Creu de mig camí de l’Ermita

Creu_migAssenyala el punt equidistant entre la població i el nostre més estimat santuari. Abans era de fusta i en 1961 es va reposar totalment nova . En 1972 es va fer altra vegada nova per l’artista local forjador de ferros, Pepe Arnau “Camalligo”. Trencada aquesta per uns desaprensius en juliol de 1985, es fa refer totalment igual en 1986 A la pedra redona de la base, que sol estar envoltada de pedres més menudes, acostuma la gent jove o pietosa a canviar una pedra o vàries per una altra; sense saber exactament quina significació pot tenir aquesta antiga i bella tradició: pareix ser que és un simbolisme d’impetració a essers superiors i que degut a l’esforç que realitzen els caminants que acudeixen a l’ermitori a peu, pot simbolitzar demanar a canvi la petició d’indulgència i / o de traure alguna ànimeta del purgatori. Els alumnes de l’Escola Taller “Serra de l’Ermita” van refer i millorar el peu de pedra de l’esmentada creu, que va quedar estrenat per la festa de Sant Sebastià de l’any 2001.

 

Creu_mig_2

Creus de maig

Es denominen Creus de Maig les creus confeccionades amb fusta i ornades de flors durant els primers dies del mes de maig, considerat el mes de les flors. Són molt típiques de la zona de València, on s’organitzen concursos entre les millors creus confeccionades pels diferents carrers. Les creus de maig rememoren les antigues creus de terme que assenyalaven la zona habitada de les poblacions i estaven situades a les seues entrades, sent aquestes també tant típiques de la zona del Maestrat (els peirons). Fou el rector mossèn Miquel Romero qui vullgué reintroduir aquesta antiga bella costum a Vinaròs i que es va dur a terme en el barri dels mariners, en el grup de vivendes de la Verge del Carme, a finals dels anys noranta.

Crespells

Postres típics fets amb fulles de la planta homòmima que es coneix també per borraina. Les fulles reboçades amb pasta de farina i ou, fregides, es serveixen ensucrades o amb mèl. Es menjar típic de la festa de Sant Josep a les cases camperoles.

Crespí de Valldaura i Fortuny, Esteban

Diputat un Corts pel Districte de Vinaròs en 1896/98. No hay fes de Que SABEM res un favor de la nostra ciutat o pel Districte. Borràs Jarque sin el Cita por una res. Sols la nota necrológica de la Revista «San Sebastián» del 12 de novembre de 1920 recordava els seus títols nobiliaris. Havia nascut un Madrid on va morir (1966/20).

Cremaeta

Beguda típica de la nostra comarca. En una cassola es crema el ron o cognac, el sucre, i uns trossets de llima fins que no queda alcohol. Després se li afegeix café.