 27 d’agost de 1953, que establia que les actuals diòcesis s’anessen modificant de comú acord, de manera que no abarquessen diferents províncies. Per a executar dit decret va ser nomenat encarregat el nunci Hildebrand Antoniutti, el qual havia estat comissionat pel Papa al final de la Guerra civil, obsequiant amb el Crist de la Pau. Diferents veus s’han aixecat eixos anys per acabar d’acatar el decret estrictament, encara que no s’ha pogut complimentar totalment. Els bisbes de la diòcesi fins al moment present són els que a continuació segueixen:
1.-Gaufredo 1151-1165
2.-Ponç de Munells, 1165-1193.
3.-Gombau de Santa Oliva, 1195-1213.
4.-Ponç de Torrelles, 1213-1254.
5.-Bernat d’ Olivella, 1254-1273.
6.-Arnal de Jardí, 1273-1306.
7.-Dalmaci de Montoliu. Morí electe.
8.-Pere de Bettet, 1306-1310.
9.-Francesc de Paholac, 1310-1316.
10.-Berenguer de Prats, 1316-1340.
11.-Arnal de Lordat, 1341-1346.
12.-Bernat Oliver, 1346-1348.
13.-Jaume de Ció, 1348-1351
14.-Esteve 1351-1356.
15.-Joan Fabra, 1357-1362
16.-Jaume d Aragó, 1362-1369.
17.-Guillem de Torrelles, 1369-1379.
18.-Hug de Llupià i Bages, 1387-1398.
19.-Pere de Luna, 1399-1403.
20.-Francesc Climent Perez (o Sapera), 1407-10.
21.-Pere de Luna (altre diferent). 1410-1415.
22..-Oth de Montcada, 1415-1473.
23.-Alonso d Aragó, 1475-1513.
24.-Lluis Mercader, 1514-1516.
25.-Adrià de Floréncia, 1516-1523.
26.-Guillem d Enchifort, 1523-1534.
27.-Antoni Celdama, 1537-1539.
28.-Jeroni de Requesens, 1542-1548.
29.-Ferran de Loaces, 1552-1560.
30.-Martí de Córdoba i Mendoza, 1560-1574.
31.-Joan Izquierdo, 1574-1585.
32.-Joan de Terés, 1586-1587.
33.-Joan Baptista Cardona, 1587-1589.
34.-Gaspar Punter i Barreda, 1590-1600.
35.-Pere Manrique, 1601-1611.
36.-Isidor Aliaga, 1611-1612.
37.-Alfons Marqués de Prado, 1612-1616.
38.-Lluís de Tena, 1616-1622.
39.-Agustí Espínola, 1623-1625.
40.-Faustí Antolinez, 1628-1637.
41.-Joan Baptista Veschi, 1641-1655.
42.-Geroni Parcero, 1656-1663.
43.-Josep Fageda, 1664-1685.
44.-Sever Tomas Auter, 1685-1699.
45.-Silvestre García Escalona, 1700-1714.
46.-Joan Miguelez de Mendaño.
47.-Bartolomé Camacho i Madueño, 1716-1757.
48.-Francesc Borrull, 1757-1758.
49.-Lluís García Mañero, 1760-1764.
50.-Bernat Velarde i Velarde, 1765-1779.
51.-Pere Cortés i Larraz, 1780-1786.
52.-Victorià López Gonzalo, 1787-1790.
53.-Antoni Josep Salinas, 1790-1814.
54.-Manuel Ros de Medrano, 1815-1821.
55.-Víctor Damian Saez, 1824-1839.
56.-Damià Gordo Saez, 1848-1854.
57.-Gil Esteve i Tomàs, 1858.
58.-Miguel Pratmans i Llambes, 1860-1861.
59.-Benet Vilamitjana i Vila, 1862-1879.
60.-Francesc Aznar Pueyo, 1879-1893.
61.-Pere Rocamora García. 1894-1924
62.-Fèlix Bilbao Ugarriza.1925-1942.
63.-Manuel Moll i Salord. 1942-1969.
64.-Ricard Maria Carles i Gordó. 1969-1990
65.-Lluis Martínez Sistach, 1991-
66.-Xavier Salinas

Nom de la platja que es troba situada entre la de Sol de Riu i la de la Foradada, a la part nord de la població.

Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 26 del Lloctinent de Justícia de 1647, en que s’explica l’espai que comprenia: “Ittem, establim que la devesa dels fruytals, desús escrita, aga fermentat e valor del primer dia de Mars fins a Sant Lluch e s’eguixcàs la devesa en la manera següent; a saber, es comensant al Camí apelat de Paníscola e vaja, vora riu, fins davant lo Corral Nou, y entre per lo Caminàs de Vistabella fins a la baseta de la Argamasa, y per allí amunt, al Fornàs d’En Pere Mir, y tota quadra fins el Camí del Molí d’En Tarragó, passant per lo Mas dels Pujalts, seguint dreta via a la rambla del Riu, al Camí de Paníscola”.