Mes: abril 2014

Nom d’una de les partides més menudes del nostre terme muncicipal i d’un camí, que apareix escrit indistintament, per ignorància. Descartat el nom de Cub, per no tenir cap sentit, (cubo en castellà), ens inclinem totalment pel nom de Cup o lloc estret i fondo (en castellà equival a lagar). Cal tenir en compte que el lloc és el final d’una vertent d’aigües pluvials, que replega les del barranquet de Florina, que corre i baixa paral.lel al camí Carretes o camí de Rossell i les de la carretera d’Ulldecona, en el lloc de l’encreuament d’aquestes carreteres amb el camí del Corral de les Mates, junt a la finca del “Tio Fiao”. Vide Cup i Camí del Cup.

Antic llinatge vinarossenc, destacant d’entre ells, els següents personatges: el doctor Faustí Crus, assessor de l’Ajuntament en 1707, comanat per Justícia. Formà part del primer Ajuntament presidit per un alcalde entre 1710 i 1713. Pere Antoni Cruz. (Vinaròs, segle XVIII). Advocat, fou regidor major en diverses ocasions i alcalde de Vinaròs en 1771 i 1776. Tomàs Cruz. (Vinaròs, segle XVIII). Advocat.

(Vinaròs ? – 3-II-1850). Advocat. Governador de Castelló; va ser nomenat pel general Suchet el 13 juny de 1812, amb gran disgust dels seus paisans. Assesor ordinari anteriorment de l’ajuntament. Fill de pare francés (Simon Crozat, botiguer) i mare vinarossenca. Havia dimitit de dits càrrecs per concurrir en ell les mateixes circunstàncies que les del desgraciat Miran (vide Joan Bta. Miran), però se’l va reposar el 9 de novembre de 1808. Va ser elegit Síndic Personer en les eleccions d’alcaldes de Barri en que el general Elio havia fet dividir la població (1818). Regidor de l’ajuntament bianual de 1846.

Nissaga noble originària de la Bretanya francesa. Es van establir a Navarra, els descendents dels quals van crear més títols nobiliaris que cap altra. D’ells descendeixen els marquesos de la Feria, de Vesolla, de Góngora, comtes d’Ezpeleta, de Guendulaín, el baró de Bigüézal i altres. Amb ells estaven emparentats famílies con la de Sant Francesc Javier, Fra Diego d’Estella, els Eguías i l’arquebisbe Carranza. A Vinaròs els més destacats foren el botiguer Simon Crosat (francés), i els vinarossencs Joan Baptista Crosat, advocat, i el seu germà, que fou arxiprest de Morella.

(Vinaròs -Tortosa, 1828). Arxiprest de Morella. Doctor en els dos drets. Orador eloqüent. Colegial del de Rodríguez de València, Rector de Nules, Per oposició va passar a Morella, de la que va prendre possessió el 18 de setembre de 1799. A causa de ser fill de pare francés es va vore en molts perills en la població durant la Guerra de la Independència. Era germà de l’assessor de l’Ajuntament de la nostra ciutat, Joan Bta. Crosat. Es va donar a conèixer per les seues idees lliberals, per la qual cosa va haver d emigrar en 1814 i en 1823. Va ser elegit diputat en la primera Diputació Provincial fundada a Castelló. Va morir a Tortosa el 21 de gener de 1828.

Títol que acostuma a anar lligat al d’arxiver . (Vide Arxiver).