Mes: mayo 2014

(Molins 1670-Philippsburg, 1734). Duc de Berwick. Va entrar a Vinaròs sols amb el seu estat major el 19 de maig de 1707, fent-li la població una solemne rebuda, amb vol de campanes, salves d’artilleria i vítors.
Es va allotjar en la casa de Joan Prima (casa noble que ocupava el lloc de la Caixa Rural, en front de l’actual parada d’autobusos). Va deixar nomenat com a Governador de Peníscola a Sancho de Echevarria. Abans d’eixa entrada els vinarossencs havien enviat en busca d’ell, a la població de Cabanes, a Febrer de la Torre, al vicari de la parroquial i a dos religiosos, (un de la comunitat dels agustins i un franciscà), davant la temor d’una entrada sagnant i violenta.

 

 

Nom d’una urbanització moderna de xalets, construida als anys vuitanta, a la costa sud de la població, junt a la carretera de la costa i prop de la Cala Puntal. No sabem si aquesta paraula anglesa vol fer rememoració del nom de la factoria que el vinarossenc Josep Mª Puigcever Farcha posseïa a Lagos, i en la que van passar llargues temporades alguns vinarossencs, ben qualificats en el seus oficis.

(Vinaròs 6-XII-1821-Madrid). Músic notable. El 30 de juliol de 1839 va tocar com alumne del Real Conservatori de Madrid davant de la reina Governadora Maria Cristina com a fundadora del col.legi. El 24 de juliol de 1844 va obtenir la plaça de supernumerari de clarinet en l’esmentat Real Conservatori i a l’agost de 1879 va ser nomenat Mestre Nacional de Música de dit instrument. Els seus germans també músics, Eduard, Frederic i Ricard van nàixer ja a Madrid, sent ell el germà major i mestre d’ells.

1. Privilegi concedit pel Rei Carles II en 21 de maig de 1686 en reconeixement de la fidelitat i adhesió del Justícia, Jurat i Consell de la Universitat de Vinaròs i pels bons serveis que va prestar Vinaròs en la Guerra de Catalunya. Diu l’Ordre reial que Vinaròs podrà celebrar fira anyal durant nou dies. En un principi es va dur a terme a partir del dia 10 d’agost. Es va realitzar al menys en eixe mes fins 1683 pel la carta dels Jurat de la Vila d’Ulldecona en resposta a la petició dels de Vinaròs de fixar cartells a les cantonades de la plaça d’aquella Vila. (Borràs Jarque, pàg. 159). No va tenir la fira la continuitat ni l’arrelament amb que actualment es viu; així resultà que quasi s’havia perdut el costum, quan en 1840, després de 150 anys de no realitzar-se, es va sol.licitar confirmació a la reina Regent Mª Cristina i es celebrava al carrer del Socors entre els dies 10 i 18 d’ agost, però també amb poc èxit, perquè sols es va fer en 1840 i 1841, tornant a desaparèixer durant 34 anys més. Passaria després la fira a la Plaça Parroquial i finalment la sol.licitud d’un alcalde al governador amb el canvi de dades al mes de juny va fer resorgir la «Fira» que ja ha arribat als nostres dies amb assegurada continuitat. Va ser aquest alcalde el Sr. Salvador Masdemón, en l’any 1875 i fent-se encara en la plaça Parroquial. Fou en temps de l’alcalde Ibarra que es va traslladar a la plaça llavors dita de la Constitució (La Mera) i on va perdurar fins al 1965 en que l’alcalde Balada la va traslladar al passeig Colón. El primer any de l’alcalde Lluís Franco es va voler retornar a la plaça de S. Antoni, però es va vore ja clar que la plaça quedava menuda, dessistint el consistori altra vegada a l’any següent. Va permanèixer allí al passeig Colon durant molts anys, fins que en 1996, sent alcalde Jacinto Moliner, les «casilles» i les atraccions de les fires es van traslladar al passeig Fora el Forat, recent estrenat, resultant un èxit clamoròs, per l’amplitud d’espai, la millora en totes les atraccions i la portalada il.luminada d’entrada al recinte firal, obsequi de la Caixa Rural.
2. Nom de la plaça Sant Antoni, durant algun temps a principis del segle XX. Vegeu id.

Es celebra des de 1962 amb diverses variants de llocs i oferiments dins de les Festes i Fira de sant Joan, a l’entrada del Port. En un principi es combinava amb la del vehicle usat.

Sent el nostre terme dels més extensos de la província i tenint la major part del terreny cultivable, es calculen en uns 63.000 els jornals de terra; estan la major part d’ells en mans dels agricultors de pobles veïns. Molts d’aquest propietaris són canareus, benicarlandos i d’altres orígens. Les finques més extenses del terme, ara moltes d´elles fragmentades són «La Sunyera», propietat de Mariano Sunyer i Español, de 1.000 jornals, avui fragmentada i venuda a petits propietaris; «La Parreta» d’uns 150 jornals, «La Closa d’Alejo», actualment fragmentada; el Mas d’Anglès, actualment fragmentada; «Mas de Pixa», de 22 jornals; «Carrer Major», d’uns 22 jornals; «Paret Blanca» d’uns 22 +18 jornals, «La Closa de Darsa», d’uns 60 jornals; etc. Cal recordar que els jornals que medeixen 3.333’33 metres quadrats (tercera part de la hectàrea), a Vinaròs medeixen 3.771, i així, segons cada poble, es medeix d’una manera diferent. Cal tenir en compte que moltes de les finques del terme pertanyen a propietaris dels pobles veïns, així ja en l’any 1874, 37 finques eren de propietaris de Benicarló. 219 eren de Càlig, 166 de Sant Jordi, 111 d’Ulldecona, 931 d’Alcanar i 70 a propietaris d’altres diferents localitats, la qual cosa li feia bona la frase de l’advocat Daniel Delmàs que en la seua obra “Una vinarossencada” ens retratava com “Del Maestrat andalussos”, per caràcter de poc esfoç que ens ha acompanyat i que també quan a D. Joan Ribera Gonel se li va encarregar fer un estudi per a construir un pantà a la vora del riu Servol per la zona de l’estret, ell es queixava de que era una idea mig descabellada ja que moltes finques estaven en mans de forasters ja que els vinarossencs son més donats a altres negocis o al comerç que a cultivar les terres.