Mes: abril 2014

(Vinaròs, 5-X-1926). Militar. General de Divisió. Fou Capità General de València. Va nàixer a Vinaròs aquest eminent militar quan el seu pare, Josep del Pozo i Lleó, sent Tinent Coronel de la reserva de València en novembre de 1924, estava destinat d’oficial a la nostra Zona de Reclutament. Va estudiar de cadet en la Acadèmia Militar de Saragossa i després a Guadalajara. D’Alfères en 1945 va anar ascendint, alcançant les altes graduacions de General de Brigada en 1982 i de General de Divisió en 1984. Casat a Tetuán en 1952 amb Mari Carme Chacón Moreno, tenen tres fills.

Nom que es dóna a la eixida de roques o timbes del sud de la platja dels Cossis.

Nom que rep la platja que es troba en la partida Boverals a continuació i més al nord de la platja del riu Cervol. Possiblement degue el nom a l’abundància de restes d’àmfores romanes, que en algun temps antic es trobarien sumergides en eixe lloc. També podria tenir el seu nom l’origen en restes de ceràmica dels diferents alfars que tingué Vinaròs en altres temps. En març de 1981 es va començar a construir un enorme xalet damunt del rocall però l’ Associació de Veïns “Mitjorn” va denunciar-ho al diariet i les obres es van deturar i es va assolar.

Nom donat a una plaça de nova apertura, situada en l’ antic lloc que ocupava el «Molí Carsi», en la primera sessió del ple de l’ajuntament del mes de gener de 1997. Dita plaça l’havia de remodelar Construcciones Roca, promotora de diversos grups de vivendes i propietaria dels terrenys allí existents. Va quedar llarg temps en llastimós descampat, fins que l’empresa la va deixar totalment urbanitzada en juny de l’any 2000.

En les Corts Valencianes que es van reunir en temps del rei Felip III una sola vegada i en la capital, València, des del 9 de gener al 23 de febrer de 1604,es van tractar temes referents a l’Encomanda de Vinaròs, Benicarló i Peníscola, relacionats amb diferents temes.Els reis anteriors s’havien reunit en més ocasions, ja que durant el regnat de Carles I ho va fer en sis vegades i en temps de Felip II en dos.Per la seua part, el rei Felip Iv les reuniria dos vegades.Degut a les moltes presions, queixes, sol.licituds, etc. que havia de suportar la realesa, aquesta les evitava o les retardava tot el que podia. En tres capitols es tracten les diverses súpliques de les viles de «Binaros» y Benicarló. Fem notar que per eixe temps apareix el nom de Vinaròs escrit en «B» en els llibres impresos en la capital, ja que Escolano també l’escriu de la mateixa manera. La suspensió dels batlles Reals o alcaldes, perquè no eren conformes a les lleis que establien autoritats en l’encomanda religiosa de Montesa era una de les peticions i també es sol.licita que siguen els Comanadors o Lloctinents els comissionats per a l’exempció d impostos. Els texts que fan referència a Vinaròs són els següents:
Fol 57: «Que en les viles de Benicarló, y Binaros, y altres llochs maritims de la religio de Montesa, no y haja Balles reals.Y que per a cobrar los drets Reals, se fassa comissio als Comanadors, o a los lloctinents. Cap. XXV./ Item, per quant la experiencia ha mostrat seguirse molts danys e inconvenients, de que en les viles de Benicarlo y Binaros, que son una de les encomandes de la religio de nostra Senyora de Montesa, hi haja Balles Reals, senyaladament havent hi diverses provisions fetes per los Capitols generals de dita religio, prohibint que en los llochs de aquella no hi puixa haver Balles reals y per dites rahons i altres exercitant lo que convindra pera lo bon govern y regiment de dites viles, sia estat provehit per lo loctinenty Capita general deV. M., y en lo present Regne, removent alguns Balles que eren estats incognicienalment creats.Supplica per ço lo dit Estament Ecclesiastich a V. Mag. que en les dites viles de Benicarlo y Binaros, y en altres qualsevol pobles maritims de dita religio de Montesa noy haja Balles alguns Reals, y si foran ni haura, sien revocats.Y que pareixent necessari que en dits pobles haja persona alguna pera la exaccio dels drets Reals deV. Mag. se faça comissio als Comanadors de les encomandes dels tals pobles y llochs, o als lloctinents de aquells, perà que adminitren y cobren los dits drets Reals tocants a vostra Magestat, segons que en altres ocasions se ha fet y acostumat.Plau a sa Magestat. Covarruvias Vicecancellarius.» / DOCUMENT SEGON: En este es sol.licita a les Corts que el Comanador de l’Encomanda tingue jurisdicció sobre delictes fets per la milícia. «Que lo lloctinent y Capita General proveheixca en lo que supplica de quels Camanador de Binaros y Benicarlo, y altres de la religio de Montesa coneguen dels Capitans y officials de la milicia effectiva. CAP. XXVI./ Item senyor, com en les dites viles de Binaros y Benicarlo apres que se ha introduhit lo batallo de la milicia effectiva en lo present Regne, y creat nous officials de aquella, y de ses companyies, aquells calcun dia per raho y ab titol de les exemcions otorgades en la Pragmatica de dita milicia, cada dia se descomponen y atreveizen ab lo Comanador y officials de dita religio, lo que es just sia per V. Mag. remediat;Supplica perço lo dit Braç Ecclesiastich, que pera resecar dits inconvenients, sia donada comissio al Comanador de dita Comanda de Binaros y Benicarlo, y als demes Comanadors de les altres Comandes de la religio de Montesa, pera que en virtut de dites comissions puixen coneixer respectivament de qualsevol delictes y contractes de dits Capitans, Alferizos y Sargentos de les dites companyies, y habitants en los dits llochs de dites Comandes, no obstant la dita exempcio que per raho de dits officis tenen.II Plau a sa Magestat remetreu al futuro Lloctinent y Capita general, pera que informat del referit en dit capitol, y del que mes convindra, proveheixca degudament sobre lo ques supplica en est capitol. Covarruvias Vicecancellarius. «Que sa Magestat manara ques declare en la causa de la jurisdiccio ques porta entre la vila de Paniscola, y de Benicarlo, y Binaros. Y que en lo entretant, se guarde lo acostumat en respecte del exercici de dita jurisdicció.
CAP.XXVIII. / Item, per quant a occasio del plet y causa suscitats entre la vila de Paniscola ab les viles de Benicarlo y Binaros, per raho de pretendre la dita vila de Paniscola tenir tota jurisdiccio en les dites viles de Binaros y Benicarlo: y per prevenir y atallar los danys e inconvenients que seguien de cascun dia entre dites universitats per causa de dit plet y pretensions, fonch de provisio y orde de vostra Magestat acomanada y secrestada la jurisdiccio suprema y mer imperi de dites viles de Binaros y Benicarlo, en poder del Portantveus de general Governador de la present ciutat y Regne. E com la experiencia haja mostrat que per distar les dites viles de la present ciutat dihuyt, o vint llegues, y per altres rahons, no estar la justicia administrada de la manera y com es necessari, majorment que per no exercir la suprema jurisdiccio lo Comanador de dites viles de Binaros y Benicarlo, y los vehins y habitadors de aquelles cascun dia mohuen inquietuts y plets voluntaris: pera resecar totes les quals coses, y per lo que conve a la deguda administracio de la justicia de dites universitats, Supplica lo dit Braç Ecclesiastich, que ab acte de la present Cort sia per vostra Magestat provehit, que la jurisdiccio suprema y mer imperi que de present regeix y administra per via de secret lo dit Governador de Valencia, sia acomanada y secrestada de la mateixa manera en poder del Comanador que huy es, y per temps sera de les dites viles de Binaros, y Benicarlo.II Sa Magestat manara ques declare en la causa referida en lo capitol, y en lo entretant li plau ques guarde lo acostumat. Covarr. Vicecan.» / CORTS DE FELIP IV: En 1626 es van reunir altra vegada les corts valencianes, aquesta vegada presidides pel rei Felip IV. Es van tractar temes ja pendents de corts anteriors que en alguns casos, s’intentava sense èxit que el rei liquidés en un sol acte. Eren plets difÎcils de l’estament que estaven pendents de ressolució, i el rei es negava, ben aconsellat, a interferir en l’acció dels seus tribunals. Per aquest motiu, en dites corts no es va resoldre res relatiu als imposts que segons el batlle general havien de pagar Benicarló i Vinaròs com a viles de l’Orde de Montesa, l’exempció del pagament de coronatge i sobre els drets de nova entrada en les viles del Maestrat de Montesa./ Les viles de Benicarló i Vinaròs pretenien que les mercaderies que siguessen embarcades dins dels seus termes municiplas paguessen quatre diners per lliura, per a dedicar dits ingresos a la defensa i fortificació de Peníscola que estava encara construint les seues magnífiques muralles. / Aquesta vila constituia la plaça costera més important entre Valencia i el Principat, i tenia importants despeses defensives, per a ajuda de les quals, el rei li va concedir l’explotació de les escrivanies del justícia i els jurats durant quinze anys, i la facultat d’arrendar tendes de menut (les quals formaven part de les regalies), durant el mateix periode.

En morir el rei Martí l’Humà en 31 de maig de 1410, amb motiu del problema dinàstic per succeir-lo, el fill del qual també havia ja mort com a rei de Sicilia, es van dividir els nobles valencians, formant dos bans tan enfrontats que es van reunir en poblacions separades. Els que integraven els dels nobles Vilaragut i eren partidaris del Comte d’Urgell, es van quedar en el Palau Real de València, mentre que els dels Centelles van haver de desplaçar-se a Paterna; aquests donaven suport al castellà Ferràn d’Antequera, encara que hi havien més pretenents. Als primers se ls coneixia com els del «parlament de dins» i als de Paterna com els del «parlament de fora». No estaven tan dividits els aragonesos ni els catalans, els quals estaven disposats a obeir l’última voluntat del rei Martí, qui en el seu testament va dixar escrit ben clar que dixava el seu tron a aquell «a qui en justicia li perteneixqués«. Els catalans s’havien reunit a Barcelona en agost i setembre següents a la mort del monarca per resoldre el problema. Els aragonesos ho van fer a Calataiud en febrer de 1411, sense acabar, però, d’entendre’s. Més difícils d’acomodar els valencians, van encendre una auténtica querra civil a mort, que va fer que els del «parlament de fora» vinguessen a refugiar-se a Vinaròs, sent els seus partidaris perseguits per on es trovessen pel Governador de València, Arnau Guillen de Bellera. Això va obligar als de Centelles, apossentats a Vinaròs, a escapar i refugiar-se en Morella. Reunits ara al nostre poble el 25 de setembre de 1411 els parlamentaris partidaris de Jaume II d Urgell, o «parlament de dins» a fi d’estar més prop dels parlamentaris catalans que s’havien instal.lat a Tortosa, no van poder aconseguir la participació en ell dels antiurgellistes de Morella i que per mediació del Papa Luna s’havien intentat reconciliar a Benifassà i després a Traiguera, on tenien el seu parlament «els de fora». PARLAMENTARIS DE VINAROS: El parlament de Vinaròs estava format pels següents personatges baix la presidència d’En Ramon de Vilaragut, tots barons o cavallers: Galvà de Villena, Gilabert de Centelles, Joan de Vilaragut, Felip Boil, Pere Vilaragut, Berenguer de Vilaragut, Manuel Díaz, Pere Sanchez de Calatayud, Miquel Novales, Joan Martínez d’Eslava, Martí Iñiguez d’Eslava, Bernat Joan, Francesc Joan Vives, Peregrí Montagut, Ferrán Muñoz i Pere Zapata, a més a més d’alguns comanadors de Montesa i altres cavallers, estant representades també les ciutats i villes de València, Alzira, Oriola, Alacant, Guardamar, Castelló de la Plana, Vila-real, Llíria, Xèrica, Cullera i Biar. PARLAMENT DE TRAIGUERA: El formaven Ximèn Pérez de Arenós, Vidal de Vilanova, Joan Belvis, Jazbert de Valeriola, Miser Domingo Mascon, Francesc d Esplugues, Lluis de Loriz, Miser Joan Mercader, i molts altres, baix la presidència d Olfus de Próxida. Segons afirma Zurita va ser necessari que el Papa Luna anés en persona a Traiguera per a induir-los a la concòrdia. El parlament de fora, presidit per Olf de Proxida o Pròxita, va resoldre per fi que es reunirien amb els de «Vinalaroz» el 15 de desembre, com diu l’historiador. ES REUNIXEN ELS DOS PARLAMENTS EN VINAROS: L’historiador Gaspar Escolano ens aporta alguns detalls de totes aquestes baralles, quan descriu el llinatge dels Vilaragut, i també el moment de la reunió dels parlamentaris, acordada de la següent manera curiosa: (Tom V, Colª 852 i 853).«Don Ramon de Vilaragud, tiniente de Governador del Reyno de Valencia, y señor de las baronías y valle de Albayda y Olocao: y como por la muerte del dicho Rey (Martí) se huviessen de juntar los Reynos de la corona a parlamento, para hazer deliberación de lo que convenia: para elegirle, acertaron a estar los cavalleros del nuestro tan divididos en dos vandas y parcialidades, que cada una dellas le quiso tener de por si. Eran las partes Centellas y Vilaragudes, y cabeça de los desta Don Ramon: y assi se juntó cada una de las parcialidades en su pueblo, es a saber los unos en Vinaroz, y los otros en Trayguera. Era imposible concordarse todos, no viendose y comunicandose. Y para esto acordaron de postponer sus agravios particulares al bien comun, y poner sus diferencias en manos de quatro letrados, dos de cada parte, es a saber, por los Centellas, en misser Pedro Catalan, y miser Jayme Pelegrin: y por los Vilaragudes, en miser Domingo Mascon, y miser Juan Mercader.. Haviendo conferido estos quatro, señalaron el lugar donde todos de conformidad havian de juntarse para deliberar de la eleccion del Rey: que fue entre Vinaroz y Trayguera: y porque viniesen con seguro las partes, ordenaron, que fuessen Don Ramon de Vilaragud por los de Vinaroz, y Don Olfo de Proxita por los de Trayguera, con ygual compañia de gente: y que el uno al otro se hiziessen omenage por si, y por los demas que huviessen de venir a la junta. Concertose mas, que los del vando de los Centellas, fuessen con Don Olfo de Proxita a Vinaroz, y entrassen por la puerta que escogiessen el Vilaragud y el: y aquella quedasse en guarda y defensa del Proxita: y todos los Centellas a la entrada le entregassen las armas ofensivas: y al mesmo tiempo, los de la parte de los Vilaragudes, que estuviessen en Vinaroz, entregassen las armas a Don Ramon de Vilaragud: y el uno tuviesse la una puerta de la villa, y el otro la otra con igual numero de gente de guardia”.
Tambien acordaron, que todos los de las dos parcialidades huviessen de hazer homenaje a estos dos cavalleros, de no ofenderse ni dañarse los unos a los otros. Tan encarnizados con esto andavan en sus discordias: y tales prevenciones fueron menester, para juntarse a platicar de la concordia de los Reynos.(…).»Pareix ser que el lloc que s’havien partit entre Traiguera i la nostra població, en que es van reunir els parlamentaris va ser en ple camp” com ens afirma Borràs Jarque i en el terme del Mas dels Estellés (S. Jordi), sent els representants per Vinaròs, Pere Catalá de Monsonís, cavaller de Benassal i Jaume Pelegrí, famós lletrat. De l’arxiu de Castellfort, s’extrauen aquests dos fragments de documents, que nomenen Vinaròs, i van ser escrits en 1412 i fan referència al final de 1411; a la nostra població van baixar missatgers des de Castellfort, ja que les «aldees» de Morella eren partidàries del Comte d’Urgell, al contrari de la seua metrópoli, amb la que no guardaven bones relacions: n Johan de la Viuda de trenta d’aquells CCCC hòmens d’armes que l’ajust volie fer «Item doní an Guiamó Barreda com anaren ell e en Guerrero a VILANAROÇ sobre una letra que Bonfill avie enviada per e per guardar les aldeyes, per V dies en el Regne de Valencia, e per dos en Catalunya com dixeren que en Bonfill ere en Tortosa e en lo camí trobaren que no era,» «Item an Frances Pilop per una letra que dux a VILANAROÇ an Bonfill que vingués a donar conte dels murs de Morella, e stigué III dies a for de III sols al dia.» Per tal d’acabar amb aquesta escissió i presionats per les forçes castellanes dels seguidors de Ferran d’Antequera que van fer incursions militars pel territori,en unió del ban que formaven els Centelles al Regne de València (Morvedre), van demanar sense èxit ser admesos al parlament que en el Principat s’havia reunit a Tortosa. La guerra estava molt encesa. Aquest parlament de Vinaròs, que ja s’havia negat a admetre nous missatges de concòrdia, després d’haver convocat els tres braços del Regne a assistir a l’Assemblea la qual tenia dret a reunir-se en corts generals, va haver de declinar les seues funcions en els compromisaris de Casp, a l’any següent, ja que els parlamentaris de Tortosa estaven disconformes sobre les persones que havien d’elegir Jutges, i els parlamentaris valencians, els de dins, de Vinaròs, i els de fora, que havien abandonat Traiguera i que s’havien instal.lat a Morella per fi tots » «y en esto el Papa Benedito fue el que pudo ser parte para concertarlos«, segons diu textualment J. Zurita «En este dia se publicaron a la vez en Tortosa y Alcañiz los nombres de los Jueces que debian congregarse en Caspe el 28 de Marzo«. Els compromisaris valencians elegits en el Parlament de Vinaròs per al de Casp, van ser Sant Vicent Ferrer, el seu germà Fra Bonifaci Ferrer i Ginés Rabasa, però el nostre parlament no va tenir pràcticament operativitat per ser marginat constantment pels d‘Alcanyís, el qual va decidir la fòrmula de dessignar nou compromisaris, que a més a més van ser elegits per Aragó.