L’actual Constitució fou aprovada per les Corts el 31 d’octubre de 1978 i va ser refrendada pels espanyols el dia 6 de desembre immediat, festa tradicional a Vinaròs de sant Nicolau. Anys després va ser publicada amb fotografies grans de la nostra població a les pàgines centrals del setm. “Vinaròs”, a partir del 14 de novembre de 1981.
L’actual Constitució Espanyola va ser publicada amb gran format a les pàgines centrals del setmanari “Vinaròs”, amb fotografies de la ciutat durant els anys 1980, 1981 i 1982.
Consolat – Viceconsolat
Des de temps prou remots van existir a Vinaròs representants consolars. Així tenim que ja el 24 d’abril de 1780, en un recompte dels francesos que hi havia a Vinaròs es trobava JOSEP LABERON, qui eravice-cònsol de França, negociant, natural de Marciac. Durant la dècada de 1880 – 1890 els consolats, vice-consolats i agències consolars de les que es té notícia existents a Vinaròs trobem: a Agustí Roso Porcar, vicecònsol de l’Uruguay; Demetri Ayguals ostentava el viceconsolat dels Països Baixos. N. Meseguer era vicecònsol de Portugal i Lluís d’Abària era cònsol de Veneçuela. Apareix com a agent consolar de França D. Albert Coupille i l’agent consolar d’Itàlia ho fou Salvador Masdemón. . Vinaròs i Benicarló destacaven en consolats pel negoci del vi en 1915. Llavors Vinaròs tenia representacions consolars de 42 països (19 europeus, 22 americans i 1 africà) De la Republica Dominicana era el titular Agustín Ratto. Leopoldo Querol era vicecònsol de Xile; Eduard Meseguer Ballester era vicecònsol de Portugal; Emili Fressinier tenía l’agència consolar de França; Domingo Tosca Agramunt d’Itàlia i Joaquim Sanjuán Pascual de Bélgica. En la rev. “San Sebastián” de 4 de febrer de 1917 apareix que ha sigut concedit «l’Exequator» a D. José Mª Núñez, vicecònsol del Paraguay en ésta». Elias Tormo, en 1923 també cita els mateixos consolats. Vinaròs i Benicarló destacaven en consolats pel negoci del vi en 1915. Llavors Vinaròs tenia representacions consolars de 42 països (19 europeus, 22 americans i 1 africà). Borràs Jarque sols cita de passada que l’Ajuntament va visitar el cònsol d’Itàlia el 24 de febrer de 1929 amb motiu de la solució de la independència de l’Estat Vaticà. A més a més es nomenen sovint en els documents existents a l’Arxiu Municipal els vice-cònsols. En l’anuari Bailly- Baillière de 1933 es nomenen ja sols els consolats de França, que ostentava Josep Ramos i d’Itàlia, que representava Carles Esparducer.
Consolació, Col.legi de la Verge de la
Les monges fundades per la Santa Maria Rosa Molas es van establir en la nostra ciutat l’any 1859 i el 1920 van adquirir el local ocupat pel Círcul Catòlic (l’antiga casa pairal dels Febrer de la Torre) per fundar el col.legi que va ser inaugurat solemnement l’1 d’abril de 1920, (dijous sant).
Cent anys després (23-V-59) celebrarien amb molta solemnitat el centenari de la seua vinguda a Vinaròs. Reformes dutes als anys setanta van modernitzar l’edifici (obra de l’arquitecte Orensanz), tenint en la nova capella una escultura de la fundadora, de l’artista barceloní Ortiz Serra. El 1998 van dur a terme un apretat programa d’actes de celebració del centenari del Col.legi i dels 130 de permanència a la nostra ciutat. Concepció Llidó era
llavors la Directora d’aquest col.legi vinarossenc.
Consell, Casa del
Nom que rebia l’antic Ajuntament de la localitat. Vide Ajuntament Primitiu.
Consell vinarossenc de cultura
Constituït l’11 de juny de 2005. Organ consultiu i d’assessorament de l’Ajuntament, sent llavors el regidor de Cultura Ximo Puig Arnau. Estava integrat per Vicent Beltrán Salazar, president de l’Associació de Veïns Mitjorn, Josep Miguel Montañés, Marian Fonellosa,, Agustí Roso, Josep Córdoba, Conxa Fons, Andreu Criado, Pedro Barceló, Adolfo Cabadés, Alexandre Cátala, Sebastià Serrano, Sebastià Miralles, Encarna Fontanet i Joan Elíes Adell. No se li coneix cap actuació ni efectivitat.
En la legislatura següent, només es convoque en una ocasió per tramites administratius.
En 2013 ha sigut novament reglamentat i és constituïsc com a tal el 27 d’agost, sent els seus membres components:
Consell municipal d’educació
Institució municipal creada durant la Segona República i de la que formaven part els mestres afiliats a partits i sindicats d’esquerres (UGT). Durant la guerra civil posterior se’ls va manar fer un inventari dels bens artístics de la localitat. Tots els que l’integraven després foren depurats, i inhabilitats per a exercir. Joan Gombau, Joaquina de Cap, Josep Vilaplana i altres patiren aquesta exclusió.