(¿?1551-1622) Jesuïta. Viatger i escriptor. Quan es refereix a Vinaròs en la seua obra ho fa amb els següents termes: “la fàbrica de naus i galeres excedyx Cataluña i aporta ventatja a qualsevol dels altres regnes o provincies de España, exceptat Portugal i Biscaia”. Pere Gil és l’autor del llibre manuscrit en 1600: “Geografia de Catalunya. Seguit de la transcripció del Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña”. La seua transcripció i estudi els dugué a terme Josep Iglésies Fort (Reus 1902-Barcelona 1986), publicant-se en 1949 i reeditant-se en 2002 per la Societat Catalana de Geografia.
Gil Queralt, Adrià
(Alcanar). Canareu guardonat amb la medalla de l’Orde Civil de Mèrit Agrícola en maig de 1972, per ser el descobridor de la varietat de taronja navelate, considerada la millor del món, en la seua finca de la partida “Cala” o “Cales” del nostre terme municipal (Vide Navelate). En les festes de 1998, Vinaròs va conmemorar el cinquanté aniversari d’aquest descobriment amb diversos actes i en la conferència que donà el Director del Museu de la Taronja de Borriana, corroborà l’afirmació de la seua excepcionalitat.
Gil Lluch, Joan Francesc
(Vinarós 27-II-1966). Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Professor de dita llengua en l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona. Guanyador de diversos premis de poesia (Encontre de poesia catalana Jove a Elx en 1983; Francesc Badenes de Alberich en 1983). Ha publicat poesies en la revista «Enllaç» (1983), de la qual va ser director, en “Passadís”, “Quadern de lletres del Baix Maestrat”, i altres.
Gil de la Calleja, Josep Lluís
(Vinaròs). Llicenciat en Dret. En el TEU de València va dirigir una obra teatral en novembre de 1960.
Gil de la Calleja Lluch, Rafael
(València 1967). Llicenciat en Dret. Corredor d’Assegurances. Fill de pares vinarossencs, viu i treballa a València.
Gil de Castelldases, Joan Baptista
(Vinaròs segle XVII). Prestigiòs Catedràtic de Medicina de la Universitat de València. Catedràtic d’Anatomia i Professor de la Càtedra d’Herbes. En eixa època dels Austries els estudis de les propietats medicinals de les herbes estava llavors en plena efervescència. Fou gran valedor, colaborador i mecenes del gran gravador valencià Crisòstom Martínez (València 1638- Flandes 1694) que fou l’autor d’una completíssim “Atlas d’Anatomia Humana”. Degut al seu prestigi, els jurats de València van demanar llicència al Rei Carles II per l’augment de sou del catedràtic Juan Bautista Gil l’ 1 de juny de 1688. És l’autor de la Censura de la “Praxis Médica Valentina” del Doctor Felix Julián Rodríguez. Es citat per Faustino Barberá en “Valencianos Ilustres” (Revista Valenciana de Ciéncias Médicas).