(Vinaròs, segle XVII). Escultor d’imatges i retaules. En 1604, els majorals del Santíssim li encomanaren la construcció d’una peanya per a transportar la custòdia.
Febrer i de la Torre, Joan Antoni
(Vinaròs). Sobre aquest De la Torre conserva D. Agustín Delgado una xicoteta publicació en la que es refereix: “Colegial en el Imperial y Real Seminario de Nobles de Nuestra Señora y Santiago de Cordelles, y alumno de las Reales Escuelas de la Cía de Jesús. Dia 6 de Junio del año 1759 a las 3 de la tarde. Barcelona: Por Fco Suriá, impressor. El Paraiso de los Deleites de Dios. Canción Real en alabanza de la Inmaculada Concepción de la Virgen Maria, que en los solemnes anuales cultos, que consagra a esta Soberana Reina su Congregación y escuela Suarista”
Febrer i Rabasa, Joan Baptista
(Vinaròs 16-XI-1649). Casat amb Margarita de La Torre i de La Torre (infançons de l’Aragó). Pares del primer Febrer de La Torre. Fill descendent de Joan Baptista de Febrer i de Muñoz, nascut en 28 de març de 1629 a Vinaròs.
Febrer i de la Torre, Joan Baptiste Antoni
(Vinaròs 16-IV-1676, -17-XI-1753). Primer alcalde de Vinaròs, després de la supressió dels Justícia i Jurats (1 de gener de 1710). Va ocupar el càrrec durant molts anys. Fill de Joan Baptista Febrer i Rabasa i de Margarida de la Torre i de la Torre. Casat amb Francesca Ferran i Rives. Va obtenir la Reial Facultat de «Mayorazgo» en 23-XII-1752. Jurat austríac.Justícia borbònic de la Vila en 1707 (14 de Juny). Va fugir cap a València en acabar l’any, tement la repressió dels austríacs.). Comissionat diverses vegades pel Consell de la Vila durant la guerra de Successió, va anar a Tortosa a buscar aliments que faltaven a la població; a Ulldecona a que el Comte de Gaudalest confirmara els càrrecs i a prestar homenatge a les forces de Felip V, en la persona del Duc de Berwick, a Cabanes. D’acord amb el Governador de Peníscola Echevarria, va aconseguir la supressió d’una exorbitant contribució de quarter. Poc després, el Governador i Febrer de la Torre, davant les forces austríaques es van refugiar a Peníscola, i van retornar al poc temps (20 de febrer de 1711). El 2 de desembre de 1723 se li va concedir un tros conegut per el Vall, a la raval Socors, tocant a la muralla, que se li va donar també, per a construir cases de dos pisos. Majoral Primer de la confraria de la Puríssima (1733). A la seua 
mort, va ser soterrat al dia següent en la sepultura pròpia que fundaria a l’altar de la Puríssima amb vincle de 23 de desembre de l’any anterior, davant del notari Fracesc Reverter.
Febrer Grau, Francesc
Vinaròs, segle XVIII). Provincial de l’Orde dels Caputxins i teòleg. Qualificador del Sant Ofici. Apareix predicant en Vinaròs amb motiu de la baixada de la Mare de Déu de la Misericòrdia en maig de 1765. Vide Fra Francesc de Vinaròs.
Febrer Grau, Fra Francesc. Fra Francesc de Vinaròs
(Vinaròs segle XVIII). Frare caputxí. Eminent teòleg, Provincial de la Orde dels Caputxins menors, Qualificador del Sant Ofici, Examinador de la Nunciatura.. No s’ha de confondre amb l’altre Francesc de Vinaròs, del segle XVI, Vicari General de Flandes (Vegeu Francesc de Vinaròs). Aquest Fra Francesc Febrer, Fra Francesc de Vinaròs, ocupant els eminents càrrecs, va ser invitat en 2 de maig de 1766 a pronunciar eloquent sermó de rogativa en l’església parroquial, per a que Déu s’apiadés d’aquest poble i fes desaparèixer certes enfermetats infeccioses que l’afligien, sent traslladades les imatges dels sants patrons, la Verge de la Misericòrdia i Sant Sebastià, des de l’ermita a la Vila. Anteriorment va ser autor de la “Oración proclamatoria que en las fiestas que por la exaltación al trono de nuestro Católico Monarca Fernando VI hizo la muy Noble y Fidelísima Villa de Castellón de la Plana el dia 28 de Agosto de 1746”; aquesta obra va ser impresa a València.
