Propietaris durant cert temps del Palau de la Raval del Socors, segons documentació existent a l’Arxiu Municipal. Ilma. Sra, Viuda Marquesa de CREIXELL:La relació d’aquesta senyora amb Vinaròs, perdura en el temps gràcies a una fundació religiosa, ja que cap a 1916 es celebraven per ella sovint oficis religiosos i misses en el convent de la Divina Providència, les quals encara apareixen com a fundació perpètua en desembre de 1979. Com el títol ha passat per tantes mans i nissagues, de moment resulta impossible atribuir-los a cap personatge determinat.
Cranc
Els tipus de crancs que es pescaven a Vinaròs es denominaven, segons la parla marinera local de la següent manera: de paleta, peluts, de boleta, tarroners, pessics i cabres (Venanci Ayza. “De mi bloc de marinero”. Setm. “Vinaroz”, 22-II-1958).
Crónica de Vinaròs
Covetes
Vore Cova del Vent.
Covarsí Conca, Manuel
(Vinarós 1818- Morella, 1840) Militar Carlí. Quart fill de Cosme Covarsí Membrado. Va fugir amb son pare als 15 anys per a unir-se a les tropes de Cabrera en Morella que s’havia sublevat a favor de Carles Vé. Quan en comptava 18 era ja Capità de la Divisió que comanava Ramon Cabrera. En 19 de maig de 1840, defensant el fortí de S. Pere Martir de Morella, va morir quedant el seu cos partit per la meitat a causa d’haver-li encertat damunt un obús dels prop de 500 que les tropes liberals van infligir eixe dia. (V. Meseguer Folch. “Principales asedios de Morella y su castillo en el siglo XIX”. Butlletí del CEM, nº 70. Juliol 2003).
Covarsí
Llinatge vinarossenc entre els que destaquen els mercaders Jaume i Miquel Covarsí (s. XVI); Jaume Covarsí, ric hisendat (s. XVII); Fra Tomàs Covarsí, qui fou abat de Benifassà. (s. XVIII), i Cosme Covarsí, els seus fills i els que segueixen a continuació, que amb motiu de les guerres carlines es van radicar a Extremadura. (Vide Agustín Delgado en “Vinaròs, sus hombres, sus nombres” que conté ampla documentació).