Mes: mayo 2014

(Vinaròs, 28-III-1645,-València 12-III-1698). Pintor. S’ha questionat per diversos autors si és fill o no del nostre poble. Existeix la seua partida de naiximent en el llibre corresponent de baptismes, que diu així: «A 28 de Mars de 1645, Jo Frey Mathias Fraga, Retor, bategí a Vicent Xsfol. Guillo, fill de Vicent Guillo, sastre y de Paula Barcelona, conjugues. Foren padrins Christòfol de Ledesma, y Candia March». Els Guilló eren vuit germans.
Els dos pintors que treballaran conjuntament durant molts anys seran Vicent i son germà Eugeni, els quals com podem vore, tenien una diferència d’edat de 21 anys. També consta a l’Arxiu Parroquial, el casament del pintor Vicent Guillo amb Paula Cano, el 22 de febrer de 1673.
VICENT GUILLO, CLAVARI: Per notícies soltes de les Bolletes existents a l’Arxiu Municipal de Vinaròs, corresponents a l’any 1684-1685, número 16, transcrites per Joan Bover, sabem que:» En aquest dia els jurats de Vinaròs Damià Domènech i Sebastià Forner cobren de Vicent Guillo, pintor, clavari de la borsa comuna, 1 lliura, 14 sous i 4 diners» per raho de lo que se acostuma pagar al carnicer y donar de almoina del bou de Sant Joan y es per lo bou del present any que la present vila a fet matar per son conte segons determinaciò conciliar de 22 de maig propassat».
CRONOLOGIA DELS PINTORS GUILLO:
1645.-Naix Vicent
1666.-Naix Eugeni
1671.- Vicent daura el penó i peanya de S. Antoni de Catí per 16 lliures. (Mossèn Puig. Historia breve y doc. de Catí).
1673.-Es casa Vicent amb Paula Cano.
1673.-Pinta el quadre per al baptisteri de Vinaròs
1674.-Naix la primera filla de Vicent, Sebastiana Josepa
1675.-Naix la segona filla de Vicent, Mariana Paula
1678.-Naix la tercera filla de Vicent, Pasquala Vicenta
1679-80.-Pinta l’orgue de Vinaròs.
1681.-Daura la clau de l’orgue de Vinaròs
1684.-Vicent Guillo ocupa el càrrec de Clavari de la Borsa Comuna.(Vide id.)
1684.-A Vicent li encarreguen el daurat de l’altar d’Albocàsser
1685.-Pinta un llenç per a l’ermita de Lledó de Castelló.
1687.-Vicent daura el retaule de l’església d’ Albocàsser
(?). Pinta vuit quadres per a la pradela de l’altar major de l’església del Seminari de Tortosa.
1690.- Pinta (a Barcelona ?) un quadre de l’Adoració dels Reis o «Epifania», per a l’Hospital de Santa Tecla a Tarragona. També quatre llenços per a les portes de l’orgue d’Alcalà de Xivert.
1690-91.-Pinta amb Eugeni, l’ermita de S. Pau, d’Albocàsser.
1691.-Vicent pinta el presbiteri i els dos llenços laterals de Vinaròs.
1692.-Vicent pinta dos quadres en Alcalà de Xivert.
1693.-Pinten la Capella de Sant Joan de València
1694.-Eugeni actua d’actor en una comèdia. 2 de febrer.
1694.-Eugeni daura l’altar de S. Sebastià de la capella de Vinaròs.
1694.-Vicent pinta els quadres de la Mare de Deu dels Angels de S. Mateu
1695.-Comencen a pintar l’església dels Sants Joans en València
1697.-Deixen de pintar l’anterior de València.
1698.-Eugeni dissenya la portalada barroca de la P. de Vinaròs.
1698.-Mor Vicent del disgust. 12 de març.
1699?.-Es casa Eugeni amb Josepa Montull a Albocàsser
1700.- Eugeni pinta un quadre de Sant Sebastiá per a l’ermita d’Alcanar.
1703.-Eugeni pinta l’altar del Roser de Vinaròs?. Pag. 211
1704.-Eugeni pinta a Castelló la capella dels Dominics. (Cultura i Aula.Mediterraneo. 11 d’octubre de 1989)
1736.-Pinta Eugeni Guillo en Traiguera.
DESCRIPCIÓ DELS FETS PICTORICS. QUADRE PER AL BAPTISTERI DE VINARÒS.1673: Per al baptisteri parroquial de Vinaròs se li va encarregar a Vicent Guillo un llenç en el que es representava a San Joan Baptista batejant a Jesús. En la visita pastoral efectuada pel bisbe de la Diòcesi de Tortosa, el Dr. Josep Fageda, efectuada el dia de Sant Pasqual Bailon, el 17 de maig de 1667, havent reparat en el quadre que hi havia en el baptisteri i trobant-li a faltar mèrit i poca consonància per a tal parròquia tan rica en art, va recomanar que en quant hi haguès ocasió se’l rellevara. Va ser llavors quan se li va encarregar a Vicent Guillo, qui el va acabar i es va estrenar el 22 de novembre de 1673, tenint llavors l’artista 28 anys. Aquest quadre va permanèixer fins la Guerra Civil 1936-39, en que es deuria cremar. Borrás Jarque fa notar que en unes obres que l’arxiprest mossèn Pasqual Bono va manar fer l’any 1922 va apareixer baix del quadre de Guillo l’altre quadre que havia postergat.
PINTAT DE L’ORGUE. 1679: Tal com es solia fer llavors, i segons va poder corroborar l’historiador local Borrás Jarque, en el nostre arxiu parroquial existien les minucioses capitulacions entre el clergat de Vinaròs i Vicent Guillo en que a aquest se li va encarregar la pintura i daurat de l’orgue. Es va ajustar amb 150 lliures la mà d’obra, i pagant-li els colors i l’or apart. Dit orgue el construïa el mestre Roc Blasco, mentre obrers i fusters anaven ocupant de l’adaptació de l’altar de Sant Josep, on es tenia previst instal.lar-lo. Els encarregats d‘embellir-lo serien els vinarossencs Jaume Morales, escultor i el pintor-dorador Vicent Guillo. La quantitat d’or que es va utilitzar donen idea de la seua magnificència ja que segons les notes de “l’Almoina» es fan constar diverses vegades les despeses amb tal motiu: El 7 de novembre de 1679 es van pagar dos lliures i vint sous «per tres llibres dor pera daurar la clau de l’orgue«. El 31 de desembre, segona volta, 12 lliures «a Vicent Guillo, pintor, a bon compte de 35 lliures bestreta del or per a daurar la flauteria que se li devia«. I per tercera vegada, el 28 de gener de 1680, «23 lliures a compliment de 35 lliures per lo cost del or de daurar la flauteria», i finalment el 10 de febrer de 1681 10 lliures més pel valor de 600 pans d’or i una mallada de plata per daurar la clau de l’orgue.
VICENT GUILLO PINTA UN LLENC PER A LLEDO EN 1685: Segons afirma Àngel Sánchez Gozalbo en la Revista Peñagolosa, número 1, de desembre de 1955, Vicent Guillo va pintar el llenç bocaporta del retaule que havia fet per aquell temps, 1685. VICENT DAURA EL RETAULE DE L’ESGLESIA D’ALBOCASSER EN 1687: En Albocàsser va treballar Vicent Guillo en el retaule de l’Església de l’Assumció el qual va daurar l’any 1687, segons inscripció en el mateix retaule, el qual va ser destruit en la guerra civil última. Les capitulacions entre el pintor i el Consell de la Vila havien dut a terme anys abans, en 1684, el 12 de setembre. El preu estipulat va ser de 980 lliures valencianes. Se li va concedir al pintor any i mig per realitzar el seu treball, havent-li de desmontar, previament, el retaule a peces, tal com consta en els protocols notarials del Jaume Montull, de l’Arxiu Parroquial d’Albocàsser.
VICENT PINTA UN QUADRE EN BARCELONA EN 1690: En algunes de les seues biografies (Diccionario biográfico de artistas valencianos» del Baró d’Alcahalí), es diu entre altres coses que Vicent és l’autor d’un quadre de l’Adoració dels Reis que es troba a l’Hospital de Santa Tecla, a Tarragona i que apareix amb la seua signatura molt clara al peu: «Vicentius Guillo faciebat, Barcinone, 1690». QUADRES D’ALCALA DE XIVERT DE 1690: Segons el baró d’Alcahalí, diu que són de la mateixa data que el de Tarragona, els quadres d’Alcalà, on figuren passatges de la vida del rei David, inspirats en els llibres dels Psalms. Segons dit autor, els referits quatre quadres, de gran tamany, es trobaven (en 1897) molt maltractats i arraconats en l’arxiu de la parroquia. Així mateix va pintar al fresc el sagrari i es conservava també un grabat en coure que representava a Crist Crucificat, copia d’un quadre de Claudi Coello. Altres autors afirmen que els quadres d’Alcalà són de l’any 1692, com en el seu moment es vorà.
PINTURES DE L’ERMITA DE SANT PAU D’ALBOCASSER de 1690: Havent decidit fer ampliacions els bocassins en la seua ermita, ho van iniciar pel presbiteri, que és l’actual. El 8 de maig de l’any 1687 es van signar les capitulacions «fetes i firmades per entre parts de Josep Galzeran i Eusebio Escuder, jurats de la present Vila d Albocàcer i Sebastià Montañés, clavari de l’ermita i casa de Sant Pau d una, i Josep Palau i Vicent Antolí, obrers de la Vila de Morella que al present habiten en Albocàcer, de part altra: de hi sobrelluir l’ermita del gloriòs Sant Pau, mitjantsant VICENT GUILLÓ, PINTOR DE LA VILA DE VINAROS». Heus ací l’extracte d’aquelles capitulacions: «Han de derrocar la capella i desplaçar l’altar. Han de fer quatre pilastres sens chapitel ni cornisa. Damunt faran quatre arcs de rajola i sobre els arcs en el rebanc faran quatre finestres, dues obertes i dues cegues. Damunt del rebanc anirà la mitja taronja de catorze pams de llum i nou d’alta, de rajola, i per fora quatre corrents. Rebossaran l’obra de morter i algep, la capella i la fatxada; lo sol el posaran de rajola. La vila donarà els materials al peu de l’obra i per son traball els donarà cinquanta lliures, moneda valenciana, la mitat en diners i l’altra mitat en forment; pagadores vint lliures al començar i lo restant a l’acabar. La casa del Sant els donarà alotjament franc. Començaran l’obra de seguida. Testimonis VICENT GUILLO I EUGENI GUILLO, DE VINAROS, de present habitadors d’Albocàcer». La signatura del pintor és la més visible de totes les que hem vist. En lletres ben grans, dins d’una cartel.la, a la dreta de l’altar, banda de l’epístola, es llig: «Por ser tan hermoso el cielo / le busco con tanto anelo./ ANNO Doni. 1690. / VINSENTIUS GUILLO FACIEBAT». Eugeni Guillo es va casar en Albocàsser i allí li naixqueren tres filles.
PLAFONS DE L’ALTAR MAJOR DE L’ ASSUMPCIO DE VINAROS DE 1691: El 12 de setembre de l’any 1691, el Consell de la Vila de Vinaròs va acordar que es pintés l’església, i el clergat li va encarregar el lluïment del presbiteri al pintor Vicent Guillo, segons es podia llegir en el llibre de «Determinacions». Segons Borrás Jarque «Guillo posà la seua inspiració pintant els dos magnífics plafons, un a cada costat de l’altar major, que representen l’ Assumpció i la Coronació de la Mare de Déu«.
PINTA DOS LLENÇOS EN ALCALA EN 1692: Encara es conserven en el Museu Parroquial d’Alcalà de Xivert dos llenços del vinarossenc Vicent Guillo, els quals estan datats l’any 1692. Representen passatges de la vida del Rei David, inspirats en els psalms del Llibre dels Reis, de l’Antic Testament. El rei David apareix tocant l’arpa a soles i a David tocant l’arpa en presència del rei Saül. Dits quadres, amb altres dos segurament, feien de portes de l’antic orgue de l’església primitiva, com també per a la dita antiga església va pintar al fresc la porta del sagrari. Aquestes obres han estat exposades a “La llum de les imatges” de l’església de Sant Mateu en 2006.
PINTA LA CAPELLA DE SANT JOAN DE VALENCIA EN 1693: Entre els documents existents en aquella església de València hi havia un llibre en el que constava la següent nota: «En 9 d’Agost 1693 es pintà lo presbiteri de la Capella de la Comunió de la present Església per Vicent Guillo, pintor de la Vila de Vinaròs, pera fer deseny de sa habilitat, y después pintar la Església,…, com podrem vore més avant, els succesos que li van passar a Vicent, li van costar la vida. En aquest any va ser quan Vicent i Eugeni van iniciar les pintures que durarien alguns anys.
ELS QUADRES DE LA APARICIO DE SANT MATEU DE 1694: Vicent Guillo va pintar dos quadres anomenats de “l’aparició” per a l’ermita de la Mare de Déu dels Angels, de Sant Mateu. Desgraciadament, un incendi fortuït ocorregut en 1918 va destruir gran part de l’ermitori, desapareixent entre les flames la venerada imatge de la Verge i els dos llenços del nostre pintor. Al peu d’un d’ells es podia llegir: «Con singular devocion / Os ofrece, Virgen pura, / Dos cuadros la agricultura, / Y en ellos el corazón.».
LA GLORIA I LA DESGRACIA DE VICENT GUILLO. L’ESGLESIA DELS SANTS JOANS DE VALÈNCIA. 1698. MORT DE VICENT GUILLO: Feia tres anys que a Vicent Guillo se li havia encarregat la pintura del presbiteri de la capella de l’església de Sant Joan en els llibres dels quals es trobava la nota que aportem: «En 9 Agost 1693 es pintà lo Presbiteri de la Capella de la Comunió de la present Església per Vicent Guilló, pintor de la Vila de Vinaròs, pera fer deseyn de sa habilitat, y despues pintar la Església, la qual obra es concertà per 8.000 lliures y havent hagut tans empeños, per la varietat de parers, en si la pintura era bona o no, es portà per termes de justícia, y havent-se ya pintat les lunetes, y la cayguda dels Angels mals, morí lo dit Guilló en 12 de Mars 1698,: y es tenia per cert que les grans diferencies dites la y causaren«..Vinaròs no déu desaprofitar la propera ocasió que es brinde en dedicar als pintors Guillo un carrer que recorde als presents i a les generacions venideres la fama d’aquests fills seus tan notoris.

(Vinarós 8-IX-1666- ?). Pintor. Germà del pintor Vicent Guilló amb el qual es portava una diferència de 21 anys. El van batejar imposant-li els noms de Josep, Pere, Domingo, Eugeni. En 1693 va pintar conjuntament amb el seu germà la Capella dels Sants Joans de València. A l’any següent, en 2 de febrer, actua com actor en una comèdia que es va fer en la nostra Vila amb motiu de celebrar-se el primer centenar de la Parroquial. També va daurar l’altar de Sant sebastià per a la capella de la comunió. En 1698 fa el disseny de la portalada retaule d estil barroc, també de la Parroquial. Conjuntament amb el seu germà pinta els frescs de l’ermita de Sant Pau d Albocàsser (1690-91) i allí es casa Eugeni amb Josepa Montull, de la que tindrà dos fills (Joaquim Gaspar (1700) i Pere Pau (1703), i una filla, Vicenta Rosalea (1706). L’any 1700 havia pintat un quadre de sant Sebastià per a l’ermitori del Remei d’Alcanar. Signades i datades per ell en 1704 es troben les pintures que va realitzar en Castelló al fresc i a la calç de la capella de la parròquia de Sant Vicent Ferrer (antic convent de Dominics). Dites pintures van ser restaurades per la Diputació en juny de 1992, amb un pressupost per a soles les pintures de 13 milions, i són molt similars i per tant de la seua mà, les del nostre altar del Roser, en l’Arxiprestal, pintades quasi sense dubte en 1703, quan s’acaba de construir el seu retaule. No poden ser més que d’ell les pintures de la Font de la salut de Traiguera, que estan datades en 1736.
L’ ERMITA DE LA FONT DE LA SALUT PINTADA PER EUGENI EN 1736? : La decoració pictòrica barroca-rococó de l’ermita de la Font de la Salut revesteix el dilema de les dades. A simple vista els ulls més profans atribueixen les pintures del presbiteri als vinarossencs Vicent o Eugeni Guillo, però la cartela existent prop del camerino de la Mare de Déu, resava així: «Se acabó dia 6 / de setiembre / del / Año 1736». Mossèn Daniel Llatje Baset, sembla que basant-se en Mossèn Milian atribueix les pintures a Vicent, però Vicent Guillo en esta data ja havia mort, per la qual cosa difícilment podia ser l’ autor de les pintures; d altra banda Eugeni tindria ja 70 anys. Per la seua frescor i colorit, i sobretot per la abundància i prolixitat dels estucats i abús de falses arquitectures, modestament més ens inclinem a que l’ autor sigue Eugeni, per les similituts que ofereix amb les del ex-convent de dominics de Castelló. Els temes que trobem en la Font de la Salut de Traiguera són alegòrics, amb símbols marians. Destaquen les de la llegenda de la troballa de la Imatge, així com la processó receptora per part de la població. La glòria de la Trinitat es representa en l’esbelta cúpula, molt semblant a la de l’ermita de Sant Pau d Albocàsser; el drac de set caps i els àngels rebels que lluiten contra la Verge Maria, com a dona apocalíptica, antigues edificacions,etc.
EL BARROC IL.LUSIONISTIC: Les pintures dels Guilló s’enmarquen dins d’un estil conegut com el barroc il.lusionístic, que consistix en mostrar objectes rics en detalls, que semblen més grans que els que els envolten, per estar llisos. Entre les il.lusions òptiques es troben aquelles que ofereixen figures anomenades reversibles, que es poden interpretar de dos o més formes espacials. V.g.: un llibre semi-obert pot apareixer obert cap a l’espectador o tancat. Entre les il.lusions considerades normals es troben les óptiques, quina categoria ve a formar el fonament psicològic de l’art de la pintura, i que no es poden desatendre en l’arquitectura i l’escultura. Mereixen destacar-se, segons les causes que les produixen en a) extensió interrompuda; b) per les que depenen del camp visual; il.lusions per contrast; d) pel contorn; f) perspectiva, especials i mixtes, etc. Les distàncies verticals o les extensions situades en la part superior del camp s’aprecien per la vista com més grans del que són en realitat. Les parts dels dibuixos que cauen fora, en la part perifèrica del camp visual pareixen tortes. Es creen imatges sense realitat, sutgerides per la imaginació i de vegades per l’error dels sentits:imatges iguals semblen diferents per les tonalitats dels colors que les envolten. La «Trompe d’oeil», expresió francesa, que es nota en moltes de les pintures dels Guilló. Representa els espais oberts, cels blaus, que són inexistents, per on s’apareixen els sants, la Verge, els angelets que pugen i baixen, envoltats de cornises o balaustrades, espais arquitectònics imaginats que ajuden a crear un nou món d’il.lusió. Característica molt important de la seua època és la dels jeroglífics i emblemes en que solen representar amb idees senzilles alguns conceptes abstractes. Les carteles que solen acompanyar les pintures porten escrites frases màgiques, mig incomprensibles, com un culte a lo esotèric, o que són un compendi d’un misteri religiòs. Precisament, el Pare franciscà Antoni Panes, quan descriu la fundació del convent de Sant Francesc de Vinaròs, quin texte és quasi coetani i molt interessant, destaca del temple que «si se mirava la fabrica hermosa del Templo, y su rico adorno; el precioso aliño de los altares: la inumerable copia de luzes; la intensa suavidad de colores; CURIOSOS JEROGLIFICOS, Y ENIGMAS SUTILES, parecia un retrato del cielo». EUGENI FA EL DISSENY DE LA FAçANA BARROCA EN 1698: De manera molt senzilla Borràs Jarque ens diu «La planta de la frontera fon construida per Eugeni Guillo, costant 35 lliures». Efectivament, l’any 1698, el dia dos de maig, es van subhastar les obres de la preciosa portalada- retaule d estil barroc de la parroquia de l’Assumció, orgull de la nostra ciutat,adjudicant-se als mestres Joan Batiste Viñes, qui havia fet la bella torre de Santa Caterina de València, i a Bertomeu Mir, també de València. A ells, clar està, se ls pagaria molt més pel seu treball, 2200 lliures, havent-los de portar el material al peu de l’ obra i tenint casa i dret d aveinament gratuïts.
UN SANT SEBASTIA PER AL REMEI D’ALCANAR (1700). Cap al 1700 pinta Eugeni un quadre de sant Sebastià per a l’ermita del Remei d Alcanar. Així ho expresa el canonge Matamoros en la «Historia de mi pueblo»: «El cuadro de San Sebastián existente en la sacristia y pintado por Eugenio Guilló, parece ser un exvoto del Dr. Sebastián Anglés, beneficiado de la parroquia en 1700 y Prior y Administrador que fue de la ermita. Su retrato, puesto al pié del santo, así lo indica.» I en altre lloc, parlant del personatge diu que el seu retrat apareix en el quadre de Guilló, vestit amb roqueret i museta de beneficiat.
CAPELLA DE L’EX-CONVENT DE DOMINICS DE CASTELLO (1704). «Eugenius Guillo faciebat. 1704». Així resa la cartela visible encara en les pintures murals de la capella de la verge del Roser en el ex-Convent de Sant Tomàs d’Aquino de Castelló. Aquest edifici va ser, fins fa molts pocs anys, el que ocupava la institució provincial renombrada de la Beneficiència, la qual residia allí des d’aproximadament la meitat del segle XIX. A l’església de dit ex-convent, que havia estat fundat en gener de 1579, es troba la capella construida a finals del segle XVII o principis del XVIII, amb unes parets quasi totalment recobertes de pintures barroques, incrementades amb una ornamentació en consonància amb guix de tipus rococó, amb les rocalles característiques i angelots que li confereixen un aspecte aconjuntat i molt clàssic d’un estil. La temàtica gira a l’entorn de la Verge del Roser, que ocupa la part central i preeminent de la cúpula, la qual es troba envoltada pels sants del Rosari que més es van distingir en la seua propagació: Sant Domingo de Guzman, (recordem que a Vinaròs tenim els noms d’aquests dos carrers tan prop: El Roser i el de S. Domingo o Major), Sta. Caterina de Siena, Sant Vicent Ferrer, sant valencià de l’Ordre de predicadors, Sant Lluís Beltran i Sant Tomàs d’Aquino. La festa del Roser o Rosari, incitada pel Papa Pius V després de la batalla de Lepanto, en quin dia es va conseguir la victòria de la cristianitat sobre els sarraïns, es va anant extenent, a més a més, a causa de l’eufòria del Concili de Trento. El Roser o Rosari, igualment com la del Remei, que és el mateix dia o advocació, va donar lloc a les confraries del Roser, de les més antigues en les seues fundacions i a gran quantitat d ermites, totes les quals relacionen el Remei amb Lepanto. Per exemple la mateixa capella de la que parlem, el Remei en Alcanar que posseeix un plafó amb el tema de la batalla, Valls en Tarragona, etc. El tema del Roser o Rosari està representat en nombrosos angels o grups d angels que porten a les seues mans rosaris o corones de roses. Aquests angels van nus, molt regordents tots ells, i estan pujant o baixant del cel en posicions de forts escorços, dels que els Guillo fan ús i abús, com a característica pròpia d ells, en que descuiden bastant el dibuix de la figura humana,que de vegades resulta grotesca, però sent veritables mestres en la decoració amb columnes, cornises, parets, sostres imaginaris, balaustrades, totes elles recargades amb abundant ornamentació. La Diputació, a l’abril de 1992 ha determinat restaurar la coberta i els frescs del nostre pintor Eugeni Guilló, pel seu deteriorament, amb un cost d uns cinquante-un milions, dels quals trezte són per a les pintures fetes al fresc i a la calç pel nostre artista vinarossenc.
L’ALTAR DEL ROSER DE VINAROS, DE 1703 APROXIMADAMENT: Esta clar que els vinarossencs interessats en temes d’història local suposavem que les pintures que ilustren els altars laterals de l’arxiprestal de Vinaròs eren dels Guillo. Veient el tema de Castelló i el nostre de l’altar del Roser es veu a simple vista que, a més a més de que són idèntics, estan fets per la mateixa mà. Els colors, els angels, les corones de roses que transporten, la Verge,etc. tot fa pensar que va ser EUGENI l’autor, però quan es van fer les pintures de Vinaròs?, abans o després que les de Castelló? En la Història de Vinaròs es llig el següent: «L’antiquíssima Confraria de la Mare de Déu del Roser no podia quedar-se fora d’eixa poderosa corrent renovadora, i feu construir un nou retaule, el qual despues manà pintar i daurar.
Va ser daurat per Eugeni Guilló, autor al mateix temps de dos quadres que representaven a la Verge de la Misericòrdia i sant Sebastià. La benedicció de l’altar va tenir lloc el 21 de gener de 1695. El 30 de juliol de 1703 es celebrà el final d’eixes obres ab solemne Te-Deum, quedant tal com és en l’actualitat». D’Eugeni Guillo no diu res, però per la proximitat de la data d’eixes obres (1703), amb les pintures de Castelló (1704), ens pot fer suposar que seria al voltant d’aquesta data quan es pintarien.
L’ERMITA DE LA FONT DE LA SALUT PINTADA PER EUGENI EN 1736? : La decoració pictòrica barroca-rococó de l’ermita de la Font de la Salut revesteix el dilema de les dades. A simple vista els ulls més profans atribueixen les pintures del presbiteri als vinarossencs Vicent o Eugeni Guillo, però la cartela existent prop del camarí de la Mare de Déu, resava així: «Se acabó dia 6 / de setiembre / del / Año 1736«. Mossèn Daniel Llatje Baset, sembla que basant-se en Mossèn Milian atribueix les pintures a Vicent, però Vicent Guillo en esta data ja havia mort, per la qual cosa difícilment podia ser l’autor de les pintures; d’altra banda Eugeni tindria ja 70 anys. Per la seua frescor i colorit, i sobretot per la abundància i prolixitat dels estucats i abús de falses arquitectures, modestament més ens inclinem a que l’autor sigue Eugeni, per les similituts que ofereix amb les del ex-convent de dominics de Castelló. Els temes que trobem en la Font de la Salut de Traiguera són alegòrics,amb símbols marians.Destaquen les de la llegenda de la troballa de la Imatge, així com la processó receptora per part de la població. La glòria de la Trinitat es representa en l’esbelta cúpula, molt semblant a la de l’ermita de Sant Pau d Albocàsser;el drac de set caps i els àngels rebels que lluiten contra la Verge Maria, com a dona apocalíptica, antigues edificacions,etc.