Mes: mayo 2014

Rei d’Espanya des de 1810 fins 1833. Va passar per Vinarós en diverses ocasions. Sent encara príncep, en 1802, van aplegar a la nostra població tots els membres dela família reial: Carles IV, el seu pare; la Reina i els prínceps amb els promesos que acabaven de desembarcar en Barcelona. Van estar vuit dies (Vegeu Carles IV). Ja com a Rei d’Espanya, el 26 de setembre de 1827, del que Borrás sols diu que anava amb la reina des de València i l’acompanyava Calomarde per anar «a vore d’apaciguar les revoltes que en Catalunya ocasionaven les sues famoses versatilitats i desacerts en la governació de l’Estat», sabem ademés pel llibre «Cartas de Fernando VII a Grijalva» altres detalls. Així, escrivia el propi Rei: «VINAROZ. Hoy he descansado aquí porque no te puedes imaginar lo molido que quedé anoche, y también para asegurarme si el camino que haré mañana estará libre«. Per les mateixes lletres del monarca, no sols va passar la nit com tenia previst en el seu itinerari, sinó que, segurament, recordant la grata estança anterior al nostre poble, va quedar-se tot el dia següent descansant i tota la nit, com diu el propi Rei, «para asegurarme si el camino que haré mañana…». El viatge de Ferran VIIé, que anava, com s’ha dit, acompanyat del ministre de Justícia, Francisco Tadeo Calomarde, tenia tot el seu itinerari previst, i així, precedint la Reial persona, es va rebre a l’Ajuntament uns dies abans, l’escrit del Secretari d’Estat, de 18 de setembre, amb el següent text: «El Rey N. S. animado del paternal deseo de acelerar la pacificación de Cataluña, ha resuelto salir en posta para Tarragona desde este Real Sitio el sábado 22 del corriente, siguiendo el itinerario de que se acompaña copia rubricada de mi mano; y debiendo hallarse cubierto el camino en toda su extensión con la competente fuerza, me manda S. M. notificarle a V. E. para que sin pérdida de tiempo diese todas las providencias necesarias al efecto, valiéndose de los Voluntarios Realistas, si no hubiese a su disposición tropas del Ejército con que llenar este servicio, y disponiendo que durante los dias que ocupen en él dichos voluntarios se les abonen los haberes de reglamento de los fondos existentes en cada pueblo. / Asimismo quiere S. M. que V. E. no permita que se haga en los pueblos ningún festejo al transitar por ellos su Real Persona, pues satisfecho del amor que le profesan, no es su soberana voluntad que se distraigan de sus ocupaciones ni que se causen gastos. / De R. O. lo comunico a V. E. para el más exacto cumplimiento, acompañándole el adjunto itinerario para su conocimiento para que lo haga saber a las autoridades de esa Villa y vecindario por la satisfacción que debe haberles de tener en ella a N. amado Soberano para quien y su comitiva deberán preparar el correspondiente alojamiento i tiros de reserva por si necesita bagajes para continuar su marcha«. Comenten altres historiadors, com Pirala, que el Rei es va entrevistar aquella nit aquí a Vinarós amb el Tinent Coronel, Joan Rafi Vidal, sediciòs català, el qual va exposar al Monarca les queixes dels sublevats. El militar havia presidit la Junta de Reus, declarant la sublevació en favor de la Religió, de l’absolutisme i de la Inquisició, al mateix temps que proclamava l’extermini de maçons, comuners i carbonaires. Els sublevats, amants del Rei i de la Religió eren ara perseguits pel monarca. Rafi Vidal havia ocupat el Coll de Balaguer per tallar-li el pas al batalló de San Fernando que precedía al Rei, però quan sa Magestat se li va aproximar, va deposar les armes i se li va presentar a Vinaròs. L’entrevista no va ser gens cordial, però Rafi Vidal, encara que es va mostrar amenaçador, va ser dixat en llibertat. L’historiador Pirala asegura que Vidal li va exposar amb respecte però amb franquesa les queixes dels sublevats que s’havien aixecat a Cervera, Manresa, Vich, Girona, Solsona Lleida, Tarragona i Reus. Amb arrogància i amb cert to amenaçador li diguè al Rei: «Señor, aún tengo tropas, y puedo mucho«. El monarca va retrocedir per a guardar amb el sediciòs les distàncies i li va respondre amb dignitat: «Marcha a ponerte a la cabeza de tus sublevados: voy a pasar el Coll de Balaguer…espérame allí si te atreves. Marcha». La pacificació d’eixa part de Catalunya va resultar-li al Rei un poc més que un passeig militar. Rafi Vidal, encara que es va oposar i lluitar amb les tropes del batalló del monarca, no es va enfrontar amb el Rei, a qui era lleial de totes maneres, però se li va obrir expedient i va ser condemnat a mort. El 29 d’octubre va tornar a passar el Rei, ara de retorn cap a València i altra volta li va precedir la missiva amb instrucción per al nostre Ajuntament, amb el següent contingut: «El Rey N. S. ha resuelto trasladarse a Valencia para salir al encuentro de su Augusta Esposa la Reyna Nª Sª y ha tenido a bien señalar el dia 29 de este mes para este viaje, cuyo itinerario remito a V. E. y habiéndose servido S.M. mandar que se verifique en iguales términos que el que hizo a su venida a este Principado, quiere que V. E. tome las mismas medidas que en aquella ocasión y las demás que le dicte su celo para la seguridad de la Real Persona en el tránsito. / Lo traslado a V. S. para su conocimiento incluyendo la copia del itinerario a fin de que procure cuanto sea dable para la comodidad y demás necesario aS. M. y como será probable que oscurezca el dia durante la jornada por la estación actual, tambián dispondrá V. S. se pongan hogueras en el camino de trecho en trecho./ Lo traslado a las Justicias de los pueblos de la carretera real previniéndole a la de Vinaroz, Benicarló Peñíscola, Alcalá y Santa Magdalena tengan a prevención la leña necesario para encender hogueras a proporcionado trecho, unas detrás de otras, en el caso de obscurecer el dia que está designado por S. M. para su tránsito…también iluminarán las calles de la carretera, adornando las fachadas de las casas en todas las de ella«. Sols cal recordar al lector que la carretera real passava llavors per dins de la nostra població i que la referida sublevació es coneix com la «Guerra dels Malcontents». Se’n ocupa extensament del tema Vicent Meseguer Folch en l’estudi “Los realistas de Vinaròs” del butlletí del CEM, nº 25, del gener i març de 1989.

Nom que ostentava la plaça de sant Antoni (L’Amera) en 1824, segons el padró de riqueses.

Rei d’Aragó, casat amb la reina Isabel I de Castella. Durant el seu manament, Peníscola que havia quedat baix la seua jurisdicció, pretenia que Vinaròs i Benicarló, també passessen, removent-se (1488) l’antic plet que hi havia entre aquestes poblacions. El Rei va haver de signar diversos documents, l’un a Córdoba el 12 de juliol de 1490, i altres dos en el reial de la “Vegua” de Granada a l’any següent, en els que manava que baix incorriment de la seua ira i indignació i pena de mil florins d’or, Peníscola abandonara les seues pretensions fins que el cas sigués ben estudiat i ell ja resoldria. Són els documents més antics en que ja consten Vinaròs i Benicarló amb categoria de «Viles». (Borràs Jarque. Apèndix de documents. Document nº 8 i “Llibre de Privilegis de Peníscola, Vinaròs i Benicarló”, -documents XXXI i XXXII-, d’Enric Guinot i Rodríguez).

(Barcelona 1929). Pintor autodidacta. D’ofici pintor. A partir de l’any 2000 en que es va jubilar va reprendre com a distracció la seua afició de pintar quadres. Reproduïa imatges del Vinaròs de principis del segle XX, preses de postals antigues. En la seua joventut fou destacat jugador del Vinaròs C.F.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(Yecla,? – Múrcia ?). Monja de les “Sierves” de Jesús que va cuidar malalts durant 52 anys, quasi els mateixos que va existir dita fundació religiosa en la nostra ciutat. Per eixe motiu, l’Ajuntament presidit per Francesc Balada la va nomenar «Filla adoptiva» de Vinaròs i va aconseguir del Ministeri de la Governació la concessió per a ella de la Creu de Beneficiència que va ser costejada per suscripció popular i li va ser imposada a Múrcia el dia 3 de març de 1968.

Es va realitzar per primera vegada al llarg del passeig marítim des del l’emplaçament del monument de Costa i Borràs on es trobava la portalada en forma d’arc rectangular fins el final i prop de la llotja de peix, en abril de 1968 i va donar lloc en anys posteriors a la Fira de Maquinària Agrícola.