Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 27 del Lloctinent de Justícia de 1647, en que s’explica els termens que comprenia: “Primerament, comença la devesa dels estrangers al Barranquet Roig e va a un molló que y ha a una heretat de Francesc Doménech o davant la heretat de Don Miquel Gavaldà arrimat al mateix Camí de Càlig anant per amunt a mà dreta, y de allí a un molló que va a la heretat de Francesc Gisbert, al camí del Mas d’ En Borràs, y des de allí a altre que va al cap davall de les Ribes, y de allí a altre qu’ està a la heretatde Thomas Forner, y de allí a la heretat de Melchior Anglès y de allí a l’ Amerador.” (Vide Devesa dels Fruytals)
Devesa del Molí de Noguera
Es citat aquest topònim en els Establiments del Lloctinet de Justícia de Vinaròs, en un afegit molt posterior a la seua redacció, amb data de 27 d’abril de 1796, en el qual es demana que tingue tots els mateixos drets que la Devesa de la Vila.
Devesa – Deveses
Nom d’una de les partides del nostre terme municipal. La seua denominació fa referència a prats o trossos de terra amb herba abundant, destinats al pasturatge. El prestigiòs filòleg català Joan Coromines, en el seu llibre “Onomasticon Cataloniae” afirma que la paraula és d’etimologia llatina i ve de “Defensus”, participi de defendere i que deu ser traduit en el sentit de “lloc prohibit o d’utilització resservada”. En els antics establiments de la Vila se’n parla que en 14 de Febrer de 1695 el Consell va aprovar que “ (…) … las tierras de Nuestra Señora de Misericordia que están mojonadas y reputadas por devesa, que en aquellas y aquella se observe y guarde todo lo contenido y referido en el antecedente capítulo en favor del Bovalar … (…).” En temps de la Desamortització, totes les deveses dels pobles, així com els monts comuns, van ser venuts a particulars.
Desvio
El problema de la carretera nacional 340 que fins els anys sixanta creuava encara la població pel centre de la ciutat, va ser resolt construïnt el conegut encara actualment com “Desvio”, el qual va ser iniciat en 1961, inaugurat al trànsit el dia 12 de maig de 1964, havent-se posat en funcionament, però, en abril anterior. Cal recordar que durant els mesos d’estiu era dita carretera nacional considerada llavors com una de les de mès trànsit de tota Europa. La Diputada Nacional pel Partit Socialista Olga Mulet va demanar a les Corts la construcció del desdoblament, però encara desprès de molts anys, finalitzant l’any 2007 encara no s’ha previst a pesar de reclamar-se per tots els ajuntaments de Peníscola, Benicarló i Vinaròs.
Despreniments en la costa
La vora de la mar patéix una regresió paulatina que de temps en temps es fa més patent. En l’any 2009 s’ha fet encara moltíssim més patent perqùe afecta a les carreteres i als xalets de la vora tant de la costa Nord com de la Sud, i també es queixen del mateix a Benicarló. Això és un fenomen que no es detura perquè el terreny paulatinament es desfà per la seua composició i naturalesa acompanyada de l’acció dels embats de les ones. Això ja ho va vore el viatger francés Jaubert de Passà fa ja 165 anys que quan es referia en 1844 a Vinaròs diu entre altres coses: “con un mar que constantemente roba a la tierra estas aglomeraciones calcareas, han sabido los naturales del pais…”etc.
Desguaces Marítimos s.a.
Aquesta empresa de desballestament de grans vaixells es va establir l’any 1966 al port de la nostra ciutat. Va sol.licitar, però, el funcionament de la seua indústria en el ple municipal del 3 d’agost de 1967. Donava bastants llocs de treball i la majoria de treballadors eren forasters; tant és així que es deia en to humorístic que l’alcalde de Santaella treballava al “Desguace” de Vinaròs. L’activitat va perdurar fins 1982, en que per tenir més mà d’obra barata i ser més competitius uns altres paisos (més pobres i que feien el mateix treball amb 
menys costos), l’empresa, amb seu a Castelló, va decidir tancar-la. Van quedar sense feina tots els treballadors i les condicions de pèrdua de treball no eren acceptables. Es van manifestar enfront de l’Ajuntament; tallant el trànsit de la ciutat; també van tancar-se dins la seu del sindicat de la UGT, a la plaça Jovellar, durant prop d’un mes.
