(Vinaròs, 6-V-1721). Fill de l’anterior. Casat amb Antonia de Pedro i Camañes, del Forcall. Pares dels guarda marins Josep, Joaquim i Manuel Febrer i de Pedro. El 8 de juny de 1785 és elegit primer majoral de Sant Valent com a representant dels llauradors, que es disputaven la majoralia amb els mariners de la Vila. Va obtenir declaració de noblesa el 1796. Beneficiat (?). Pareix ser que la bona vida del gloriòs militar Manuel Febrer de la Torre per Madrid, van fer-li descuidar els negocis dels quals es va aprofitat Francesc de Paula Mayó, ja que en una escriptura posterior s’afirma “(…) por el mérito contraido en grado heroico le ocasionaron la confiscación absoluta por el enemigo de los crecidos bienes que posehia y de todas sus cuantiosas fincas, vinculados y rentas con que vivía en la abundancia con su familia en la Villa de Vinaroz, de donde es natural. De sus resultas se vió precisado por un lado a contraer algunas deudas y por otro a poner la administración de sus fincas, concluida la revolución, en manos de una persona que lexos de repararlas las han destruido, particularmente en el ramo del viñedo, que forma la mayor parte de la riqueza en aquel País por disfrutarlas con exceso sin las correspondientes labores”. (Gómez Sanjuán. Personajes del siglo XIX (V). Butlletí del CEM, nº 23. 1988)
Feria de Abril
any 2002 es va realitzar per primera vegada una xicoteta performance de Feria de Abril a l’estil de la de Sevilla, amb casetes de diverses entitats al passeig de Colom, atenent a les demandes de la Casa de Andalucia i dels nombrosos andalusos que viuen a la nostra ciutat, amb l’acceptació de bon grapat de vinarossencs festers. Encara que posteriormet la Casa de Andalucia haja desaparegut molt poc desprès l’Ajuntament segueix afavorint aquest col.lectiu.
Fenicis
Segons troballes arqueològiques submarines i del puig de la Misericòrdia, pareix ser que aquests pobladors també van comerciar amb els primitius pobladors de les nostres costes.
Fenòmens atmosfèrics curiosos i calamitats. Plaga de llagosta
Aquesta curiosa plaga la va descriure el Dr. Francesc Guillo al final del primer llibre de baptismes de l’arxiu parroquial, entre moltes altres coses que explica, i diu: “Per lo mes de Settembre de l’any 1687 vingue de la part de Cataluña tal multitut de llangosta que no dexava fulla en los camps ni crosta verda que no devoras; al ple del sol volava tan espesa que el cubria, com un mal nuvol. Posada en consternacio la gent per ser plaga que nunca havia vist, recurri al favor de Deu., pues forses humanes no podien extinguirla.
Per aquell any de 1687 exova en lo present terme y durant lo hivern no aparegué. Per a ruinarli la cria que havia fet en los camps se discurri per lo govern fer una dula de bacons de cascu dels vehins, que portanlos al puesto aon estaven los canons sels mengaven; de forma que entenguerem haver acabat en aquell punt la similla, quan a la primavera de l’estiu, en mars y abril de l’any 1688, en que yo, dit Dr, Guillo em troba Justicia, se aviva en tal abundansia que pensabem estar perduts, no obstan se dona providensia a que tots los dies ixques molta gent, per barrios y cozint quatre llansols, en los sombreros y rams la anaven aoxant poch a poch perque encara no tenia ales y en haverni molta la feyen caure al sach y de alli la posaven a un clot, la cremaven y posaven terra damunt. Atres persones la anaven cremant en arguilagues y uns y altres entenien matarne molta, pero ni se coneixia mes que en traure una escudella de aygua del mar. En esta gran aflicio es veya esta vila quant arribat lo dia del glorios Pare Sant Vicent Ferrer, fill y patro de este Reyne, improvisament se desaparegue y extingue tanta multitut y afaram de llangosta que gamay se na paregut rasa alguna. Alguns digueren que del mar ixqueren copia de aves no conegudes blanques i negres, que anant per los camps se la tragaren. Lo sierto fonch que es desaparegue y no podia ser volant perque encara no bolava lo dia del dit glorios Sant Vicent Ferrer, que com a Patro de este Reyne intercedi en Deu nostre Sr. Per a que el lliuras de tan gran plaga”.
NEVADES. Entre els fenòmens atmosfèrics curiosos que s’han vist en el nostre poble podem destacar totes les nevades que que per la nostra latitud resulta molt difícil que aquest fenòmen es produeisca. Per això han quedat documentades les següents dades en que aquest fenòmen s’ha pogut vore a Vinaròs.
———————————————————————–
Any…….Data-Mes………Autor que cita/Document———————————————————————–
1822….….??………….Gómez Sanjuán. Cotejando con Borrás Jarque. Setm.21-3-81
1860….15 o 19-II…………….Id.
1883……7-XII………Revist. “San Sebastián”. Gener de 1926. Vegeu Setm. “Vinaroz”, 18-3-67
1885……17-I…………………Id.
1894…….5-I………………….Id.
1920……19-I………Borràs Jarque. Historia de Vinaròs. (Pàg. 521)
1920….10-XII…………………Id. Pàg. 521
1926……14-I…………………Id. Pàg. 538
1946……17-I………Bover Puig. Curiosidades. Nevadas. Setm. “Vinaroz”, 19-I-1980
1949…………………Testimonis fotogràfics
1954……4-II………………….Id.
1960……11-I……….Setmanari Vinaròs
1963……1-II………………….Id.
1964……7-III…………………Id.
1980……13-I………………… Id.
1987……7-III……… …………Id. Quantitat inapreciable
1992………………………. ….…Id. Quantitat inapreciable.Grans flocs. Va durar mitja hora.
NEVADA DE 1860. La descriu així el seu autor coetani del fet: «Dia 15 de febrero 1860 cayó una nevada de palmo y medio, 38 años que no se abia visto tan grande nevada, todo el dia siguiente estuvo la tierra cubierta de nieve y en los parajes raserosos duro 5 ó 6 días” .
NEVADA DE 1946. Un altre testimoni ens el dóna l’escrit en el revers d’una postal enviada des de Vinaròs a Barcelona, i es descriu així: “Vinaroz, 24 Enero 1946. Estimada hermana. / Desearia que pases un feliz día de tu Santo en compañía de tu familia. Por aquí el dia de San Antonio cayó una nevada como no se ha visto nunca abia medio metro de nieve en las calles. El dia San Sebastián no se pudo celebrar de tanta nieve que aun abia. La fiesta a la hermita se celebrará este domingo. Tu hermano y cuñada Paco Nicanoro (¿?) y Elvira Ten. Barcelona”.
RIUADES. Per ser molt detallades, les aportem en el capítol dedicat al Riu Cervol.
TERRATREMOLS. Aquest fenòmen que no és atmosfèric, sí que es produeixen bastant sovint al Pais Valencià, encara que a Vinaròs s’ha notat dèbilment. Cal vore la llarga llista de fenòmens d’aquest tipus en la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana. Recordem que un dels més greus va ser el que va assolar el castell de Montesa, els senyors de Vinaròs durant tant de temps. Una notícia de l’època diu així: «Un señor Capellan del Regimiento de Cavalleria de Salamanca, aora nombrado de Montesa (de cuyo Castillo oy, 28, de Marzo de 1748, llegó la noticia á Tortosa, de averse undido fatalmente de un horrible terremoto, con muerte de muchos religiosos y entre ellos el Prior, en el dia 23 del mismo.» (Idea de la Perfecta Religiosa Sor Josefina Mª Garcia, Primera hija del Real Convento de Capuchinas», 1750). Un altre de molt prop que possiblement ens devia afectar però del qual no queda constància en la Història de Borràs, el trobem citat en la Historia de Vila-franca, de Jaume Mateu. (1758. Valencia): «Ni con esto se contesta su amor; porque otros favores le deven sus Patricios. A esta Señora (del Losar) devieron los de Villafranca librarse de los estragos, que el día 1 de Noviembre del año 1755, hizieron los terremotos en varias poblaciones de España y Portugal; y de los grandes sustos, que en las villas de Salsadella, San Matheo, Xana, Alcanar, y otras vezinas, ocasionó el terremoto que huvo el dia 8 de octubre á las 8 y tres quartos de la noche del año 1757.» De Vinaròs tenim la notícia que diu «El terremoto se notó en Vinaròs», apareguda el 8 de març de 1980. Va tindre l’epicentre al Sud de França i per tant es va notar mínimament en la nostra ciutat.
ECLIPSI DE SOL: Ja es fa referencia a aquest fenòmen en la paraula eclipsi. En tenim dos d’enregistrats en la nostra ciutat durant els últims temps. El primer va produir-se el dia 18 de juliol de 1860. Es va notar a la una de la vesprada i va durar fins a les quatre. Fer-se completament de nit fosc sols va durar un parell de minuts. Tota la gent va observar el fenomen des de els seus terrats, que es va quedar sorpresa al vore les estrelles, encara que es veia un rodolí al voltant de la lluna. L’altre eclipsi es va produir el 1905. Borràs Jarque en parla d’ell en el lloc corresponent.
TEMPORALS DE MAR: 1926. Aquest queda reflectit de manera esqueta en la Història de Vinaròs de la següent manera:»L’Any 1926 es despedí flagelant despiadadament el nostre poble amb una gran calamitat: en la nit del 25 al 26 de desembre, un temporalàs ocasionà dins del port la més gran catàstrofe que s’havia conegut. Els molls quedaren tots desconjuntats amb grans badalls, el faro arrancat i caigut dins de l’aigua, un gran número de barques de peixca i algunes de cabotatge a pique, i dos mariners morts.» (Pàg. 540).
GELADES. Borràs Jarque ens parla del riu Cervol gelat en la seua Història. (Pàg. 227). Darrerament va ser la més forta gelada la produïda l’any 1956. Durant els últims dies del mes de gener i principis de febrer van morir bastantes persones d’edat avançada. Molts tarongers i garrofers es van gelar i l’espectacle que oferia la font de La Mera era curiosíssim. Va quedar reflectit el fenòmen en una foto d’Alfonso Bertomeu.
PLUJA D’ESTELS: Aquest fenòmen es va observar des de Vinaròs la nit del 12 de novembre de 1866, des de la una a les quatre de la matinada. Ho van anunciar els periòdics la qual cosa significa que es deguera vore per tot el territori espanyol. Era sorprenent perquè segons el testimoni hi havien sempre més de cent estels movent-se en el firmament. Però la gent es veu que no en van fer massa cas, no es van enterar o no li van donar massa credibilitat a l’assumpte i pocs es van molestar en observar-lo. (Gómez Sanjuán. Personajes del siglo XIX.(III). Boletín del C.E.M nº 17.Pàg. 40).
AURORA BOREAL: Aquest fenòmen es va vore durant la darrera guerra civil. Com que aquest tema ha sigut poc tractat, recollim el testimoni d un mestre de Santa Bàrbara que va escriure una senzilla història sobre aquella població i relata com en la batalla de Terol, on es van produir fortíssims combats i les temperatures van ser molt baixes, es va vore aquest fenòmen tan poc usual per les nostres terres. Era un resplandor roigenc quees veia dalt de les muntanyes. Alguns creien que allò era el front on es produien diariament duríssims combats i bombardejament. Això era el que creia la gent, però el cert va ser que era produit per les baixes temperatures. Algo similar va ocòrrer el l’hiver de 1991-1992, que alguns pobles de Catalunya ho van vore dirigint la mirada i procedent dels Pirineus.
GOTA FREDA: El 29 de novembre de 1989 també va caure una espectacular tromba d aigua de més de 100 litres per metre quadrat sobre la nostra població. L’aigua ploguda des de les quatre de la vesprada fins a les set va baixar durant un parell d hores més tard pels carrers de la Mare de Déu i del Barranc, de la Raval de Càlig, Carrer Major, PLaça Sant Valent i Sant Tomàs amb tal força que molts cotxes van quedar inutilitzats, com el mateix de l’alcalde. En la carretera d Ulldecona la circulació es va interrompre al quedar molts cotxes en la cuneta ja que no es podia dintingir el que era carretera, donat que tot pareixia una mar d aigua i els cotxes que s’aventuraven a avançar ho feien a cegues, caent la majoria en les cunetes.
MANEGA D’AIGUA: Una mànega d’aigua es va produir molt visible i va quedar fotografiat per diversos aficionats vinarossencs. Es va produir el dia 2 de setembre de 1990, cap a les 4 de la vesprada en aigües de prop del port de Vinaròs. Aquest fenòmen tan inusual és però molt freqüent a Anglaterra i als Estats Units, on se’n produixen uns 30 a l’any, va causar impressió perque és també poc usual, encara que poc tems abans es va produir en el camp de la nostra població en la partida Puntarró, pujant per la carretera d Ulldecona, a banda i banda de dita carretera. Descriurem el que va passar primer en aquest i després explicarem el marítim. En el que es va produir en el camp, el fortíssim remolí de vent, va tombar en un lloc molt concret algunes parets de mamposteria i terrats, va esgallar nombroses rames de tarongers i un ginjoler que hi havia tocant la via el va arrancar i el va traslladar a uns quatre-cents metres sobre una altra finca. Un vinarossenc que es trobava dins del seu xalet es va espantar tant que diu que mai més es va voler quedar allí per les nits de l’espant que va patir. El que es va produir en la mar, el 2 de setembre, va anar acompanyat per una fortíssima revoltina de temps, molt usual durant els estius, en que es produixen forts nuvolots negres, revoltina de vent, seguint a continuació curts aiguats i formen sovint pedregades, acompanyades normalment de fortíssims llamps i trons, perillosos per a la gent que no està resguardada, que es troba en el camp, platja o descampat. El curiòs fenòmen es va produir per l’exagerat gradient tèrmic d’eixe dia, entre la forta calor del dia i les baixíssimes temperatures de l’aire superior. En la mànega es produix una ximeneia d’aire, vapor i aigua, en la que s’ha produit en el seu interior una brusca caiguda de pressió, unint-se el núvol amb la mar i xuplant tota l’aigua que arrossega. Es podia haver produit el cas de xuplar també els peixos, cosa que no es va poder comprovar. El «tornado», visible durant uns vint minuts, s’havia format en terra sobre el barranc de Les Salines i es va anar desplaçant per la mar, prop de la zona nord del port.
Feminisme
Ja l’11 de novembre de 1677 hi hagué a Vinarós un motí de dones a causa de l’impost de la «Peyta». Cap a les onze del matí van muntar al campanar i van tocar com a sometent, posant en peu a tota la Vila. Li van pegar foc a les cases del recaptador Manuel Meseguer, de Gaspar Prima, de l’escrivà Agustí Sabater, de l’Alcalde placer Batiste Piñol i del Regidor major, Agustí Reguart. A principis de segle, cap a 1920, les dones van protagonitzar també una manifestació l’Ajuntament pels preus del pa. A l’any següent les mestres van celebrar una assemblea de Feminisme Magistral a la que s’havien adherit homes mestres com Carles Salvador, Borràs Jarque i altres, demanant l’adhesió de tota Espanya. Vinarós compta des de l’adveniment de la democràcia amb un col.lectiu feminista. Entre les seues reivindicacions primeres es van trobar amb la de la supressió de les Reines i dames de les festes en juny de 1979 i dirigint una carta a l’alcalde Ramon Bofill a l’any següent, cas que no va ser atès i el d’imposar el nom de Clara Campoamor al carrer de santa Marta, canvi no acceptat pels propis veïns que van replegar signatures en contra. El Col.lectiu ha celebrat la seua festa del 8 de març, dia de la dona treballadora i ha organitzat diverses conferències entre els anys 1980 a 1985. Des de 1989, el col.lectiu compta amb una «Casa de la Dona» que va perdurar pocs anys, mentre va rebre subvenció de l’Ajuntament. (Vegeu id).
Femers, Els
Nom de la raval existent fora dels murs de la població al segle XVI i que va donar origen a la plaça sant Antoni (La Mera).