Creat a Vinaròs en 1878. Per mediació de mossèn Sol i amb unes monges vingudes des del convent de Mataró, es va inaugurar solemnement el 13 de gener. El 8 de desembre de 1884 es va beneir la nova església i ja s’havien obert les primeres classes. Al gener de 1920 van celebrar els 42 anys d’estada a Vinaròs. En 1931, amb l’adveniment de la segona República i la crema de convents a Madrid, va produir el primer èxode de les monges que van replegar totes les seues pertenences i van haver de retornar als seus domicilis particulars. Així ho reflectia la Rev. “San Sebastián”: «Como en otros puntos tambien aquí las religiosas de la Providencia han salido accidentalmente de su convento el mièrcoles por la noche. (…). Merece alabanza y aplauso la noble conducta del digno Sr. alcalde que se ofreció en todo a las religiosas» (14 de maig de 1931) Van retornar però el dia 25 del mateix mes. A l’entrada de les tropes dels nacionals es va instal.lar al convent un hospital militar d’evaquació que va perdurar durant un any (abril del 39). Allí havien retornat les monges que feien el paper d’infermeres i vivien en les dependències del capellà. Llavors s’adquireix una nova imatge de la Divina Providència, obra de l’escultor Camps i Arnau, de Barcelona. El 1972 es remodela l´església amb pintures d’Angel Acosta i en 1978-79 inauguren el nou col.legi. Des de fa uns anys el convent s’ha convertit en la tercera Parròquia, la de sant Agustí.
Contribució
Vide Arbitris.
Contramoll
Nom que es dóna al moll de ponent, en contraposició del moll de llevant. Va ser Teodoro Balaciart, enginyer de Ports, catedràtic de l’escola industrial d’Alcoy i concessionari de les obres del port de Vinaròs qui s’encarregà de dur a terme la construcció del contramoll cap a 1880 i va ser cridat llavors per a niciar les obres del Port de Banicarló. En 1988 es va fer la remodelació de la “farola” i acabament de diversa forma per a que evités el tràngol, que resultava peillós per a les barques, ja que estant amarrades, xocaven entre elles.
Consums
Impost vigent durant el primer quart del segle XX, conegut també com «Reparto de utilidades». Es pagava pel transport de carros, pel tabac, llegums, carbó, farina, arròs, bestiar, etc. També es fonamentava en alló que cada família consumeix i com aquesta varia constantment, tots els anys devia variar-se l’impost per la qual cosa es formava una Junta per a determinar-lo, repartint-lo entre la gent de la població, sent molt difícil fer un repartiment equitatiu i just. Les casetes dels consumeros, denominades «casilles» es trobaven a les diferents entrades de la població i una estava apegada al mateix campanar, enfront de l’Ajuntament. Com que en 1911 aquestes casilles es trobaven ja en molt mal estat i eren antiestètiques, la revista San Sebastian advocava per fer-les assolar. Els consumeros eren personatges molt mal vists per la població perquè procedien a embargaments en èpoques de molta penúria i crisi per al món treballador. Aquest impost va desaparèixer definitivament en desembre de 1924 i abolit també posteriorment l’any 1948.
Construcció
El desarrollisme que es va iniciar en la dècada del 1960 va anar creixent i allargant-se per les dos zones nord i sud de la població en nombrosos xalets. Precisament del mateix any 1960 Gómez Sanjuán assenyalà les construccions realitzades i que foren: 30 vivendes front al “Matadero” (Grup de cases Virgen de Lidón”; les dos escoles de Sant Roc. S’obrí l’antic terreny del camp de futbol de Borràs on es va construir desprès l’església de Santa Magdalena. Es va construir l’edifici del Cine Coliseum al carrer de Sant Pasqual. D’aqueixa mateixa dècada citada són les edificacions de més altura que es van fer a Vinaròs, la primera la del Mont-Joan, de quatre altures i desprès la torre de Sant Pere, al final del carrer de les Animes. Altres edificis emblemàtics serien la torre de Lores, o del Voramar, obra de l’arquitecte Miquel Prades. La torre de La Immaculada a l’extrem sud de la plaça de Sant Antoni i altres del constructor traiguerí, Sr. Culla.
En setembre de 2003 hi ha sobrevolant el cel i els terrats de la ciutat 32 grans grues que corresponen als blocs o edificis de pisos en construcció que hi havia en eixe moment, clarament en expansió, fins el 2007 en que acaba l’any notant-se ja la recessió, a pesar de que el govern havia permés un gran tràfec d’immigració il.legal procedent d’Africa, arribant a les Canàries i al sud de la península pateres plenes de subsaharians negres dels dos sexes i xiquets inclosos. També es va permetre l’entrada per vies aèries de immigrants sudamericans procedents principalment de l’Equador i de moltes altres nacionalitats europees dels països de l’Est (rumans, ucrainesos, etc.) Eixe creixement va provocar una gran crisi preferentment per l’abús en la construcció a meitat de l’any 2009 que va ser general a tota Espanya i que les autoritats socialistes governades pel president Zapatero no van poder aturar, mentre Vinaròs havia arribat als 28.000 habitants, comptant amb unes 20.000 vivendes o habitatges i quedant penjats o paralitzats molts edificis en construcció ja iniciats i obviament moltíssims d’ells inacabats.
Constitució, Plaça
Nom que va donar-se en diverses ocasions a la plaça de sant Antoni. En la primera Constitució Espanyola, de 1812, coneguda com “La Pepa”, en el seu Decret 185, es manava: “Que se llame plaza de la Constitución la principal de los pueblos, en que ésta se publique, expresándose así en una lápida.”. Així que per aquesta raó, segons quin ban manava, es llevava i es retornava el nom en diferents èpoques. Vide Plaça Sant Antoni i Alameda. L’11 de desembre de 1999 s’anunciava al setmanari Vinaròs que es construiria un pàrking subterrani en la futura plaça de la Constitució que estarà ubicada junt a l’avinguda del País Valencià, entre els carrers de l’Arxp. Bono, del Socors i del metge Santos, però no es va fer. Si que es va fer, però un gran parking subterrani a la plaça de “La Mera” en 2005-2006, promogut per l’ajuntament governat per l’alcalde Xavier Balada.