Mes: abril 2014

Topònim. Nom d’una de les partides del nostre terme. Es troba entre la partida de les Planetes i els Cabanils. Compren finques situades en els polígons 50 i 19 del cadastre.

(Manresa,?-?). Fundador de la Casa de Caritat manresana i de Congregació de la Caritat Cristiana. Els seus pares tenien grans propietats a Vinaròs. Casat en 2 de maig de 1846 amb la vinarossenca Cristina Roselló Martí, aquesta va influir en la seua ànima per a que canviara el caràcter frívol. Morta de part la seua esposa, al naiximent de la seua primera filla, va prometre davant d’una imatge de la Verge que dedicaria tots els seus esforços en servir a Déu, fent el bé. La seua biografia la va escriure en 1859 D. Joan Cases i Perera.

Cada població en té les seues. Entre les que foren tradicionals a la nostra ciutat recollim les següents:
«Según costumbre inmemorial, cuando se trasladan procesionalmente a Vinaroz las Sagradas imágenes de los Patronos por algún acontecimiento extraordinario, hacen su entrada solemnepor la calle Zaragoza, arrabal de Cálig» (Rev. San Sebastián, 1917); «Por las afueras de la muralla se entretienen todas las tardes algunos chicos y mozalbetes tirando pedradas con grave peligro de los transeúntes» (Rev. San Sebastián 1917); Entre les despeses de l’ ajuntament es fa constar que «por haber dado muerte a varias aves de rapiña, 6 pesetas» (Id); Turisme: es sol.licita la rebaixa del preu dels billets de tren per als banyistes que venen com de costum de Tortosa (id); La veda dels caçadors dura des del 15 de febrer al 31 d’agost (id); «Hoy deben salir a postular por las calles los quintos que en breve se incorporarán a filas, siguiendo la tradicional costumbre» (id); Per la festa de Sant Vicent Ferrer, patró de València, es predicarà en la seua llengua, com és costum tradicional en la missa major (id); Són quatre els majorals nomenats per a la festa de Sant Antoni en l’ermita (id); es tanca el Café de España «por el bien de la moral y la decencia públicas» (Id); de la desamortització religiosa que Menendez Pelayo havia qualificat com»inmenso latrocinio» es diu: «Aquí la segunda enseñanza era gratuita y en Valencia la Orden de Montesa proporcionaba la comida a los estudiantes vinarocenses» (id); l’ ermita de S. Gregori utilitzada com sanatori: en sessió de l’ ajuntament del 13 de maig de 1917 Bautista Herrera pregunta «si el ermitorio que fue convertido en sanatorio cuando en esta se manifestaron algunos casos de viruela ha sido desinfectado para que los devotos del santo puedan concurrir a dicho sitio»; Todas las escuelas deberian estar cerradas por la enfermedad reinante (id, 7-I-1917); en sessió de l’ Ajuntament del 13-I-1932 es llig: “Conceder a los mayorales de S. Antonio el permiso que solicitaron para hacer la fiesta en la ermita, encender la hoguera y voltear las campanas, todo ello según costumbre (Rev. San Sebastián 13-I-1932). Como es costumbre inmemorial se celebra hoy la fiesta en la ermita de los Santos Patronos al glorioso S. Antonio Abad por sus mayorales del presente año (Rev. San Sebastián, 17-I-1932) i amb la mateixa data de la mateixa revista diu: “Siguiendo tradición secular Vinaroz celebrará la fiesta de su excelso patrono el Mártir San Sebastián”. ¿Desde cuándo es costumbre de tocar (las campanas), al vuelo, en la madrugada de la víspera de San Sebastián/ -Que yo recuerde desde siempre. Así lo oí decir a mis antecesores en este trabajo (de M. Foguet: Interrogamos al CAMPANERO. 5-III-1960). Las fiestas de Santa Catalina y San Nicolás son parte de la tradición santa. Al calebrarlas son fuentes históricas que testimonian que los vinarocenses saben cumplir los mandatos que sus madres les hacen en sus postreras horas (Del mestre Sanchiz, Rev. “San Sebastián”, desembre de 1908). Los marineros-los pescadores-se hacían cargo de las andas del santo (Sant Sebastià), incluso reñían entre si para conseguirlas, desde el primer momento (Cardenal E. i Tarancón, en Recuerdos de Juventud). Com podem observar actualment sols els llauradors conserven la tradició de traure la peanya de la M. de Déu de la Misericòrdia, ja que els mariners no la practiquen ja amb tant de zel. La «tradició» que des del segle XVII es manté prou intacta és la de lescalderes d’ arròs a l’ ermita els dies dels sants patrons, que ha canviat, de ser sols per als pobres, a participar tot el món i ja l’ arròs no es fa en calderes si no en paellons. Des de sempre, el dia de sant Sebastià a l’ermita, predica el sermó, un capellà fill del poble. Altres bones costums que es van esvaïnt són la d’ anar a sopar a la vora de la mar a l’ estiu amb la família o amics, on no podien faltar ni un gros meló de moro i el coc en tonyina; l’ altra era banyar-se els peus per sant Joan; la «xarlotada» que en la plaça de bous era tradicional del dia de Sant Pere, i que convocava a molts visitants dels pobles veïns, s’ ha anat perdent, al no ser festa en les altres poblacions. Per als pobres gossos abandonats, es mana en sessió de 31 de maig de 1895: «… anunciar por medio de pregón que dentro del plazo de tres dias empezará a darse las bolas de extrignina a los perros que no llevan bozal, como se viene practicando todos los veranos». «El 5 de marzo de 1962, nuevo presidente de la Pan y Toros: Rafael Puchol. Este año y siendo alcalde Juan Carsi, se consiguió que el pasacalle lo iniciara la banda de música delante de la Peña. Hoy es una tradición» (J.M. Palacios Bover en «La Plaza de Toros»). Una costum que coneixen ben bé els catòlics practicants és que a les celebracions religioses nadalenques de Vinaròs es canta com a nadala tradicional «La nit de nadal», amb lletra de mossèn Cinto Verdaguer i música amb típiques variants vinarossenques, fetes per mossèn Piquer. Vide id.

(Vinaròs, ?-29-VII-1936). Capità d’Enginyers de l’arma d’Infanteria. Havia jurat bandera a finals d’octubre de 1920, a Guadalajara, com a alumne de l’Acadèmia d’Enginyers Militars. En octubre de 1931, ja amb el grau de Tinent es traslladat al Regiment d’ Aerostació de Guadalajara. En febrer de 1933 es nomenat Capità i destinat a Mahó. En agost del mateix any es traslladat a València. Mort en acció de guerra defenent el quarter de Paterna durant la contenda civil de 1936. Fill del Notari Costas Verdià. En record a la seua memoria, la campana menuda (que mira al nord) denominada San Antonio, va ser sufragada per la seua família.

La longitud de la nostra costa marinera és d’aproximadament uns 11 quilòmetres. Està plagada de cales o platges que normalment són de còdols. Vide Platja / Platges. Aquestes platges sempre estan en regressió i així veiem caure trossos de pedres i terra paulatinament al mar que provoca la seua continuada pèrdua de terreny. El fenòmen no es gens nou ja que el francés Juabert de Passà en el seu llibre “Canales de riego de Cataluña y Reino de Valencia” afirmava en perlar de Vinaròs que “sin fuentes ni rios que protejan la vegetación, y con un mar que constantemente roba a la tierra estas aglomeraciones calcáreas…(…)”.

Nom d’un balandre, construit a les draçanes dels Verdera en 1919 i que apareix citat en documents com actiu en abril de 1921.