Mes: abril 2014

Aquesta Confraria de la Immaculada Concepció fou instituida l’any 1514.

Segons les dades recollides la Confraria de la Immaculada Concepció o Puríssima era la de més antiguitat de la població. va ser instituida el 26 de juny de 1584 en acta que van signar el rector Ledesma, autoritats populars i militars, notari i també nombrosos veïns. Estava ja datada l’any 1514. Joan Baptista FEBRER DE LA TORRE: (Vinaròs, 1676- 1752). Aquest va ser en 1733 un dels dos primers majorals que es citen de l’antiquíssima confraria de la Puríssima, que havia permaneixcut sense l’esplendorosa festa durant divuit anys. Des de llavors dita gran celebració ja queda per a sempre unida a la família dels Febrer, però l’eminent García Doménech va ostentar el càrrec de clavari de la confraria de la Puríssima en 1806, que corresponia des d’immemorial als descendents dels Febrer de la Torre. Un llibre existent en la parroquial abans de la guerra civil de 1936 es titulava “Llibre de la restaurada Cofraria de la Purísima. Año 1584-1820”. El 31 de maig de 1813, com es disputaven preferències en l’ordre de les processons, es va establir que desfilarien per preferència d’antiguitat, anant davant de totes elles la de la Immaculada Concepció de la Verge, i li seguirien Nostra Senyora del Roser, Santa Anna, Sant Josep, Santíssim Salvador, Sant Llúcia, Nom de Jesús, Santa Bàrbara, Sant Pere i Nostra Senyora del Socors.

És coneguda també com Germandat Estudiantil dels Assots en la Columna, o Pas dels «Estudiants», per haver estat un nombròs grup d’aquest els seus fundadors en 1951, en que van començar a pagar la primera imatge del Crist, de talla de fusta i que va eixir per primera vegada a l’any següent. D’aquesta primera vegada era un preciòs estendart, peça magnífica, amb una excel.lent pintura de Jesús assotat, i brodat amb fils d’or, que desgraciadament s’ha extraviat en uns anys de decadència de les processons. Del primitiu grup d’estudiants que van formar la confraria cal destacar a Ricard Alcoverro, Ricard Llàtser, Joan Ricart, Fernando García Mauriño, fill del notari que hi havia llavors en Vinaròs, els germans Balanzà i alguns més que s’afegirien posteriorment com Ramon Grau, Agustí Rabasa, Francesc Baila Herrera, Antoni Giner, Sebastià Vidal, Salvador Falcó, Pepito Roca, etc. Aquells primer estudiants universitaris, amb moltes ideies i pocs diners van demanar 1.000 pessetes als seus pares per adquirir la primera imatge a un excel.lent escultor, relacionat o conegut de la família de Ricard Llàtser i es va seguir pagant mitjancant una derrama entre ells. La imatge del jueu és posterior, de l’any 1962. L’autor de les dos figures de talla, imponents, és l’escultor Lluis Mª Saumells Panadés, nascut a Gironella (Vide id). Representen el moment de la Flagel.lació, amb el Crist i el botxí que l’assota, i són molt expressives: ens ofereixen una imatge molt patètica del Jesús i la d’un grotesc i altaner jueu que representa -ridiculitzant-los, l’opressió i l’abús del poder. Els confrares vesteixen vesta molt elegant dissenyada per Josep Camarero, metge de València; consta de sotana negra amb botons blancs i capa de seda, negra i ribetejada de blanc, sent també blancs el capirot, cinturó i puntilla de les mànegues. Ricard Alcoverro va ser el primer president de la confraria i en 1959 ho era Antoni Giner Arnau, i en el seu garatge de reparacions d’automòvils es guardava durant molts anys la peanya i s’abastia allí de les rodes i bateries, com encara es fa pels seus nebots Serrano Giner. Comptava llavors amb uns 27 confrares. Sent Francesc Simó el seu Germà Major, es van contractar durant uns anys els saions o «malarmats» amb la corresponent banda de cornetes i tambors, d’Alcanar, per acompanyar el pas en les processons o bé la Banda de música d’aquella veïna localitat, i el nou estendart es va adquirir per 108.000 pessetes a la casa d’objectes religiosos Roses, de Castelló. El 1990 estrenava nova barana de fusta, obra del prestigiòs tallista de Càlig Josep Sorlí. També acostumà a acompanyar el pas alguna xiqueta revestida de samaritana, la qual solia trencar el canteret amb caramels i algunes monedes menudes abans d’acabar la processó del divendres sant. L’any 1996 tornà a sortir després de dos anys sense poder-ho fer, per ser una de les peanyes més perjudicades a causa de l’assolament de la teulada del convent de sant Francesc i tot gràcies a l’excel.lent treball de restauració que va dur a terme l’artista local Agustí Roso.

A principis de segle es va promoure en 1907 una vaga de treballadors per discrepàncies amb els membres de la Cambra de Comerç de Vinaròs, que recordem va ser de les primeres d’Espanya i la primera i única de la Provincia en aquelles dades. Esclatà un amotinament i es va fer ressó tota la Nació. Cada dia era seguida pas a pas i es penjaven notícies de com es desenvolupaven els fets al popular café de Set Portes de Barcelona. Segons recordava el canonge García Julbe moltíssims anys més tard va ser considerada la primera vaga general de la província. L’encariment del pa en la dècada de 1920 provocà manifestacions de dones davant de l’ajuntament. Vaixells carregats de blat procedents d’Argentina que venien al nostre port i es molia al Molí Carsi, paliaven momentàniament les situacions d’emergència. Unes altres mobilitzacions foren les que van protagonitzar els treballadors de l’empresa “Desguaces Martítimos” en abril de 1980 que es dedicava al desballestament de grans petroliers. Quasi tots els treballadors eren immigrants d’Andalucia i principalment vinguts de la població cordobesa de Santaella. Els homes es van tancar durant prop d’un mes en una seu sindical de la plaça Jovellar, mentre les dones i fills es manifestaven pels carrers, tallant el trànsit i escridassant. No van aconseguir res perquè les empreses de dit ram ja es traslladaven quasi totes a l’Extrem Orient per raó de que la mà d’obra era allí moltíssim més barata.
Un altre conflicte es promogué quan l’Ajuntament va aprovar el tancament de la fàbrica Foret, en que es quedaven sense feina molts treballadors de la principal empresa local que arribà a tenir-ne prop de 400. Molts treballadors van ser invitats a traslladar-se a altres localitats on l’empresa tenia altres fàbriques, però quasi tots van preferir prejubilarse o la indemnització econòmica. Un dels conflictes el va promoure el constructor Miguel Viana, per construir uns pàrquings fora de l’aliniació permesa, al començament del carrer del Pilar i recaents en el denominat Hort dels Escribano. L’alcalde Ramón Bofill va enfrontar-se amb el constructor i els citats pàrquings van estar tancats i els seus usuaris afectats, amb escriptures a la mà, no podien fer-ne cap ús. Desprès d’anar passant a diferents tribunals de Justícia, els més alts de la Nació, es va resoldre derribar-los però cap alcalde posterior s’ha atrevit a fer complir la sentència.

Sabem que Josep Francesc ESCRIVANO MORALES, (Vinaròs 14-IV-1798 – 28-VIII-1874), va ser Alcalde de Vinaròs en 1833 i entre altres coses Cofundador l’any 1856, de la Conferència d’homes de S. Vicent de Paul, que era molt més antiga que la de les dones, fundada en 1881. Un altre co-fundador en eixe mateix any fou Baltasar Piñol Espinosa (Vinaròs, 1812- 15-IV-1899), regidor de l’ajuntament en març de 1844. A proposta seua es van dixar sense efecte els canvis de noms de carrers que s’havien portat a terme en 1842 «habiendose perjudicado el buen nombre de este religioso pueblo«.

Entitat de caràcter religiòs que cuidava dels xiquets de bolquers pobres als quals abastia amb roba. En junta de l’1 de gener de 1931 va ser nomenada presidenta la Sra. Pura Frexes.