Mes: mayo 2014

(Vinaròs 1857-1943). Alcalde de Vinarós en diverses ocasions. Conegut familiarment amb el renom d’alcalde «Varet». Era cap en la nostra ciutat del Partit Liberal Democràtic, de caràcter monàrquic. Fou l’etern seguidor del Diputat al Congrès pel districte de Vinaròs, Saiz de Carlos, el qual es presentava en oposició al Marqués de Benicarló. Va fundar el periòdic local «El Eco de la Verdad», del que es van publicar uns 35 números, cap a 1914. Fou alcalde de Vinaròs en al menys sis ocasions i els vinarossencs dien la dita popular de «Brut o net, alcalde Varet», volent significar que, sent un home com era, recte i cabal, sempre guanyava les eleccions.

(Vinaròs 1867 – Castelló 2-X-1936). Sacerdot. Va ser ordenat en 1895 i va estar sempre adscrit a l’Arxiprestal vinarossenca, ocupant el càrrec durant un cert temps de “sochantre”. En el cens de 1910 es diu que vivia al carrer de Pi i Margall, nº 31. En començar la guerra civil de 1936 la veïna Trinitat Tosca Esteller es va oferir a tenir-lo amagat en sa casa però ell es va negar. El primer dia d’agost, a les vuit del matí, va ser tret violentament de sa casa i se’l volia assassinar en el mateix presbiteri de l’església. Se’l va tancar, però, a la presó de Vinaròs amb els altres capellans. El dia 11 següent va ser tancat a la presó de Castelló amb altres sacerdots vinarossencs, com a mesura de precaució, i va ser finalment assassinat junt al cementari d’Almassora el 2 d’octubre del mateix any per milicians de la “Columna de Ferro”. Altres fons indiquen que el cotxe que el conduïa es dirigia cap a l’Alcora i que a l’altura del pantà de Maria Cristina va ser afusellat i el seu cos no es va poder mai recuperar. Hom suposa que va ser tirat a l’esmentat pantà. Tenia quasi 70 anys. Borràs Jarque el cita en les pàgines 476, 493, 495, 503, 532 i 548.

(Vinaròs, segle XIX). Va estrenar la seua obra «Debut de un periodista«, una comèdia en dos actes, en una velada de teatre del Centre Cultural, de la Colònia vinarossenca a Barcelona, en agost de 1920, amb escàs èxit de públic.

Topònim. Es utilitzat com a tal a l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia, en que es parla dels salaris dels “veadors”.

(Vinaròs,?-?). Segons el «Vecindario» de l’any 1754 és un dels set cavallers de l’estat noble de Vinaròs, amb el títol de Don. Estava casat amb Marianna Fabra i vivia al carrer de sant Cristòfol.

(Vinaròs). Noble vinarossenc amb el títol de Cavaller. En 1662 ocupava el càrrec de Justícia.