Mes: abril 2014

Població catalana de la província de Barcelona. El seu antic marquesat està lligat a la nissaga vinarossenca dels nobles Febrer de la Torre i així la casa de Membrillera, de la raval del Socors, adquirida en 2002 per la Caixa Rural- Caixa de Vinaròs, ostenta l’escut heràldic del Marqués de Gironella, Josep Maria Febrer i Calderón. Havent requerit Ramon Redó alguna informació a l’Ajuntament de Gironella, se li va respondre per part del seu arxiver amb la capçalera de l’imprés de l’Ajuntament el següent: “Gironella, 23 de Desembre de 1989. / Sr. Ramon Redó Vidal. / Vinaròs. Distingit senyor: L’Ajuntament de Gironella m’ha passat, amb una mica de retard, la seva carta del 21 de Novembre, que, com arxiver del mateix Ajuntament, contesto tot seguit. / Josep d’Agulló i Pinós va rebre de Felip IV (cinqué d’Espanya) el títol de Marqués de Gironella l’any 1702. La nissaga dels Agulló Pinós, Barons de Gironella, s’extingí a meitat del segle XVIII i passà el títol d’aquest Marquesat a la família Sentmenat. L’última descendent d’aquesta família, Lluísa, morta l’any 1850, casà amb Manuel Mª de Calvo-Encalada-Orozco i, d’aquest passà a la família Febrer. / Després de la desamortizació de Mendizábal i que Gironella fos cremada pel Comte d’Espanya l’any 1839, durant la primera Guerra Carlina, els Marquesos de Gironella van deixar d’ocupar-se d’aquesta vila, on no els quedava quasi cap possessió. ( Si no m’erro, l’actual Marqués de Gironella és el senyor Josep Mª de Febrer i de los Rios, que viu a Barcelona i, encara que alguna vegada s’ha procurat connectar-hi per intentar consultar els seus arxius, fins a l’hora present, no s’ha dignat contestar-me. Aquest senyor deu ser el nét o besnét del senyor Josep Mª Febrer i Calderon, del que parla en la seva carta. / Li he explicat tot això perque vegi que el títol de Marqués de Gironella ha donat molts tombs des de la seva institució i que els actuals propietaris no han tingut cap relació amb aquesta vila, en el que va de segle. De totes maneres, si aconseguís alguna informació sobre aquesta família, estigui segur que li faré arribar. / Aprofito l’avinentesa per saludar-lo ben atentament. / Signat Josep Busquets i Castella”.

Nom d’una urbanització moderna de xalets construida a a cavall entre els anys vuitanta i noranta.

Nom donat a un carrer de nova apertura en sessió de l’Ajuntament del dia 19 de desembre de 1995. És paral.lel al carrer del Baix Maestrat.

(Vinarós 23-IX-1919). Fill Predilecte de Vinaròs. Doctor en Bioquímica per la Facultat de la Cornell University de Nova York per les seues investigacions a l’Institut Sloan Kettering de dita capital americana. Va nàixer a la plaça de la Mera i va ser alumne del Mestre Sanchiz, començant a Vinaròs el batxillerat i finalitzant-lo a l’Institut de Benicarló, quan va obrir les seues portes el curs 1934-35, sent per tant alumne d’aquella primera promoció. Va obtenir el títol de Magisteri i després es va Llicenciar en Ciències Químiques per la Universitat de València (1944) i també en Farmàcia per la de Madrid (1946), doctorant-se en 1954 a Barcelona obtenint la qualificació més alta de «Matrícula d’Honor». Eixe mateix any parteix cap als Estat Units, on va viatjar becat. A Nova York hi va treballar a l’Institut per a la recerca del càncer, el «Sloan -Kettering Institute for Cancer Research». Per imperatiu legal de la llei d’immigració es trasllada a Cambridge (1960-1963) fins que va poder tornar altra volta al lloc que se li havia ofertat per la mateixa fundació als EEUU i com a professor de Bioquímica al «Cornell University College». Va fer viatges d’ampliació d’estudis aprofitant els temps de vacances, donant al mateix temps conferències, assitint a congressos a Alemanya, Israel, Itàlia i Espanya. Es doctora en Bioquímiques a la Universitat de Nova York, on pren part amb altres doctors espanyols dedicats a la investigació com Severo Ochoa i Josep Oró. El Dr. Giner parla i escriu alemany, anglès, rus, italià, francés. Va ser nomenat “Colòs del Pais Valencià” el 1975 i ha format part del jurat dels “Premis Octubre» sent homenatjat per diverses esferes de la regió valenciana, catalana i local. L’Ajuntament de Vinarós li va retre un sopar homenatge en 31 d’octubre de 1980. A l’octubre de 1996 es nomenat «Doctor Honoris Causa» per la Universitat Jaume I de Castelló, sent el seu presentador el Professor Doctor Pedro Barceló, també vinarossenc.. Ha sigut mantenidor de les festes i ha realitzat el Pregó de Fires i Festes en dos ocasions (1981 i 1990). En juny de 1995, a petició del Bloc de Progrès “Jaume I” de Vinaròs va ser nomenat Fill Predilectede la ciutat. En desembre de 2002 el col.legi de Farmacèutics de Castelló el va nomenar Col.legiat d’Honor.
Ha escrit els següents llibres o articles: En la seua llengua nadiua, ja major, escriu versos que publica amb diferents títols «Dol duen les flames» (1973), amb pròleg de Joan Fuster, sobre records de la infància i guerra civil; «Amunt i Avall», «Un Nou Gènesi» (1983), “L’ombra i els somnis”; “Poesies Galàctiques”, Revista Raval, nº 3, Hivern 1984; Un Nou Gènesi: A l’Entorn dels Orígens; Divagacions al.legòriques. (Setmanari “Vinaròs”, 1988); Fulles literàries del «Vinaròs”. 1991, Galàxies (agost 1995); Efectes Biològics de la Radiació (amb M. Canicio Querol); Quimioteràpia Antineoplàstica, (Monografia mèdica, nº 12). Ed. per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears. Barna. (amb J. Prats i J. Padullés); L’ ombra i els somnis, assaig publicat a les pàgines interiors del Set. “Vinaròs” i després en un volum a càrrec de les tres universitats valencianes (juny de 1993), i molts altres artícles en revistes especialitzades. Editorial Antinea li publica Els fets del temps, presentat a l’abril de 1998, Indrets de l’ànima al desembre del mateix any, aquest fet amb la colaboració del fotògraf Toni Orts. La poetesa Encarna Fontanet li traduí al castellà les seues obres poètiques, presentant el llibre a l’abril de 2.001.

Atzucac que havia tingut el nom de carrer Colom i es coneixia popularment com carreronet de Grau; se li va dedicar solemnement el 8 d’agost de 1967 al fervoròs vinarossenc, emigrat a Barcelona, J. Giner Ruiz. Al padró de riqueses de 1811 apareix com «calliso d’En Prima”. Segurament el posterior nom de carrer Colom obeiria a que allí vivia el president de la Policia Rural, el cognom del qual era eixe.

(Vinarós 15-I-1890 – Barcelona 20-III-1966). Oficial de l’Administració de Correus de Barcelona. Com a vinarossenc emigrat i enyorat sempre de la seua terra va ser el gran impulsor del “vinarossenquisme” en la Ciutat Comtal. Durant moltíssims anys va ser l’ànima i presidí la colònia vinarossenca en aquella ciutat fins la seua mort. La seua casa era coneguda pels vinarossencs residents en Barcelona i ciutats del voltant com “el Consulado”. Vinaròs per eixe motiu li va dedicar el carrer on havia nascut. Casat amb Engràcia Foix Aznar el 8 de maig de 1921 a Barcelona.
En 1964, amb motiu de la festa de Sant Sebastià celebrada en la ciutat Comtal es va beneir per a la Colonia la nova imatge del sant, obra de l’escultor barceloní Pere Carpi i fou beneïda pel bisbe de Solsona, Enrique i Tarancón. Per a tal aconteixement van eixir sis autobusos de Vinaròs cap a Barcelona, entre els quals viatjaven les autoritats, dames, grup de les “Camaraes” i el cor parroquial sencer.