Mes: mayo 2014

En juliol de 1982 es va publicar l’Estatut d’Autonomia que ens donava als valencians noves normes per autogovernar-nos.

En juliol de 1916 es va decretar el «Estado de Sitio» en tot el territori espanyol, quedant suspeses totes les garanties constitucionals, com les de seguretat personal, inviolabilitat del domicili i correspondència, llibertat de conciència, treball, comunicació, reunió i associació. L’alcalde Felip Ferrer Flos va haver de delegar l’autoritat en el Comanant Militar de la Zona de Vinaròs.

Topònim. Nom d’una de les partides del nostre terme municipal citada com a tal en el padró de riqueses de 1811. Hi havia diversos estanys i un d’ells feia referència a una bassa o toll gran que segurament devia estar situat al final del carrer de sant Pasqual o del Barranc que per aquest motiu era conegut com carrer del Barranc de l’Estany

Vinaròs poseïa des de segles arrere (d’immemorial), els estancaments de les rendes de la sal i del tabac que es distribuïen per la Comarca. Estaven dits estancaments en persones d’alta dignitat o nobles, “encargado del Real Salero”… per exemple. Vinaròs va perdre dits estancaments durant la Revolució Francesa ja que el general Suchet ens va privar d’ells, passant-los a Benicarlo, però les nostres autoritats els van tornar a reclamar al.legant que el nostre alfolí o magatzem de la sal estava molt més prop del port natural i era molt més fácil descarregar els sacs que a Benicarló ja que la distància era molt major donat que la població veïna ja estava situada d’immemorial a molta més distància de la vora de la mar. La sal que es transportava i arribava procedent de La Mata (Alacant) era repartitda a tots els pobles de la Comarca i gran part dels del Baix Aragó, des del carrer “Salinas” on estava l’alfolí o esmentat dipòsit de la sal. Els seus arrendataris havien d’empenyar molts dels seus bens com li passà a Demetri Ayguals d’Izco ja que els seus germans van haver de vendre diverses cases, magatzems i finques per poder fer front a la despesa per la garantia.
El repartiment dels productes estancs es duia a terme també aquí, produint-se de vegades grans altercats per la incorrecta distribució i racionament i fins al punt d’estar tots els fumadors fitxats i extremadament controlats durant la postguerra per la seua escassetat, en que era la distribuidora Dª Gloria O’Callaghan. L’estanc de tabac més antic de la població és el de Daufí, del carrer de sant Cristòfol, situat quasi enfront de l’Ajuntament i de l’Església. Se li va concedir a Pilar Daufí Pedra el 7 de desembre de 1923, (segurament per la mort d’algun familiar en la guerra del Marroc).

La primera estació del tren es va construir el 1867, any en que es va inaugurar la línia del ferrocarril per la nostra població. Era el seu promotor el Marqués de Campo i contra ell es van produir queixes dels veïns vinarossencs, segons noticia del setmanari local “El Mediterráneo” de 15-XI-1882. Per les deficiències que aquesta oferia es va sol.licitar diverses vegades la construcció d’una nova, que és l’actual, que data de l’any 1915-1916.

Els establiments de la vila que apareixen com més antics són de l’any 1647 però fan referència a uns altres anteriors, Dels 82 articles hi ha 27 referits a la ramaderia, 23 a la propietat, 17 a les persones, 8 als càrrecs municipals, 6 als béns comunals, 5 a furts i 3 a forasters. ESTABLIMENTS DE LES VILES DE PANISCOLA, BENICARLÓ I VINARÒS: (Document): “Die XXIIIJ mencis februaris anno anatte domini MDCLXXXX. Sia a tots cosa pública nottoria y manifesta que nosaltres, el doctor Francisco Guilló, síndich y procurador de la vila de Vinaròs, consta del poder ab acte rebut per Joan Llanusa, notari de dita vila, en vint-y-huit de agost de l’any pròxim pasat, mil sis-çents huytanta-y-nou de una, Grisòstomo Sobrevela, ciutadà, síndich y procurador de la vila de Benicarló, tenint poder ab determinaçió conçiliar de dita vila en vint-y-nou de nobembre dit any mil sis-çents huytanta-y-nou, per les coses infrascrites, y Gabriel Martí, síndich y procurador de la vila de Paníscola, consta ab acte rebut per Françés Calbet, notari en … de altra, junts y congregats en la Verge de la Mar de la vila de Benicarló, per a tractar y ajustar les coses convenients a la bona administració y regiment de les dites tres viles, en compañia de alguns prohoms de aquelles, foren determinades, establides y ajustades per a la conservaçió, obçervànçia y quietut de les dites tres viles les coses infrascrites y declaradores per los capítols següents: / Primo és determinat, establit y ajustat entre aquells que en lo prat tancat de la vila de Paníscola, situat en lo terme de aquella, no y puguen entrar ningun gènero de ganado, y cas que entrarà encòrrega en pena de trenta sous, s’entenga lo prat tancat lo de les marjals./ Ittem que des de huit de mars en avant no puguen entrar los ganados, ni animals de serda, en les vinyes, y els que entraran encòrreguen en pena de vint sous ultra dels danys fins huit dies pasat Tot-Sans./ Ittem que qualsevol perçona que cullirà qualsevol gènero de fruyts encòrrega en pena de vint sous, y si cavalcadures se menjaran qualsevol herba que serà sembrada de mà també encòrrega en la dita pena, y, així mateix, collint faves y altres llegums y qualsevol presa de mà, encòrrega en la sobredita pena./ Ittem que, per quant en los establiments passats y havia pena de vint sous en les rames caygudes, y serà aquella exorbitant, sols y acha de pena huy deu sous./ Ittem que los ganados de qualsevol gènero que sia no puguen entrar en les coltives, ni tampoch ningun gènero de animals, estant aquella señalada, en pena de vint sous lo ganado y deu sous los animals grosos;ni que la puguen segar y sia ultra del dany se pague la pena de vint sous, açó entés que cascú la puga fer en qualsevol heretat sua, àduch que sia devesa, des del mes de juliol, per totlo mes de maig podent-la señalar lo dia que regaran fins tot lo mes de juliol, y durant la cultiva fins tot lo mes de maig vinent, los quals establiments prometen los dits en dits noms respectiva síndichs ad inuiçem et viçissim fer valer, obçervar y tenir, sots obligaçió dels bens de dites univerçitats, per a lo qual cascú respectiva obligaren omnia bona dicta universitatis, etc. de quibus, etc. lo qual, etc. Actum in heremita virginis marie maris termino ville Benicarlonis regni Valentie etc./ Testes sunt Ioannes cerdà, faber lignarius, Josephus Fresquet, piscator Benicarlonis, et Carolus Maria Botari, mercator Vinarosis…/ Los sobredits establiments de les tres viles fonch per mi Gabriel Llaudis nottari escrivà de jurats, sala y conçell de la present vila de Paníscola, tret de orde del conçell de dita vila del llibre de establiments vell y continuat en los preçents nous establiments huy a quinse de febrer, mil set-çents y sinch./ Itta est Gabriel LLaudis nottarius et scriba./ b) Die XVIJ mencis octobris anno a natte domini MDCLXXVII/ Pere Joan Aysa, síndich y procurador de la vila de Paníscola, tenint poder per a fer les coses infrascrites, segons consta ab acte rebut per lo nottari infrascrit odierna die de una y Damià Pons, síndich y procurador de la vila de Vinaròs, tenint també poder per a les coses infrascrites ab acte rebut per Joseph Berthomeu, nottari, en lo segon dia de Pasqua de Esperit sant pasat d’este any que és a … y Joseph Febrer, mustasaf de la vila de Benicarló, y tenint també per a dites coses, attès y conçiderat que la vila de Paníscola té diferents establiments fets y firmats per aquella contra els que faran huy dany de fruyts, fusta y altres coses, sots pena de tres lliures y altres minorades com més llargament consta ab lo llibre de establiments de dita vila, y attés que la vila de Benicarló havia fermat de dret en lo tribunal de la Governaçió de Castelló de la Plana en que les penes de dits establiments tan solament podien ser executades en deu sous, per ço que les dites tres villes tenen dret y concòrdia de poder Péixer y amprivar tots sos vehins ad inviçem et viçissim de uns tèrmens a altres, y que la pena del dany antigua era solament de deu sous, en què recahia la dita ferma de dret, y attés etiam que dites viles tenen fets i firmats diferents actes concòrdies sobre el poder péixer y amprivar ab diferents pactes y condiçions, los quals queden ab la força y valor mentres no se oposen y repugnen a lo davall escrit, transigit, pactat y ordenat, y attenent que de proseguir los letigis se ocasionen los conçiderables gastos que cada dia se experimenten en sustentar alguns pleyts, havent entervengut y mediat la authoritat y asistènçia del noble don Jaume Borras Arnal y Brusca, señor de Ortells y Baró de Baüls, cavaller de l’habit de nostra señora de Montesa y govermador per sa magestat de la Governació de Castelló de la Plana, ab convocaçió dels dits tres síndichs, se ha justat, pactat, havengut y concordat los capítols inmediats següents: / Primerament és estat pactat, havengut y concordat entre dites parts que, ab reçervaçió del dret de poder pèixer y amprivar los vehins de dites viles en los dits tres tèrmens, haja de renunsiar dita vila de Benicarló, com de present renunçia, a la dita ferma de dret desuper referida./ Ittem que per a els vehins de dites tres viles se fasen de comú conçentiment los establiments infrascrits, los quals comprenguen los vehins de dites tres viles, podent cascuna vila per a sos vehins augmentar o disminuir la pena ben vista per a sos vehins y altres, mentres no sien de les restants dos viles perquè per a estes no es deu augmentar ni disminuir dita pena./ Ittem és pactat etc. que per a coçervació dels fruyts, abres y demés coses convenients se establix y ordena que qualsevol perçona, de qualsevol estat o codiçió que sia, que cullirà rahims y garrofes en heretat de altri, encòrrega en pena de quaranta sous, repartidores segons l’estil y dret de cada vila ultra de la refacçió del any./ Ittem etc. que qui tallarà llenya de garrofer y carrasques que tinguen un pam de lluna, y llenya d’olivera y de altres qualsevols abres en heretat de altri, encórrega en dita pena de quaranta sous, repartidora ut supra, y si la farà de rama cayguda en vint sous ultra del any;y quant dites carrasques no tinguen dit pam de lluna en la pena de vint sous./ Ittemque qui arrancarà abres donçells y escamarà seps de vinyes de heretat de altri encòrrega en pena de quaranta sous, repartidors ut supra./ Ittem que per quant és de dany conçiderable que el ganado cabriu entren en garroferals y vilars, per ço se establix que qualsevol ganado cabriu que entrarà y farà dany en garroferals y vilars encòrrega en pena de dits quaranta sous, repartidors ut supra./ Ittem etc. que si ganado cabriu y llanar entrarà tan solament en mallols de l’any encòrrega en dita pena de quaranta sous, repartidors ut supra./ Ittem que los marranchons que faran danys en fruyts que encòrrega en la pena de dits quaranta sous, y si és en blanejades encòrrega en pena de vint sous./ Ittem etc. que qualsevols animals, y ganados de qualsevol gènero que sia, que travesaran les çequies Templera y del Rey y faran dany que encòrreguen en pena de vint sous, y en altres de particulars conrreades, també fent dany, en deu sous./ Ittem etc. que les abelles no puguen estar del primer de agost hasta pasat Tots-Sants del barranch de Sant Antoni en avall, sots pena de trenta sous, y en los termes de Benicarló y Vinaròs segons los establiments de aquelles./ Ittem etc. que perçona alguna no puga espigolar garrofes y cullir exanglons hasta pasat lo dia de Tots-Sants, lo qual termini se puga prorrogar per los jurats de cascuna vila en sos termes fent pregó públich de dita prorrogació y rescrivint a les altres viles per a que tinguen y donen notíçia a sos vehins sots pena de quaranta sous, repartidores ut supra./ Ittem que qualsevol perçona que cullirà qualsevol gènero de fruytes encórrega en pena de vint sous, repartidores ut supra ./ Ittem se declara que, a demés de les penes estatuïdes, se deu pagar lo dany que es prearà./ Ittem que los ganados no puguen entrar en vinyes y garrofers fins huit dies pasat Tots-Sants per a que en los huit dies puguen los vehins espigolar quibus quidem etc… prometeren…etc. contra predicta non venire etc… obligaren…etc.Actum Benicarlonis in domo nobilis gubernatoris etc./ Testes sunt Mº Juan Pallarés, pe. y Miquel Gil Ll(aurado)r de Alcanar atrobat en Benicarló./ (Ayza Roca, Alfred. Llibre d’Establiments de la Universitat de la Vila de Peníscola.1701. Ajuntament de Peníscola. 1984. Pàg. 132-136).