(Vinaròs.) Tinent Coronel d’Infanteria. Va morir a Vinaròs en agost de 1936. (Antonio Arnau en “Nuestros días oscuros”. Edit. Antinea, pàg. 300).
Guerra-es carlines
Tres van ser les més importants guerres carlines. La primera, coneguda com la dels 7 anys, i en la que va lluitar Cabrera, Vinaròs va patir el famòs atac d’Alcanar on van morir molts joves vinarossencs. (Vide Cabrera i Atac d Alcanar).
Per a la segona, anomenada la dels malcontents, reportem a l’amable lector a la lectura sobre el rei Ferran 7é. I en la tercera, després d’unes accions soltes en 1860 i 1869, s’organitzà una lluita contra Amadeu de Savoia pel rei 
Carlista Carles 7é. Les guerres carlines van ser molt cruels i sanguinàries. Vinaròs va haver de patir pagaments onerosos i haver d’assolar o refer els murs, segons conveniències d’un ban o de l’altre. Vide Elio.
Cal llegir a «Pasqual Cucala Mir», per vore les principals accions d’aquesta darrera guerra.
Guerra mundial (segona, 1939-1945)
Encara que no va intervindre Espanya en el conflicte directamentent, la van patir els vinarossencs exiliats durant la guerra civil espanyola com els biografiats Joan Benito Vallés i Francecs Batiste Baila; alguns d’ ells van morir en camps de concentració nazis, com Mauthaussen (Vide id).
Guerra mundial (primera, 1914-1917)
En ella va morir el militar Ernesto Verdera en les trinxeres de França, en 1916. En dit any va visitar les fàbriques de Vinaròs un capità d’artilleria per estudiar possibles productes útils en cas de guerra, interessant-se pel l’àcid sulfúric de la fàbrica de Bocara et Fils, alcohol de la fàbrica de Vañó, farines i sèmoles del Molí Carsi, pel forn i ferramenta dels tallers de D. Antoni Sendra, etc. Borràs Jarque ens assenyala diversos aconteixements que es produïren com l’encariment de les barques i diversos atacs entre submarins alemanys i goletes italianes prop de les nostres aigües.
Guerra dels dos Peres
(1356-1366). 1360. Febrer, 28. Sant Mateu. CONTRIBUCIÓ DE VINARÒS EN LA GUERRA DE PERE IV D’ARAGO CONTRA PERE I DE CASTELLA. Arxiu unicipal de Vinaròs DOCUMENT. Pergamí. (17.200 X 120mm). «Conexeran tots que yo en Berenguer Fonollosa, de Sent Matheu, collitor per lo senyor Mestre de Muntesa, / diputat a collir lo sou i altres coses dels homens a cavall del Maestrat de Muntesa, scientment/ atorch mi haver hauts d’en Miquel Dauder i d’en Bernat Lebra, jurats de Vilanaroç, absens com / a presents, en l’an deius scrit, ço es, cent trenta-tres sous cinch diners i mealla reals, a la universi-/- tat del dit loch pertanyents a pagar per los cavalls morts i affollats del dit Maestrat en / la ffrontera d’Oriola i de Castella. Hon renuntiu a tota exepcio de la dita moneda no hauda et/ rebuda en la forma damunt dita realment i d’engan. En testimoni de la qual cosa fiu / ne fer la present carta d’apocha per haver d’aqui memoria en sdevenidor. Aço es fet / en Sent Matheu divendres a vint-i-huit dies de febrer de l’an de la Nativitat del nostre Senyor / mil trecens i sexanta. Sen- (+)-yal d’en Berenguer Fonollosa damunt dit, qui aço lou et / ferm./ Testimonis foren d’aço N’Arnau Oden, prevere, i em Bernat Macip, notari de Sent Matheu./. Sen-(+)- yal d’en Johan Pasqual, notari publich per auctoritat real de tota la terra et / senyoria del senyor Rei d’Arago, qui a aço present fo en scrivi i cloe lo dia, loch i an damunt dits.»(1) BIBLIOGRAFIA: (1).- Bover Falcó, Oscar. «Vinaròs en la guerra de los dos Pedros. 1360». Setm. “Vinaròs”. 13-IV-1991.
Guerra de secessió de Catalunya
(1640-1648). Catí va enviar 25 homes soldats a Vinaròs en 14 d’abril de 1640. La població estava ja plena de soldats i estaven en peu de guerra preparats en armes per a la molt terrible lluita que s’apropava. En 1642 s’envien des de Catí també homes a Vinaròs i Benifaçà.