Conjunt de forces d’esquerra formades per sindicats com la CNT- FAI, POUM, etc. vigents durant la guerra civil de 1936.
Comissions Obreres
La Unió Comarcal de CC.OO. del Baix Maestrat està radicada a Vinaròs. En 1992 va ser nomenat secretari general comarcal el policia municipal vinarossenc, Joan Piñana.
Cometes
Plural de cometa. Nom de partida de terme que farà referencia al lloc on hi ha vàries comes (llocs alts). També és el nom d’un camí que va paral.lel al camí Carretes des de la cisterna al camí d’Alcalà a Ulldecona.
Cometa
Nom d’una de les partides tel nostre terme municipal. El seu nom català fa referència a una coma menuda, es a dir, lloc que està més alt, normalment pedregós pel motiu de que la terra tendix a ocupar els llocs més baixos. Vide Cometes. Dita partida es troba situada als dos costats del camí de les Carretes i entre els camins d’Alcalà i Peníscola a Ulldecona. Comprén les finques del polígon 17 del cadastre.
Dalmau i Oller, Sebastià
Heroi barceloní de la Guerra de Successió, d’origen vinarossenc. Juntament amb els seus fills, Amador i Pere, i el seu nét, també Sebastià, van ser vinarossencs destacats establerts com a revenedors en el port de Barcelona a principis del segle XVIII. Tenien vaixells propis i bons comptes a bancs estrangers, especialment a Itàlia amb agents i representants. Tenien un establiment d’adrogueria en el Pla d’en Llull i riques terres a Teià i a Gironella. El fill d’Amador, anomenat també Sebastià, nascut en 1682, esdevindria figura cimera en la ressistència catalana contra Felip Vé, juntament amb Villarroel i Casanova. Casat en 1702 amb Eulàlia Papiol, va obtenir dos anys després el títol de cavaller concedit per l’Arxiduc Carles III, amb ús i dret al braç militar. En 1706, als 24 anys, visqué el primer setge borbònic contra Barcelona, pagant i manant un esquadró de quaranta homes. Aquest mateix any, com a capità de cavalleria 
va entrar en campanya, destacant en la càrrega dels genets catalans a la batalla de Monte Torrero, en 1710. En 1712 va realitzar el primer emprèstit de guerra, de 54.000 pesos a instàncies de la reina governadora Elisabet, amb els quals Starhemberg financà les accions sobre Balaguer i el bloqueig de Girona que desbaratà Berwick amb la intervenció d’un més poderòs exèrcit. Els Dalmau aportarien al govern català en aqueixa època la fabulosa xifra de 210.000 lliures. Josep Rafael Carreras i Bulbena els dedicà una extensa biografia, publicada en 1912.
Dali, Salvador
(Figueres 1904-Barcelona 1989). Pintor català de fama universal, màxim exponent del Subrealisme i de temes onírics. Acudí a Vinaròs en la vesprada del diumenge 8 d’agost de 1965, per apadrinar l’alternativa del matador de bous mexicà, Juan de Dios Salazar, montant-se a l’entorn d eixe acte un autèntic «show» surrealista. «Segons diuen» encara que no era massa credible, havia d acudir en helicòpter i s’havia de llançar a l’aigua de la mar dins del moll, però sols va baixar de una barca que el va transportar i l’helicòpter va evolucionar per l’aire instants abans. Es va instalar dalt d un tron en una carrossa tirada per diversos cavalls, envoltat el seu cos en una xarcia de pescar, amb una acompanyant escultural femenina i un capità estranger (irlandès), que portava pel coll un preciòs ocelot viu. L’espectacle taurí va transcòrrer sense pena ni glòria, però la seua presència va despertar una inusitada curiositat en la població, per tractar-se de tan famòs personatge.
PEL.LÍCULA D’UNA VESPRADA DALINIANA
