Mes: abril 2014

Nom donat a un carrer de nova apertura en sessió de l’Ajuntament del dia 14 d’octubre de 1998. Es troba situat en front del nou col.legi “Sant Sebastià” i recau a l’Avinguda de Tarragona. Va ser inaugurat solemnement el juny de 1999.

(Vinaròs 27-I-1927). Llicenciat en Dret i Procurador dels Tribunals. La seua vocació informativa l’ha fet postposar la carrera d’advocat, ocupant, des de juny de 1968, una plaça a l’Institut de Batxillerat, com a professor d’Educació Político Social en els primers anys i com encarregat de la biblioteca després. Prolífic i entusiasta redactor del setmanari “Vinaròs”, ha informat semanalment de multitud de notícies curtes amb un estil molt variat i paregut al que s’utilitzava en l’antiga revista “San Sebastián”, i tenint una especial predilecció per les esportives. En abril de 1958 va ser nomenat Delegat de la Inspecció Provincial de Impostos de Menors en Espectacles Públics. Va crèixer la seua popularitat d’una manera extraordinària amb motiu de guanyar el concurs de Televisió Espanyola, «Los hombres saben, los pueblos marchan», en 1970.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(Vinaròs, 1895-¿?). Alcalde de la ciutat durant la Dictadura de Primo de Rivera en Vinaròs. El seu nomenament va ser vertaderament curiòs: amb acte violent de força, a les déu de la nit es van convocar els membres de la Corporació Municipal, sent tots destituits per l’autoritat militar, ostentada pel Tinent Coronel de la «Zona» i sent nomenat nou ajuntament a la una menys quart de la matinada, presidit per Angel Giner. Ocupà altres càrrecs en eixa època com el de tresorer de la «Unió Patriòtica», en el moment de la seua fundació a l’octubre de 1924 i altra vegada el de regidor en juny de 1928.

(Vinaròs 15-VIII-1876-Guabaquiza, Equador, 16-III-1914). Missioner salessià. Va estudiar durant 5 anys en el Seminari de Tortosa i poc després, tenint 17 anys, va ingressar en els salessians. Finalitzats els seus estudis va exercir l’apostolat en Santander, Girona i Barcelona. Traslladat a Amèrica voluntariament com a missioner va exercir allí de director en Cuenca, i l’apostolat entre els «jívars salvatges» de l’Equador, morint en la regió de Guabaquiza després que unes febres malignes fulminants l’ataquessen tres dies abans. Tenia 38 anys d’edat i havia exercit l’apostolat durant 19.

(Vinaròs). Monja molt destacada de la congregació de “las Hermanitas de Ancianos Desamparados”. Rebé el nom en la religió de Sor Encarnació de Sant Francesc Xavier Giner. Era germana de mossèn Sebastià Giner, coadjutor de l’Alcora i neboda de sor Teresa Chaler. En 1932, comptant ja amb 33 anys de vida religiosa, era la Superiora de l’Asil d’Ancians Desemparats d’Arenys de Mar. Fou nomenada Secretaria Provincial de Saragossa de 1936 a 1939 y fou Superiora Provincial en 1940, dignitat que va ocupar fins l’any 1959. Ostentant tal càrrec va girar visita l’Asil de Vinaròs en els anys 1940, 1942, 1951 i 1954.

(Almansa , Albacete, 1951). Escriptora. Estudià Filologia Espanyola en la Universitat de València y es va doctorar posteriorment en Literatura Espanyola en la de Barcelona, ciutat en la que viu. Té publicats nombrosos llibres en diferents editorials i ha guanyat diversos premis literaris. Arràn de la publicació en 1981 d’un estudi sobre Gonzalo Torrente Ballester va ser becada pel Ministeri de Cultura per a escriure un assaig publicat amb diversos autors. La primera novel.la publicada fou “Exit” en 1981. Rebé el Premi Femení “Lumen” en 1997 per la seua novel.la “Una habitación ajena”. És autora d’una sèrie d’aventures en les que la protagonista és Petra Delicado que es va interpretar per l’artista Ana Belén i Santiago Segura, per a la Televisió Espanyola, en 13 capítols. Passa moltes temporades a Vinaròs on té vivenda i vincles familiars. En 1970 va publicar setmanalment un seguit d’articles literaris en el nostre setmanari “Vinaroz” a partir del mes de setembre fins els nadals. En el del dia 19 de desmbre escrivia: “… (…) Desde el pasado verano vengo colaborando en el periódico de Vinaroz. Cada semana mando mi artículo o cuento al señor Balada…. (…). Haré un espacio en blanco, un espacio que llenaré dando las gracias, a todos los que me han seguido, a todos los que me han escrito, dándome ánimos, a todo el pueblo de Vinaroz. Estas Navidades las pasaré en esta ciudad como muchas otras veces, pero pienso que en esta ocasión estaré más en contacto con los vinarocenses, puesto que durante tres meses he intentado transmitirles algo de mi en forma de prosa y ellos me han escuchado. (…)”. Aquella jove escriptora que col.laborà fa temps al nostre “diariet” és ara tota una personalitat dins del món de la Literatura.