Quasi a punt de finalitzar el segle XX i donat el creiximent i forta construcció de la nostra població, abans que la piqueta acabe amb molts dels anys inscrits en els dintells d’algunes cases construides en segles passats, quede al menys constància escrita. Pot ser ajudarà a futures generacions a interpretar millor el creiximent urbanístic de la nostra ciutat en els últims segles.
Dàtil
Molusc bivalv, de closques de color marronós, molt freqüent a la nostra costa. Molt apreciat per ser molt difícil de capturar i pel seu deliciòs sabor, molt més fi que el dels més abundants i vulgars «musclos». Viu i creix dins de les mateixes roques, practicant un forat cada vegada més gran a mesura que va augmentant el seu tamany- El seu nom científic fa referència a aquestes característiques precisament, ja que Litodomus Litofagus, vol dir que la pedra és la seua casa i el seu aliment. Per aquest motiu el agafar-los comporta extraure de la mar determinades roques o porcions i trencar-les després amb molt de compte per no malmetre les closques de l’animal. Es venien esporàdicament quan se’n agafaven als millors bars i restaurants de la localitat i sempre a preus un tant prohibitius o de caprici. Actualment la seua extracció i venda està prohibida a la Comunitat Valenciana, però se’n importen de les costes del Marroc. DÀTIL. Dit d’una persona. A Vinaròs: «Xe, quin dàtil!, o «Està fet un dàtil!», quan volem significar que vol ser «massa» espavilat o no es deixa convèncer ni atén a raons.
Dènia
Aquesta població estava i està lligada a Vinaròs pels vapors que a principis del segle XX feien viatges setmanals des de Barcelona cap aquí i des Vinaròs a Dènia, i per la considerable colònia de barques i gent marinera vinarossenca allí radicada, cercant allí millor pesca i millors vendes en ser en altres temps un port molt menys explotat. Però Dènia ha canviat molt i encara la nombrosa colònia de vinarossencs permaneix viva, havent ocupant alguns d’ells importants càrrecs municipals, com Felipe Fontanet Roure, primer tinent d’alcalde en 1967.
Comes, Carrer del Professor Agustí
Nom donat a un carrer de nova apertura en sessió del 7 d’abril de 1999 i que va ser solemnement inaugurat dins de les festes locals de sant Joan i sant Pere. El carrer està enclavat en el centre de la població entre el c. del Dr. Fleming i el passatge del Metge Santos.
Comes Pablo, Agustí
(Vinaròs). Catedrátic de Francés. Professor durant uns anys i fins la seua jubilació a l’Institut de Batxillerat de Vinaròs. Fundador en 1960 i director fins la seua jubilació del «Liceo Quijote». Va posar aquest nom al col.legi per la gran admiració que sentia de tota l’obra de Cervantes, del qual és un gran coneixedor. Ha escrit nombrosíssims articles en el setmanari Vinarós, moltíssimes de les quals són crítiques d’art, baix el nom d’Agustí. Havent exercit uns anys a la França democràtica, com a home cult, va ser a Vinaròs durant la Dictadura del General Franco, qui va obrir els ulls a molts joves sobre temes progressistes, llavors prohibits. El seu magisteri i la seua paraula no finalitzà en les aules, si no que la seua casa estava oberta a gent compromesa. També va se un dels fundadors i promotors del Cine Club, tenint molt acertada visió en les seues dissertacions dels films de Passolini, Orson Wells, Buñuel, S. M. Einsestein i sobre tot de Charles Chaplin, de qual sempre fou un admirador fervent. En 1997 la Caixa Rural de Vinaròs premià el professor Agustí Comes amb l’Alè Vinarossenc i posà el seu nom com a homenatge a una sèrie de cicles de curmetratges iniciats en març de 2002.
Mare Nostrum nº 29: «Agustí Comes Pablo, el mestre (1921-2010)»
Comes Flor, Ramón
(Vinaròs 1871). Secretari de l’Ajuntament en diversos periodes o biennis (1910-1911, 1916, 1917-1918, 1923-1924, etc). Procurador dels Tribunals durant la República en 1934. Es queixava en un artícul publicat a la rev. “Patria Libre” que apenes es podia mantenir amb els pocs diners que guanyava.