(Vinaròs, 4-III-1823 – 1890). Músic i compossitor notable. Germà de Josep Gabaldà Bel. Va estudiar música a Tortosa baix la direcció d’ En Joan Antoni Nin, i va ingressar en 1842 en el Conservatori de Música i Composició de Madrid, baix la direcció de Carnicer i d’Albéniz. El 25 de gener de l’any 1844 va obtenir per oposició la plaça de Arxiver-Copiador de música de la Capella Real. En 1847 va ser nomenat mestre de Piano i Solfeig del Col.legi de Santa Isabel de Madrid, càrrec que va ocupar fins l’ any 1866. Va actuar de Censor en les dures oposicions que es van celebrar per a ocupar el lloc de Mestre d’orgue i capella de la Parroquial de Vinaròs. Va deixar escrites i publicades diferents obres de piano i algunes religioses, entre les que destaquen un Métode de Piano, que en juliol de 1879 ja tenia molt avançat.
Gatera
Costum ja desapareguda coincidint amb la qualitat de vida de practicar un forat a les portes del carrer de les cases per a facilitar-ne l’entrada i sortida dels gats. Abans, quan pràcticament les vivendes eran unifamiliars, d’una sola planta o un pis, i s’amuntegaven els carros, els matxos, els gossos, els corrals, les golfes, les gallines, els conills, la palla, ametles, garrofes, blat, panís i demés, conformant un altre estil de vida, els gats es feien imprescindibles per a evitar la proliferació de ratolins que foradaven parets i tabics, ajudats dels materials de construcció més febles, de parets de fang, cabirons de fusta, etc. Les gateres permetien l’antrada i sortida dels gats a plaer i allí es tenia costum de guardar la clau de la casa per no haver-la de portar a la butxaca, pel pes excessiu i per la tranquil.litat que hi havia en els pobles on els lladres apenes tenien vida.
Gasulla Forner, Manuel
(Vinaròs 26-V-1967). Doctor en Telecomunicacions. Es llicencià i es doctorà en la Universitat Politècnica de Catalunya en 1992 i 1999 respectivament, presentat la tesi doctoral “Obtención de imágenes de la distribución de impedancia eléctrica del subsuelo. Aplicación a la detección de objetos locales”. Ja des de 1993 estigué de professor associat en el Departament d’Enginyeria Electrònica. En 13 de febrer de 2002 fou nomenat profesor titular de la Universitat Politécnica de Catalunya, formant part de l’equip directiu de l’EPSC (Escola Politécnica Superior de Castelldefells) on ocupa càrrecs directius coordinant relacionant relacions externes (Universitat-empresa) i internacionals. A partir de setembre de 2001 fou becat per a investigar sempre per l’esmentada universitat traslladant-se a Delf (Holanda) interessant-se pels sitemes sensors, mesures elèctriques de la impedància i altres tecnologies de la microelectrònica.
Gasset, Carrer de
(vide c. de sant Tomàs).
Gasset Lacassaña, Ferran
(Castelló 1861-1939). Cap del Partit Radical Republicà a Castelló. Graduat en Arts en l’Institut Provincial de Castelló. Llicenciat en Dret Civil i Canònic amb nota excel.lent i Premi extraordinari (1890). Doctorat posteriorment a Madrid en els referits Drets, a més a més, de Doctorar-se en Dret Administratiu. Vice-President de l’Acadèmia de Llegislació i secretari de la Secció de Ciències Socials de l’Ateneu CientÎfic de València. Concejal de Castelló (1889) i Diputat Provincial (1894). President de la Lliga de Contribuents de Castelló, va formar part del Tribunal Contenciòs-Administratiu. Alcalde de Castelló per elecció Popular. Diputat a Corts per Castelló i Província en diverses legislatures. Havia tancat a Vinarós la Setmana Pedagògica que els mestres havien organitzat en setembre de 1919 amb un míting cultural en el Teatre Ateneu. Els seus correligionaris li havien dedicat el carrer de S. Tomàs.
Gassó, Silvestre
Alcalde de Vinaròs des de 29 de maig de 1808 fins acabar dit any. En 1814, quan el rei Ferran 7é. va manar reposar els anteriors alcaldes de 1808, llevant els alcaldes constitucionals, Gassó ja havia mort.