Demografia

demografiaPartint de l’època en que ja podem comptar amb documents, les referències a la demografia de Vinaròs són bastant incompletes e inconexes. Aportant totes aquelles dades que ens poden donar un poc de llum, podrem saber la població de Vinaròs en els temps històrics, fins a arribar al segle passat (1857), en que ja es fan preceptius els censos oficials periòdicament, primer cada 10 anys i en la actualitat cada quatre. Basant-se en els padrons municipals, ja en el temps que estem vivint, de super-informació, es fan cada any. Però, quants habitants tenia Vinaròs en temps dels àrabs no ho podem saber per la manca total de documents d’aquella época. Els cristians conqueridors, desconeixedors d’aquella llengua que els era tan estranya i que odiaven, cremaven tots els documents, llibres o papers. Una certa llum ens donen algunes cartes pobles al indicar-nos algunes d’elles el nombre de repobladors -focs-als quals se’ls promovia per a que traslladessen les seues famílies i bagatges al nou poble conquerit. Així tenim que a l’alqueria de Bynalaròs se la donava a Grinyó Ballester amb 50 pobladors més. Si ens fixem en altres cartes del nostre entorn que precisen el nombre de repobladors, notarem algunes diferències significatives, que ens poden denotar una idea del volum de la seua població, per exemple: Culla es repobla amb 60 pobladors; Catí amb 40; Tírig amb 20; Adzeneta amb 80; Vistabella amb 200; Morella amb 500; Ulldecona amb 200; Alcanar amb 21; Benicarló amb 30; La Sénia amb 21; Les Ventalles amb 20 (actualment sols demografia_2té 50 habitants). Aixó mateix afirma el medievalista castellonenc Enric Guinot Rodríguez en el seu llibre «Feudalismo en Expansión en el Norte Valenciano», editat per la Diputació en 1986, en el que en un quadre sinòptic de focs, basant-se en documents de l’Arxiu Històric Nacional, mans d’Ordres Militars, secció de Montesa atribuix al segle XIII, els següents focs a aquestes poblacions: Adzeneta, 80; Benicarló, 33; Vinaròs, 55; afegint-ne 3 i 5 a Benicarló i Vinaròs respectivament.
Aquestes xifres ens mouen a pensar que la importància llavors de les poblacions de l’interior respecte de les de la costa era notòria – Morella i Ulldecona ja serien nuclis molt importants i ho seguirien sent-ho ja que així ho denoten les seues magnífiques esglésies gòtiques-, i en el contexte d’aquestes últimes, la nostra s’adjudica ja a més pobladors, que a Alcanar i a Benicarló. Tenint en compte que un poblador equivalia a una família, foc o casa, que molts historiadors multipliquen pel coeficient dels membres, uns 4, imaginem que en temps de la conquesta vindrien ja a Vinaròs uns 200 habitants. Aquests pobladors habitaven en les vivendes deixades pels moros o en noves edificacions? Segurament viurien en barris separats. El Rei Jaume I, va permetre l’estada als sarraïns de Peníscola durant alguns anys després de la conquesta fins que es va fartar d’ells per ser “traidors provats”, expulsant a molts en 1248. Durant el temps que van conviure van haver moltes dissenssions entre els moros de Peníscola, per raó dels termes donats a les alqueries de Benicarló i Vinaròs. Quan un lloc o emplaçament no resulta massa apropiat, com va passar a Alcanar, els seus 21 pobladors (28-2-1239) després de quinze anys demanen permís al Castellà d’Amposta (11 -5-1252) per canviar-se, cosa que els van concedir amb la condició de que tinguessen casa coberta el dia de Nadal, es a dir, que des del mes de maig comptaven amb uns 8 mesos per Demografia_3reedificar les seues cases. Si a uns 200 habitants, s’afegixen uns altres tants sarraïns, podria resultar una població d’uns 400.

Demografia 1

CENSOS OFICIALS. En 1857, any en que es va fer el primer Cens General d’Espanya, la població de la nostra Comunitat era de 1.212.000 persones. A finals del segle XX és de més de 3.700.000 habitants, una xifra que és lleugerament superior al 10 % del total de l’Estat Espanyol, però amb una densitat de població de 159 hab./Km2. superior a la mitjana espanyola. La distribució, però, de la població és molt desigual, ja que presenta valors mínims en les comarques dels Ports de Morella amb 8 hab./km2. mentre que el màxim es conéix a la de comarca de l’Horta amb 2.046 hab/km2.

Demografia_4Demografia 2

Democracia, La

Democracia1. Periòdic local d’aparició setmanal fundat i dirigit per l’ex-alcalde Facund Fora Ferreres. Es subtitulava «Semanario político defensor de los intereses de la Comarca». Era de tendència política republicana. Va aparèixer el primer número en 1 de maig de 1921. Costava 50 cèntims i s’imprimia a la Impremta de Daniel Delmàs, al carrer de Castelar. Mantingué fortes polèmiques amb el setmanari Patria; aquesta va escriure amb motiu de la seua aparició: «Parece engendrada para cantar perennnes gozos al alcalde y para combatirnos«. Van aparèixer al menys 96 números ja que del 23 d’abril de 1923 encara es conserva un exemplar. Defensava la candidatura de Ramon Saiz de Carlos per a Diputat a Corts.

2. Nom que rebia la societat obrera formada a finals del segle passat que agrupava les dones cosidores de veles.

3. Societat creada en octubre de 1920 per Facund Fora Ferreres i integrada per membres escindits del Centre Republicà. Va ser inaugurada la seu social solemnement en 4 de desembre baix la presidència dels Srs. Ramon Saiz de Carlos i de Josep Castelló i Tàrrega. Estava aquesta seu en el local de l’ antic café España, de la Plaça de La Mera i el C. Instructiu Republicà, el seu oponent, es trobava quasi enfront. Els seus detractors el van batejar de seguida i li deien popularment «La Remolacha» i ocupava exactament l’ edifici que ocupa actualment la tenda de mobles Stant de Mueble del senyor Miguel Milián. En el seu aparador es pot vore encara el gran morter de pedra en el que el cambrer Manuel Bel (a) “Macari”, xafava les xufes per fer l’ orxata. En maig de 1936 la casa havia sigut adquirida per Rafel Llàtser Pascual.

Demócrata, El

Setmanari local de tendència republicana fundat i dirigit per Ferran Lías Chulià en 1891. Va publicar 62 números i canvià de nom al maig de 1892 passant a ser El Demócrata de Vinaroz. Va eixir a la llum el primer número en 6 de desembre perdurant fins el 24 d’abril de l’any següent. S’autodefinia com «Periódico republicano, científico, literario».

Demócrata de Vinaroz, El

Setmanari local que apareixia els diumenges. Va substituir en la prempsa vinarossenca a «El Demócrata». S’autonomenava defensor de les idees republicanes i científic amb notícies. Fundat en 1892 per Miquel Torres Estrada. El primer número va aparèixer l’1 de maig, canviant de direcció en 4 de juny, passant a ser En Ferran Lías Chulià. S’imprimia a la impremta de Joan Botella Carbonell. Va deixar de publicar-se el 24 de febrer de 1893.

Delmàs, Josep

(Vinaròs, segle XIX). Professor de Llatí d’Institut. Va exercir per Catalunya. Casat amb Teresa Giner Nento, van ser pares de sis fills: Josep, Teresa, Fernando, Agustí, Consol i Francesc. El seu fill Ferran va ser alcalde de Múrcia, lloc on va morir la seua vídua el 20 de setembre de 1919.

Delmàs Demetz, Gerard

Delmas(Vinarós 7-V-1887 -17-I-1967). Metge cirurgià. Doctor. Cap Superior de Primera Classe de Sanitat Nacional. Fou exalumne intern pensionat per oposició de l’Hospital Clínic de la facultat de Medicina de Barcelona. Metge ajudant de Laboratorid’Higiene de la mateixa facultat. Metge bacteriòleg per oposició del cos de Sanitat Exterior. En 1915 era metge director de l’estació sanitària del port de Vinaròs, on també exercia com a metge per les cases particulars i en la seua pròpia clínica del carrer Ruiz zorrilla (carrer del socors). Metge de Sanitat Marítima en Alacant en 1917 i de Port Bou en 1919. El 13 de març de 1920 va ser nomenat president del Centre Cultural Vinarossenc de Barcelona. En juliol del matiex any va ser ascendit a Cap de Negociat i Sotsdirector del Llatzaré de Mahó. Ocupant eixe lloc va socòrrer poc després tota la tripulació del vaixell pailebot «Maria Glòria» de la matrícula de Palamòs, composta íntegrament de vinarossencs, que se’n va anar «a pique» per incendiar-se a causa de l’explosió del bidó de gasolina del motor auxiliar. A l’octubre de 1920 va ser nomenat Director Mèdic de l’estació sanitària de Àguilas (Múrcia). Al setembre de 1924 va ser nomenat Director dels Serveis Sanitaris del Port de Tarragona. Sent ja sa mare, Dª Modesta Demetz, viuda, Gerard es va casar a l’octubre de 1926 amb Cristina Lillo Adell, filla del General D. Ricard Lillo. El General havia sigut Tinent Coronel anteriorment en la Zona Militar de Reclutament de Vinaròs. Gerardo vivia a Vinaròs en 1945 en el seu propi domicili del carrer del Socors, 27, on va morir als 79 anys, com a Cap Superior de 1ª classe de Sanitat Nacional