Mes: abril 2014

La implantació del ferrocarril va fer desaparèixer les esmentades diligències. Les oficines locals de correus han estat situades on actualment es troba el Banc de València (1916), a la raval Socors (després sastrería Castell) i en gener de1931 es va traslladar a la plaça de S. Agustí i finalment l’alcalde Ramon Adell va situar-la on es trovaba l’escola anomenada “Escola Dalt” a la plaça de Jovellar (cap a 1956). Finalment el 28 de novembre de 2002, per haver reclamat l’Ajuntament les instal.lacions que Correus tenia cedides gratuïtament, va inaugurar la nova seu propia a la cantonada del País Valencia amb el passatge Metge Santos i locals distints per als carters al carrer de Costa i Borràs, nº 48.

 

Segons testimonia l’escriptor Josep Maria Gironella en el seu llibre “Un millón de muertos”: “(…) la comunicación entre Cataluña y el Centro no había sido cortada por completo, puesto que, no sólo los aviones podían salvar el pasillo de Vinaroz, sino que un submarino se encargaba de hacer el trayecto para llevar la valija y el correo, enlace que había merecido una emisión especial de sellos”.

Setmanari local independent publicat des de juny de 1923, del qual era propietari Daniel Delmàs i estava dirigit pel seu propi fill, Daniel Delmàs Sanz i imprès en la seua pròpia imprempta. Deuria tenir una tirada molt curta perquè no es conserva cap exemplar conegut. S’anuncia la seua aparició i se’l felicita i saluda en la revista “San Sebastián”, en juny de 1923. El propi director va completar un poc d’història sobre una relació de publicacions que no s’havien nomenat abans, en el setm. “Vinaroz” de 13-VII-1957, en l’article “Colonias vinarocenses”.

Una de les devocions de moda en els anys vint era la coneguda com de la “corretja” de la mare de Déu de la Consolació, de S. Agustí i Sta. Mònica. L’arxiconfraria estava íntimament lligada al convent de sant Agustí.

(Vinarós segle XVIII). Prevere. En 1773 ocupava un Benefici de la Parròquia de Sant Martí de València.

Nom d’una de les partides del nostre terme municipal per la finca del camí de l’ermita, junt a la vora del Cervol on es tradicional i es diu que s’està a la mateixa altura del campanar.