Confraria de la Santa Faç

Confraria_Santa_FaçLa venerable confraria de la «Santa Faç» va ser fundada l’ any 1949 per Francesc Balada, el qual, juntament amb Vicent Meseguer Ferràs i Joaquim Andrés Adell van desfilar sense peanya, sent en 1951 quan es va beneir i inaugurar (dijous sant). Des de la seua inauguració va apareixer ja funcionant amb rodes, sent la primera que va inaugurar aquesta modalitat a les processons, que després s’ ha anat extenent a moltes altres, pel sentit pràctic que comporta. En 1959 comptava ja amb 75 confrares. Tots ells revestits amb unes vestes molt coloristes, iguals totes elles, amb seda i capes, van donar peu a que totes les demés anessen incorporant també eixos elements a la seua vestimenta. Una altra característica que ja la va fer peculiar sobre totes les demés des del primer moment va ser que les seues torxes elèctriques funcionaven al ser alimentades per la bateria de la carrossa i van totes unides. Llençat com era el Sr. Balada per a emprendre coses i donar relleu a la Setmana Santa va fer acompanyar la seua peanya en diverses ocasions per la Banda de Tambors i Cornetes del Regiment Militar de Tarragona, amb la cavalleria inclosa. En anys successius i baix la direcció dels seus fills com a Gemans Majors, també han participat bandes de tambors i bandes de música de diferents localitats, com la de Tortosa que formada per 70 membres i dirigida pel vinarossenc Antoni Arnau Munuera, la va acompanyar amb motiu del quart centenari de l’arxiprestal. Si la seua imagineria és de guix, procedent d’ Olot, autèntica obra d’art és la seua peanya, esculpida en fusta pel tallista de Cervera, Daniel Chillida. Aquest, ajudat pel seu deixeble Josep Sorlí va esculpir les catorze estacions del Via Crucis i l’escut de Vinaròs. Utilitza vesta de seda roja amb capa i caputxa negres, ribetejades de fil groc. En 1990 consta com a Germà Major el Sr. Josep García.

 

 

 

Santísima Faz

Confraria de la sang (Majorals del Santíssim)

Santísimo SacramentoAquesta antiquíssima confraria, anomenada també Confraria del Santíssim o Majoralia de la Sang, apareix ja documentada l’any 1594 amb motiu de la benedicció de l’església nova de Vinaròs. Posseïa un palis de deu vares i un estendart; referia el document: «Tots confrares de dita Confraria del dit Santíssim Sacrament tornaren amb dita processó a la Esglesia nova amb grans cants y melodies així de ministrils com de altres músiques y cantars y ab banderes y tirar de gambardes y mascles y escopetes«. La majoralia estava adscrita al convent de sant Agustí i amb motiu de la desaparició d’aquest, per la desamortització en 1839, l’Ajuntament va acordar en sessió del 26 de març, demanar-los als majorals de l’antiquíssima confraria que aceptessen fer-se càrrec de les obligacions tradicionals que eren pagar les llumenàries i altres despeses de les celebracions del dijous i divendres sant, «i des d’allavons, les famoses processons de setmana santa corren a càrrec d’ells, amb el consegüent dret de presidir tals solemnitats«, diu Borràs Jarque. Sent alcalde Demetri Ayguals de Izco, aquest va trencar l’antiquíssima tradició d’elegir els majorals del Santíssim que era un privilegi compartit entre aquesta màxima autoritat municipal i el clergat. Davant la dificultat de trobar voluntaris per a formar part d’aquesta antiquíssima confraria dels majorals ha desaparegut en la dècada de 1990 i s’ha format una altra integrada per membres antics, presidida pel pastisser Pere Suquet Sala.