Mes: abril 2014

(Va nàixer a Benissa (Alacant) el 14 d’octubre de 1899, i va morir a l’Havana (Cuba) el 15 d’agost de 1973. ). Metge. Era titular per oposició de l’Hospital Provincial de Castelló. Va exercir durant la segona República a Vinaròs. Era el metge del Centre Republicà. Operava en la seua Clínica del carrer de sant Francesc (Dozal, 41), fundada pel seu germà mort anteriorment, Pedro del Pino. Va ser nomenat forense, en el lloc que ocupava el Dr. Agustí Ribera. Es va arrimar molt a les esquerres i es va presentar com un dels desgraciats treballadors, quan ell no era cap pobre. Finalitzada la guerra civil de 1936 va emigrar cap a Cuba d’on era originària la seua família. Anant cap a l’exili va permàneixer en camps de concentració de refugiats en el nord d’Àfrica i el nomena diverses vegades l’alcalde de Benicarló Federico Castellano Sancho en el seu llibre: “Memorias del Alcalde de Benicarló” escrit a Mèxic. També el Dr. Ribera Hernández el cita diverses vegades en el seu llibre “Zonariv”. Mario és autor de al menys dos llibres: “La donación de sangre en Cuba” i “Apuntes para la Historia de los Hospitales de Cuba”. Tenia com s’ha dit un altre germà metge, Pedro, nascut el 1902, que va morir a Vinaròs a principis de la República en 1931 i està soterrat al nostre cementeri. El seu soterrament fou multitudinari. Un altre germà més , Víctor del Pino, se’l nomena com que en novembre de 1934 va ser destinat de mestre a Xert. Va formar part a Vinaròs durant la guerra civil del Consell de Cultura (31 d’agost de 1936). Aquest germà va morir al front, durant la guerra i la seua mort es va popularitzar, posant-se d’exemple en les escoles, escribint els alumnes textos enaltidors.

Societat Obrera. En 1910 estava presidida per Manuel Bas. Va perdurar fins l’acabament de la guerra civil de 1936.

Setmanari local de tendència lliberal fundat i dirigit per Josep Francesc Escrivano Mayó en 1883. Va ser el de més llarga durada i de més justa popularitat del segle passat, ja que apareixent el dia 11 de novembre de 1883 va perdurar fins el 28 d’agost de 1887. Duia per subtítol el de «Periódico liberal independiente y de noticias». S’imprimia en els tallers de Joan Botella i eixia a la llum els diumenges.

(Rouen, 1823-París, 1883) Baró. Historiador de l’art. Va viatjar per tota Europa i també per Espanya. Acompanyant a Gustave Doré va passar per Vinaròs i va escriure les seues experiències (vide Gustave Doré). Va escriure entre d’altres obres, «Histoire des faïances hispano-moresques a reflets métalliques (1861), L’Espagne (1874), il.lustrada per Doré, Les arts décoratifs de l’Espagne, etc. La seua col.lecció d’obres d’art la va llegar al museu del Louvre i segurament entre elles una peça de porcelana amb reflexos metàl.lics que diu que li van regalar a Vinaròs. Vide Doré, Gustavo.

Personatge bíblic representat a la nostra Ermita en un quadre d’Oliet.

(Vinaròs 1860-24-XI-1923). Alcalde de Vinarós des del primer de juliol de 1895 fins el 23 de febrer de 1898. Va repetir en el càrrec en 1915 i el 7 de juliol de 1917. L’11 de maig de 1896 va apadrinar la cerimònia de les confirmacions dutes a terme pel bisbe Rocamora en la seua primera Visita Pastoral i donant consentiment per a la construcció de l’Asil dels vellets a l’antic cementeri de Sant Miquel. Va signar la sol.licitud demanant el varadero per al port (21 de març de 1915) i es va ocupar de les usurpacions del territori conegut com redona de l’ermita. En 1918-1919 continuà com a regidor de l’Ajuntament. Era el seu ofici el d’estanquer.