Mes: abril 2014

Sobre els anys de 1986-1987 va destacar en aquesta faceta de cultivar el cos agrandant els músculs mitjançant determinats exercicis físics de fisioculturisme, el vinarossenc Josep Maria Mora, que es va presentar a diverses competicions. Va ser entrevistat per E. Fonollosa en el setm. “Vinaròs” del 7-VII-1986.

Joan Elies Adell, Doctor en Filología va escriure en el set, “Vinaròs” de l’1 de juliol de l’any 2000 l’article “La mediocritat (Notes sobre la política cultural a Vinaròs) i diu: “Ara farà just un any que Carles Santos va llegir el pregó de les Festes de Sant Joan i Sant Pere. Santos, fidel a la seua estima i al seu compromís per Vinaròs, va aprofitar aquell acte públic per posar sobre la taula una série de problemes que, tots hi serem d’acord, afectaven a la vida cultural del nostre poble”. La resta de l’article no té pèrdua.

Cos que prestava servei en la costa i va estar vigent fins l’any 1850 aproximadament. El seu darrer cap a Vinaròs era D. Joaquin García y Mendoza. Tenien el cos de guàrdia al baluart del Fortí i a la torre de Sol de Riu.

(Alcalà de Xivert, 1816-Port Vendres, gener 1892). Guerriller carlí. Llaurador d’ofici, es va moure per un embarg de terres que el llançà amb el seu fill Baptista i 50 homes més de la seua població, a la guerra de guerrilles per les nostres terres en 1872, amb molt de domini del terreny i molta crueltat. Va ocupar poblacions com Tortosa, Alcoi i Xàtiva, aplegant a la categoria de Brigadier molt ràpidament. Va ser ferit a la batalla de Minglanilla (1873) i derrotat Iecla a l’any següent. Cucala pare va entrar a Vinarós per primera vegada el 2 de gener de 1873 pacíficament. Va demanar a l’alcalde Demetri Ayguals diners, però com que es va trobar que l’hisenda municipal estava arruinada va anar a casa de Gregori Zanon, recaptador de rendes, emportant-se 28.000 reals. Després se’n va anar cap a Alcanar. Al cap d’un any, el 17 de febrer, les forces carlines posaven seti a Vinarós, sent defensada pel coronel Navarro, estant Cucala a Benicarló, peró entrant les de Segarra i Vallés, amb connivència amb alguns veïns. El 21 de març tornava a entrar Cucala per la nit amb 200 infants i 25 cavalls. La seua força va causar molt mala impressió per no estar disciplinada, i així, per ferir al paisà Antoni Redó, Cucala va castigar tres dels seus homes a quaranta bastonades, que no van congraciar als vinarossencs. El 26 de maig de 1874 els carlins s’apoderaren davant d‘Orpesa de la llanxa que conduïa la correspondència des de Peníscola a Castelló, comanada per Sandalio Fortea, oficial de l’administració de Correus, el qual, sent conduït a Vinaròs, va ser afusellat per ordre de Cucala. Durant el mes de juny, Cucala va passar diverses vegades per la nostra població. Finalment se sap que Cucala va morir de càncer a l’exili, a França, havent-se dedicat els darrers anys de la seua vida a la importació d’aiguardent i vi.

(Vinaròs). Advocat. Vinarossenc adinerat resident a Barcelona. Els seus pares, Sebastià Cucala Ribera i Elisa González, van promoure la suscripció per fer donació de l’altar i primeres imatges esculpides del patró Sant Sebastià per a aquella colònia tant important fundada a principis de segle. La primera imatge que es va perdre cremada durant la guerra civil la va fer l’escultor Cipriano Salvatierra i la posterior de 1940, Pasqual Amoròs, de Vila-real. Aquesta la va beneir el rector de Vinaròs, Dr. D. Vt. Enrique i Tarancón.

Dins de l’apartat d’emigrants vinarossencs pocs van ser els que es van dirigir cap a Cuba per no ser en les postrimeries del segle XIX i començament del segle XX el lloc més atractiu per a triomfar, per bé que moltíssims vaixells anteriorment s’havien dirigit allí transportant els nostres afamats vins i altres mercaderies. També se’n parla d’alguns vinarossencs, que havien lluitat a Cuba, com a supervivents d’aquelles guerres en les quals va alcançar la independència aquella nació (1898) com Manuel Limorte Jardín, citat en aquesta obra, mort a Vinaròs al febrer de 1967 (Vide Guerra de Cuba).