Mes: mayo 2014

(Vinarós 1619-1672). Vinarossenca que, després de d’haver quedat vídua, es va fer monja Agustina i va dur una vida molt santa. Se li va atribuir un miracle.

Topònim. Nom d’una de les partides del nostre terme municipal, tocant al camí de la Ratlla, o de la partició amb Sant Jordi. Es citada com a “Figueretes” en el padró de riqueses de 1811. Està situada tocant a la partida de les Suterranyes altes.

(Vinarós 1923). Nadador. Ha guanyat gran quantitat de premis. Personatge molt popular que ha ensenyat a nedar molts xiquets de Vinaròs i de la comarca. Ja destacava en aquest esport l’any 1956. Medalla de plata de la Natació en febrer de 1970. Als seus 63 i 65 anys encara guanyava enorme quantitat de medalles en les competicions de nedadors de la seua edat. Als 65 guanya la medalla de plata. Han sigut incontables les copes, medalles i guardons que ha aconseguit guanyar. Al gener del 2003, tenint 80 anys, va obtenir noves plusmarques i tres medalles d’or competint a Valladolid.

El nadador vinarossenc Antonio Figueredo ha mort aquesta setmana als 92 anys d’edat. Figueredo era un personatge molt popular a Vinaròs, ciutat on ha ensenyat a nadar a molts veïns en el contramoll i ha participat en nombroses proves portant en nom de la localitat a moltes altres ciutats del món ostentant rècords nacionals, europeus i mundials que encara no han sigut batuts

Fill de carabiner, era el major de cinc germans. Va realitzar els seus estudis a Vinaròs en els col·legis de la Consolació, de la Misericòrdia i de Sant Sebastià, fins que la República ho va becar per a estudiar a Benicarló. Als 14 anys comença la seua tasca professional en la mar, obligat per l’absència del seu pare. Va treballar en la mar fins als 50 anys, 14 mesos a Nigèria.

En 2004 va rebre la medalla de la ciutat per part de l’Ajuntament, i en 2015, va donar tots els seus trofeus i diplomes recollits durant tota la seua extensa trajectòria esportiva a la Fundació Caixa Vinaròs i el Club Natació Atlètic Barceloneta li va imposar la insígnia d’or del club. El 26 de setembre de 1948 Figueredo va guanyar la travessia al port de Barcelona en la categoria de nadadors independents.

Des de llavors ha participat en aquesta travessia, on ho va fer per última vegada en 2006, ja que l’any següent va nadar ja la travessia màster -1000 metres- fins a l’any 2009, en la qual va ser la seua última participació. Figueredo ha nadat també en llargues distàncies d’aigües obertes en els Campaments d’Europa, sent l’únic participant de més de 80 anys que va acabar la prova de 5175 metres en el llac Parelouo (França), guanyant a més al segon de la categoria anterior. Va ser també l’únic participant en el món que va nadar els tres quilòmetres en la categoria de 85 a 89 anys en el 2009.

Ha aconseguit diferents títols espanyols en papallona, 400 estils, 200 estils. Actualment encara queden vigents quasi una trentena de rècords obtinguts per Antonio Figueredo en piscina de 25 i 50m. en els campionats europeus ha aconseguit 2 ors i 4 medalles de plata així com dos rècords en les proves més dures: 200 papallona i 400 estils individuals.

Ha participat en els Campionats del Món de Rio de Janeiro, Shefield, Casablanca, Riccione, etc on ha obtingut 4 medalles de plata (12 centèsimes van impedir que fóra or en els 100 papallona a Casablanca) i diverses medalles de bronze.

Per a ell, el més important va ser el segon lloc en el rànquing mundial de 1998 en 400 metres estils i el segon en 200 metres papallona i tercer en 400 estils l’any 2003.

A.V: 7 De Junio de 2019

 

(Morella ?- 1892 ). Va adquirir la plaça de bous de Vinaròs el 1890, reconstruint-la i reinaugurant-la el 29 de juny de 1891 amb els grans matadors de l’època, Espartero i Fabrilo. Va morir prematurament a l’any següent, continuant com a propietària la seua viuda. En 1915, el seu descendent D. José de la Figuera y de la Cerda va arrendar-la a Andrés Gimeno, de Castelló, per mig del seu apoderat a Vinaròs, l’advocat Sr. Joaquin Sanjuán Pascual. El Marquès era propietari d’un palau a Sant Mateu, de la ramaderia de bous de la Salvassòria, d’un palau prop de Morella, etc. La ramaderia de bous que el Marquès havia format en la seua finca de la Salvassòria en 1886 es va vendre pels descendents del Marquès a D. Manuel Lozano Daudén el 1897, tenint sempre amb els referits empresaris un gran prestigi. Molt més tard aquesta ramaderia s’anomenaria Cervera i Badal. Hi viuen encara descendents de D. José de la Figuera a Càlig. Jose de la Figuera va mantenir anteriorment entre 1860 i 1872 amb Catí i altres poblacions un gran plet a causa dels centenars de les les millors i més útils carrasques que va manar arrancar i que venia a comerciants de Benicarló i Vinaròs.

Associació de malalts. Fou en el mes de abril de 2006 que es va crear a Vinaròs aquesta associació, sent la seua presidenta Carmen Segura. Com que el nombre de malalts d’aquesta enfermetat no era massa elevat, es va convertir en associació comarcal cap al novembre d’eixe mateix any.

La nostra ciutat celebra les següents festes locals:

Sant Antoni el 17 de gener, amb festa a l’ermita de la Misericòrdia patrocinada des de temps immemorials pels majorals i actualment per la Caixa Rural-Caixa Vinaròs;

 

 

 

 

Sant Sebastià, co-patró de la ciutat, el 20 de gener, amb pujada multitudinària a peu a l’ermita acompanyant la relíquia del Sant; hi ha celebracions religioses i repartiment de paelles d’arròs que en temps passats eren per als pobres però que actualment són per a tots els qui en vulguen i processó a la vesprada i després de la baixada o tornada a la ciutat;

 

 

 

 

Sant Sebastianet, dita així en diminutiu per celebrar-se el diumenge següent amb la imatge del poble que era i és més menuda, amb missa i processó en que es fa la tradicional benedicció de la mar;

 

 

 

 

 

el popular Carnestoltes es celebra durant el mes de febrer abans de començar la quaresma principalment durant tres dies i que és multitudinari i revesteix una espectacularitat diferent cada any per les diferents indumentàries i interés de les quasi mig centenar de comparses;

 

 

 

 

 

la festa de la patrona, la Mare de Déu de la Misericòrdia antigament es celebrava el 25 de març, però fou des del 21 de maig de 1689 que es va traslladar al diumenge infraoctava de la festa de l’Ascensió.

 

 

 

 

En la darrera setmana de juny es celebren les Festes i fira de Sant Joan i Sant Pere: són les festes locals (dies 24 i 29).

 

 

 

 

 

 Festes de la Verge del Carmen, dels mariners.