La vespra de Sant Joan es transportada la Flama del Canigó dins dels actes de l’inici de les festes locals tradicionals. Aquesta costum va ser iniciada l’any 1955 per una colla de veïns Artes de Tec que tingueren la iniciativa d’encendre els focs de sant Joan al cim del Canigó. Més modernament aquesta costum catalana va ser represa pels membres de l’antic Centre Excursionista de Vinaròs durant les festes de l’any 1974 i ha perdurat fins l’actualitat gràcies als membres de les associacions que a partir d’aquella s’han anat succeïnt com Assoc. de Veïns, Balls de Dimonis, Assoc. Jaume I, etc., però sempre sufragades per l’Ajuntament. Segons els membres de l’Associació de Veïns fou l’any 1972 que es va portar la flama del Canigó a Vinaròs, però amb semiclandestinitat i que no sería fins 1976 que s’incorporà al programa de festes, cosa que no és certa ja que apareix al programa oficial de 1974.
Fluixà o Fluvià, Miquel
(Menorca-Vinaròs?). Constructor de naus resident a Vinaròs. Casat a Torreblanca amb Maria Rosa Castellet. En agost de 1805, amb motiu de la celebració de les obres d’ampliació de l’església de Torreblanca, va construir dos monumentals i elegants carrosses en foma de vaixells (un de moro i un de cristià) per a representar l’atac turc a dita població en que es va robar una custódia molt estimada i que els torreblanquins havien anat a recuperar a Tedeliç. Durant eixes celebracions va celebrar la missa l’Excm. Fra Domingo Fabregat, General de la Merced, «con asistencia del cuerpo de música de Vinaroz». Borrás Jarque el cita també com a constructor de naus, amb el cognom Fluixà, sent l’autor del llaüt «San Francisco de Paula», en 1813.
Florina, Barranquet de
Nom d’un barranquet. Vegeu Barranc de Florina.
Florals, Jocs
Es van celebrar amb molta pompa en els anys 1917 i també en 1959.
Flora
La nostra flora va ser estudiada consciençudament per Alfred Giner Sorolla quan estudiava per a obtenir el títol de llicenciatura de Farmacia, amb apunts o treball que després li va deixar reproduir a Boix Florit i també a Josep M. Palacio Bover en el seu “Atlas de Vinaròs” que qualsevol lector pot consultar per estar ja publicat. Semblants apunts o estudis havia fet el farmacèutic i investigador benicarlando, Ramon Cid, molt lligat a Vinaròs. Modernament Dídac Mesa Romeu ha estudiat preferentment la zona de les Soterranyes on es troben fàcilment diversus tipus d’orquídees com les de la imatge. També se’n troben a les desembocadures dels barrancs de Sol de Riu i d’Aiguadoliva.
Flor, Miquel
(Vinaròs, Segle XVI??). Llaurador molt relacionat amb el tema de la construcció. Segurament comissionat pel Consell de Vinaròs per vore les obres de construcció de l’església de Vila-franca i recabar opinió per a la nostra Parroquial. Es relaciona per un bateig en aquella població el 26 de juliol de 1572 en que apareix Flor amb la muller del notari, amb els mestres pedrapiquers de l’esglèsia de Vila-franca, Raimon de Pertusa i Joan Friafont, que treballaren en aquella església i després en la nostra (Friafont). (Josep Monferrer Guardiola, «Intercanvis Artístics entre Vila-franca i Vinaròs». III Congrès d’Història del Maestrat, setembre 1992).