Mes: abril 2014

Aquesta Confraria, era la del gremi dels llauradors, i va ser refundada en 1594. Abarcava tota la gent del camp i era segurament la mes poderosa, amb escola propia.

Era la Confraria del Santíssim Sagrament o de la Sang, la més antiga de totes, sent però, la seua data de fundació desconeguda. Era la dels Majorals de la Setmana Santa. Es deia també Confraria del Santíssim Salvador.

La Confraria del Roser se sap que estava fundada des del 22 de juliol de 1570. Una altra noticia ens aparèix de que un frare vinarossenc, GONZÁLEZ, pare dominic, va fundar en 1612 la confraria del Rosari a la nostra ciutat.

Les antigues imatges més destacades de les processons de la nostra setmana santa eren la magestuosa del Natzaré del Convent de Sant Agustí, així com les de l’Ecce Homo i Crist Crucificat, també del mateix convent, les quals procedien a la vegada de l’antic Hospital de la Vila, situat al carrer de sant Jaume en que es veneraven des de temps immemorial. El Consell de la Vila havia decidit, a la fundació de l’esmentat convent que dites imatges passaren a ell com a mostra d’agraïment dels molts serveis que els frares havien fet en favor del poble. Com diu Borràs Jarque, el poble tenia a aquestes imatges un gran apreci, sobretot al Natzaré, «Escultura meravellosa de tamany natural, d’aspecte imponent, digna d’acreditar a un gran artista quin nom es fins ara desconegut«. Gràcies a una planxa conservada per l’Associació “Amics de Vinaròs” i a l’artista Gonzalo Martí, s’ha pogut recuperar un antic i magnífic grabat d’aquesta antiga imatge. L’antiga corona de plata que portava, encara es conserva (vide grabat antic i foto moderna) i la deuria fabricar un dels platers vinarossencs Piñol, ja que estava emparentat amb el donador de la peça. La corona, magnífica obra d’orfebreria, d’estil plateresc, ostenta la següent inscripció el seu revers: «La dió de limosna Francisco Trifú. 1732» (Vide Trifú). Y és la que porta la nova imatge en les actuals processons. En 1788 es va construir la capella del convent- actual museu municipal- i allí es va traslladar la imatge amb grans solemnitats religioses i traques. En 1803 el frare agustinià Fra Josep Puig va escriure un novenari en el seu honor. L’actual confraria o gemandat va ser fundada després de la guerra civil, el mateix any 1939, apareixent la nova imatge a l’any següent. Té sols cap, mans i peus. que es sustenten en armadura de ferro, i va revestida amb rics mantells morats, brodats amb fil d’or, i perruca de cabells naturals. Va ser adquirida per la família Adell – Cabadés a Barcelona.

 

La segona imatge que trau la confraria sols el divendres sant és el «Sant Sepulcre». Fins l’any 1989, era la que es venera en un altar lateral de l’arxiprestal, obsequi de la família Ribera Caballer, procedent de la imagineria d’Olot, de pasta, de l’any 1947. A partir de 1990 es va adquirir una nova imatge similar, però un poc més gran, de fusta tallada, als escultors de Cervera del Maestrat, els germans Ullastrell, pel preu de 300.000 pessetes.. El seu estendart data de 1945, en que va ser refundada oficialment la confraria, derivada de l’antiga V.O.T. franciscana (Venerable Orden Tercera). Els confrares es revesteixen de vesta morada, i en els darrers temps s’ han afegit una capa de seda o ras del mateix color, amb voltes blanques. El seu capirot, apareix sense cartró en la processó dels divendres i el pas del Sepulcre fins fa uns anys sortia acompanyat per membres de la Guàrdia Civil amb uniforme de gala, fent l’escorta.

 

En 1990 consta com a Germà Major el Sr. Juan Domingo Pascual Valls.

Tomàs Juan Giner era el seu representant en 1990.