Mes: abril 2014

Instal.lada allí per primera vegada en 1913 per l’arxiprest mossèn Pasqual Bono, coincidint amb la celebració al món cristià de les festes constantinianes de la Santa Creu. Es va construir allí com a punt final d’un calvari fet amb les corresponents capelletes per a la qual cosa es van adquirir rajoletes fines d’Onda. Posteriorment, durant la segona República, la creu –que llavors era de fusta- la van intentar cremar i sols es va socarrimar un poc, destrossant-se, però, durant la persecució religiosa dels primers mesos de la guerra léct. Una segona creu es va instal.lar el 20 de gener de 1956, substituïnt l’anterior léctrica durant la guerra léct de 1936. La va beneir el rector mossèn Jaume Sirisi Mestre. Aquesta la va destruir un raig d’una tormenta. La tercera, que és l’actual, la va fer reposar de formigó armat l’alcalde Francesc Balada en 1962. A més a més es va fer tota la barana per sentar-se la gent, es van plantar xiprers junt als esglaons d’accès i en quan aplegà la il.luminació léctrica, des de el 15 de setembre de 1967, s’encenien per les nits uns focus que la feien visible des de la població. Als nadals de 1999-2000 la Diputació va fer construir un ample camí al voltant de la creu, no respectant del tot les excavacions arqueològiques del poblat ibèric.

 

 

Es parla d’haver aixecat aquest monument de pedra amb motiu del benefici produït per aquest sant de fer desaparèixer la plaga d’oruga de les vinyes el dia 26 de febrer de 1765. Parèix ser que estava plantada dita creu a la sortida de la població pel carrer de Sant Gregori.

Creu que es va construir a l’eixida del carrer de sant Gregori en 1707 a la eixida del poble, cap al Bovalar, en acció de gràcies per haver-se lliurat el camp d’una plaga. En altres cites (Efemèrides vinarocenses) apareix que el 26 de febrer de 1763, és a dir, molts anys més tard, es va celebrar una rogativa per causa de la gran plaga d’oruga que feia malbé les vinyes i en memòria del gran benefici que es va rebre després, es plantà dita creu. Encara en el any 2007 es troba una resta de la canya d’un peiró, que s’utilitza com piló a l’entrada d’una finca tocant a la de Bordes.

Coneguda també com Creu “del Clot”. per estar prop del barranquet o clot de “Pipante”, situat davant de la fàbrica Foret, havent desaparegut tant el barranquet com la important fàbrica entre els anys 2000-2005, a causa de la gran febra constructora. És un peiró que es troba a l’extrem del carrer de S. Francesc, confluència amb Febrer de la Torre. (També se la coneixia com Creu d’Alino). Té esculpida la data de 1801 en la base o gran pedestal. Té una bona canya de pedra molt robusta, assentant-se la base en dos esglaons de pedra, tota molt ben treballada. Abans de la guerra de 1936 era totalment de pedra, amb unes senzilles espigues. L’ actual creveta és de ferro, està feta curiosament per un il.lustre forjador de l’Espluga de Francolí: Ramon Martí Martí, «Biel», ja que estava de soldat a la nostra ciutat poc després d’entrar els nacionals, en abril de 1938. Aquest forjador es reconegut pel seu art i posseeix peces a moltíssims llocs (Sagrari a Creixell, braser a l’alcássar de Segòvia, joyería a Peníscola, creu a Dal.las (EEUU), per tota Catalunya i sobretot al Monestir veï de Poblet, on s’ha passat mitja vida colaborant en la seua reconstrucció, havent rebut l’any 2006 la Primera Medalla d’Or de la seua ciutat natal.

Coneguda també com Creu “del Clot”. per estar prop del barranquet o clot de “Pipante”, situat davant de la fàbrica Foret, havent desaparegut tant el barranquet com la important fàbrica entre els anys 2000-2005, a causa de la gran febra constructora. És un peiró que es troba a l’extrem del carrer de S. Francesc, confluència amb Febrer de la Torre. (També se la coneixia com Creu d’Alino). Té esculpida la data de 1801 en la base o gran pedestal. Té una bona canya de pedra molt robusta, assentant-se la base en dos esglaons de pedra, tota molt ben treballada. Abans de la guerra de 1936 era totalment de pedra, amb unes senzilles espigues. L’ actual creveta és de ferro, està feta curiosament per un il.lustre forjador de l’Espluga de Francolí: Ramon Martí Martí, «Biel», ja que estava de soldat a la nostra ciutat poc després d’entrar els nacionals, en abril de 1938. Aquest forjador es reconegut pel seu art i posseeix peces a moltíssims llocs (Sagrari a Creixell, braser a l’alcássar de Segòvia, joyería a Peníscola, creu a Dal.las (EEUU), per tota Catalunya i sobretot al Monestir veï de Poblet, on s’ha passat mitja vida colaborant en la seua reconstrucció, havent rebut l’any 2006 la Primera Medalla d’Or de la seua ciutat natal.

Mena de recordatori del lloc on es produeix un accident greu amb alguna mort. A l’igual que a moltes localitats a la nostra ciutat n’apareixien a la vora de la carretera (davant de la fàbrica Foret que recordava un mort d’accident de moto). Una a la falda de la serra del Puig, (prop del paratge conegut com els estretets, recordava un mort d’ accident d’escopeta d’una cacera i era de l’any 1700 i pico. Adosada a la paret nord de l’arxiprestal, en la part exterior n’hi ha una altra escrita en alemany, que recorda a un soldat de la guerra civil que va morir allí tocant en caure del sidecar d’una moto. El final de la llegenda alemanya diu «Mort per una Espanya lliure». A la carretera de Càlig, en la confluència del barranc d’ Aiguaoliva i l’antiga via del trenet de la pedrera, apareixien dos creus de pedra que assenyalaven el lloc on van morir afusellats durant la guerra civil (1936) dos capellans de Sant Mateu i a l’altra una vintena de dretans tortosins (aquesta creu encara es troba en peu en 2001, però molt amagada i invisible darrere d’un matoll. Vide Guerra Civil de 1936).